 |
1968. L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«L'Alt Urgell és una comarca que convé recórrer radialment. No és com a d'altres indrets, que podeu passar-hi de llarg: l'Alt Urgell és realment un país».
La imatge és de la cua del pantà de Nargó, presa des del pont on confluïa l'antiga C-1313 amb la carretera que marxa fins a Sant Llorenç de Morunys. «La cua del pantà és fangosa, clivellada als indrets de més insolació. I del fons emergeixen arbres encara no consumits pels anys...»
|
 |
1968. El Pantà d'Oliana, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Document històric: el curs del Segre, vist d'una manera que ja ningú no pot identificar avui sobre el terreny. A dreta, la serra d'Aubenç i, a la mateixa banda, i més cap a l'horitzó, els límits de la Noguera. A esquerra, els primers contraforts de la Serra del Turp...Avui dia tot el que la fotografia abasta del curs fluvial és el pantà d'Oliana, estès en giragonses que recorden poc o molt les que el riu descriu a la fotografia». A la cua del pantà, en primer terme, el poble de Coll de Nargó.
|
 |
1968. Organyà, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Descriu el nostre Homenot garriguenc: «Organyà, avui modernitzada i estesa en edificacions produïdes pel pas del turisme i pel turisme de pas. Ajaguda a poca distància del Segre, amb el quadriculat dels seus camps de cereals, plàcida i activa alhora. Us sorprenen, en entrar-hi, les gran serradores, els tallers; mig muntanyenca, mig vila de plana agrícola, sembla enyorar les fabuloses fires de bestiar, les més importants de la muntanya catalana, juntament amb les de Salàs de Pallars».
|
 |
1968. Alàs, L'Alt Urgell.
A l'esquerra de la fotografia s'hi veu «el rec que voreja el tossal... ja antic, anomenat també Rec de Segalés... El Segre avança, encara riu de muntanya, engruixit per les canals que baixaven del Moixeró i del Cadí. A la dreta, la carretera de Puigcerdà a la Seu, artèria vivificadora de tota la comarca i enllaç amb la Cerdanya. Nosaltres som en un balcó natural que us recomanem, en la tortuosa i enfilada ruta que mena a Estamariu i Bescaran... Terra habitada i aprofitada des de temps molt antic, era inevitable que s'hi formés una capital important, i fou la Seu, d'envejable emplaçament, al bell mig d'aquesta plana, veritable illot temperat entre Pirineu i Prepirineu, que s'estén des d'Alàs fins al Pla de Sant Tirs». «Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber. |
 |
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«A Bescaran trobem aquest grup de dones que venen del bosc a buscar xicoires. Les porten a les senalles, molt ben posadetes... El sol, brillantíssim, cau damunt les teulades de pissarra i les allisa en una brillantor metàl·lica, i enlluerna els ulls del visitant. Dessota el campanar, arran de l'església, una font, enganyadora, ofereix aigua fresca que resulta ésser d'un glaç penetrant i feridor». La xicoira és per menjar: «penseu que és molta la gent que prefereix la fulla d'aquesta composta a qualsevol enciam o escarola».
|
 |
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Bescaran, com altres pobles de la comarca, té dos campanars: a primer terme us oferim el campanar antic, pertanyent als temps medievals. Al segle XIX es bastí, o acabà de bastir-se, la segona església, la mig del poble, naturalment sense caràcter, però més avient: s'hi van veure forçats perquè ja havíem arribat en un temps que la gent no se sacrificava tnat per arribar a l'església. Tanmateix, aquí l'hivern és dur i molts cops la neu i el glaç fan penosa una marxa de mig quilòmetre per anar a la parroquial. No fa gaire més de seixanta anys, a començaments de segle, l'església contigua al campanar romànic encara estava dempeus. Quan va enfonsar-se, aleshores aprofitaren el pari per engrandir i disposar més modernament el cementiri...»
|
 |
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Aquesta porta de Bescaran té l'obrido, el pany i l'anella. Aquesta darrera és del model repetit a milers de vegades per tot el país. L'obridor ja presenta més fantasia: aquell dia el ferrer va sentir-se inspirat i retallà la peça amb una deliciosa ingenuïtat».
|
 |
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La Seu és visible des de molts punts enlairats dels voltants, i aquesta visibilitat és com un recordatori de la seva corona. Per als camperols i pastors dels pobles de la rodalia, aquella ciutat resplendent de baix a la plana és una confluència simbòlica de passat i futur, la garantia que ells existeixen i se li deuen».
