 |
| 1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH). Plànol de la ciutat siscentista, «Planta del Asseu de Urgel», obra d'aquest enginyer militar, tinent coronel d'artilleria, al servei de la corona (espanyola), veg. biografia a El mapa com a llenguatge geogràfic, recull de textos històrics (ss. XVII-XX), a cura de Jesús Burgueño (IEC, 2008). |
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
«Situada en el centro de un llano de 2 leguas de largo y cuatro de ancho, que fertilizan las aguas de los ríos Segre y Valira. Su clima es bastante frío pero sano; su atmósfera, despejada».
La ciutat fortificada dels segles moderns disposava de quatre portes: de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya i d'Andorra. A dins, més de 400 cases, «algunas de buen aspecto, distribuidas en varias calles regularmente rectas, pero mal empedradas, y 4 plazas bastante espaciosas».
La tropa i la presó eren a l'edifici de l'antic convent dels jesuïtes, vacant des de l'expulsió de l'orde a la segona meitat del segle anterior. I és clar: «Hay palacio episcopal bastante bien construido y con buena distribución». Escola primària, amb cent canalles, i de secundària, que llavors era «de gramática latina y retórica», amb cinquanta. No com ara, que les lletres es van bandejant del currículum...
Les fortaleses que envoltaven la ciutat, a l'oest, a mitja llegua, eren la Ciutadella o Torre Blanca, el Castell i la Torre de Solsona. |
 |
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Aquest plànol ben bé podria ésser un dels esborranys preparatoris del que apareix a l'orla del seu gran mapa de Catalunya de 1687. La característica planta triangular de la Seu, entre el peu del Pirineu i el Segre.
|
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
«El agua del río Segre, que atraviesa la huerta, proporciona grandes beneficios con el riego; y la del Valira, que corre por el confín de la ciudad, es sumamente cristalina y de buen beber; ambos ríos abundan en pesca de truchas, barbos, anguilas y otros peces, teniendo para su paso un puente de bastante solidez, cada uno». La ciutat feia tres dies de fira al 3 de novembre, i tenia fàbriques de ganivets, falçs, serralleria, terrisseria, teixidors i molins fariners.
La ciutat tenia 425 veïns, amb un total de gairebé 2.900 habitants, a raó de prop de 7 persones per casa. L'autor fa un bon resumet de la història local, però com és en ell habitual, l'Edat Mitjana i de plenitud nacional se l'empassa amb quatre ratlles. La ciutat fou cremada pels gavatxos al 1792, i patí setge de 53 dies al 1823 durant el trienni liberal (espanyol).
Segueix l'article dedicat al conjunt del partit judicial de la Seu, «de 10 leguas de Este a Oeste, contando desde el pueblo de Prats al de Castells, y casi la misma... desde el pueblo de Os al de Alinyà». Sobre el clima: «el invierno es pues largo, bastante frío, corto el verano y calorosísimo, poco perceptible la primavera y el otoño delicioso».
El vent del Nord, gèlid, i que rostia les plantes, era popularment anomenat 'vent de la misèria', per gelar-ne les collites. «También reina el viento del Este que conduce la mayor parte de las lluvias y nieves de que tanto abunda este partido».
|
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
S'hi fa comentari de la geologia, del terreny i dels rius. De la Valira, afirma que era «conocido por los antiguos bajo el nombre de río Negro, que baja de Andorra». La sèquia del Segre comença al Pont de Bar: «sus aguas son muy buenas para el riego y para beber, así como las del Valira, que como ferruginosas son mejores para beber y no tan buenas para el riego». Altres riuets de la comarca són el Riu de la Pedra, el Riu o Coborriu de Bellver, el de Capiscol, el de Querforadat, el d'Arsèguel, el de Bell-lloc, el de les Torres, el de la Culó... majorment baixants del Cadí.
És ben curiosa l'estadística criminal de l'any 1843, amb el nombre d'acusats, de penats i les condemnes, i l'estadística d'aquests processats per la justícia. En aquell any hi hagueren «4 delitos de homicidio y heridas con una arma de fuego de uso lícito y 3 instrumentos contundentes».
|
 |
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Detalls del plànol de la ciutat, on s'aprecien la muralla i els baluards. La sèquia que baixava de la Valira feia de fossat a la part occidental de la vila. S'hi aprecien els carrers i places des del capdevila fins al soldevila, i hi ha ben marcades la catedral i l'església de Sant Domènec, avui parador nacional (de l'estat veí, de moment).
|
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
L'estadística demogràfica dels poblets del partit judicial de la Seu a mitjan segle XIX. En total, 15.690 habitants.
|
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Quadre de les distàncies des de la Seu als pobles de la comarca, i en relació a Lleida i Barcelona, i, aleshores, respecte de la metròpoli colonial (espanyola).
|
 |
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Detall del pont sobre el Segre, amb una torre de guaita incorporada.
|
 |
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
La «Vall d'Andorra» assenyalada al mapa.
|
 |
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Descripció succinta del Bisbat de la Seu.
|
[99] Lleida, segle XVII