«Tot això era el Comtat d'Urgell més autèntic, el rovell de l'ou d'aquella fabulosa organització de domini i govern que començà pràcticament amb Carlemany. Més tard, la capitalitat civil passà a Balaguer i el bisbe romangué a la primitiva capital. La Seu és un bisbat de gran extensió, arriba pel sud fins a les envistes de Lleida i per l'est a Puigcerdà, mentre per l'oest comprèn el Pallars i part de la Ribagorça i al nord, Andorra».
|
 |
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La neta, gairebé transparent, imatge de la Seu d'Urgell. amb sol o sense, a l'hivern o a l'estiu, aquesta població ofereix un perfil d'una netedat, d'uns volums absolutament definits i contundents. Es d'aquelles poblacions que sembla que cada dia les rentin tan bon punt surt el sol». Passats els decennis, però, entre polígons i carreteres, les afirmacions d'en Vallverdú ja s'ha de fer en pretèrit. En primer terme, la Valira poc abans de desguassar al Segre, que passa pel fons de la plana.
Afegeix l'escriptor: «A la Seu hi ha soldats i carrabiners, i molts passavolants. La vitalitat i formigueig de la Seu augmenta els finals de setmana. La Seu, aquests anys darrers, és un receptable força considerable de viatgers que van a Andorra. De fet, el Pricipat veí, que comença literalment al capdamunt de la capital de l'alt Urgell, l'ha vitalitzada cosa de no dir. Ara bé, la Seu té també el poder concentrador de les inquietuds, tractes, lleures i negocis de tota la rodalia, és un imant mercadà considerable. Ciutat de botigues, gairebé no es veuen les entrades de les cases de pisos. Tot són aparadors, deliciosament modernistes alguns, no gaires de tirat actual, bastants de posat conservador, sota els porxos. 'Conservador' fóra potser la paraula-resum de la Seu».
|
 |
1968. El Cadí, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El cim del Cadí en ple hivern. La cresta és perfectament visible, prop del Puig de la Canal Baridana, en el seu terç occidental».
|
 |
1968. El Cadí, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Dues cantines. Són del model antic, tan copejades que han adquirit una certa qualitat escultòrica. Acabem de passar el Coll de la Gent, a ponent del Cadí... Ha cantat el cucut durant molta estona, des de la pinassa... Les cantines duen un nom escrit, noms gravats a burell... Les cantines, aparentment abandonades, fan el seu servei cada dia: el camió arriba fins aquí dalt i les recull».
|
 |
1968. La Vall de Cabó, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«No tenim encara pissarra, el terreny correspon ben bé a la Ribera, paral·lel al Pallars Jussà, més agrícola que ramader... Hom veu ramats de vaques entre els prats de regadiu i els farratges. El riu Cabó passa pel fons de la fotografia, encaixonat, i els hortets minúsculs són regats aprofitant els cabals de les fonts que baixen de la pedra de conglomerat... Cabó té uns cent habitants, encara té capellà, i porta la llet a la Seu d'Urgell. Té escoles, i per terme mitjà les cases tenen deu vaques, i alguna fins i tot vint».
|
 |
1968. La Vall de Cabó, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Part deçà, en un tossal situat a ponent... hi ha l'església vella, un romànic disfressat de barroc per dins... Durant la guerra civil la feien servir de presó i ara la volta l'herba, execrada com està i voltada de ruscs d'abelles».
«...trobem una noia i ens demana que la portem fins a la vila. Pel camí ens confessa que és l'única noia del poble. Que a la Festa Major se'n dona vergonya i tot. La majoria de noies de Cabó prefereixen d'anar-se'n ni que sigui a servir, o van a aprendre a fer anar una màquina tèxtil en alguna indústria d'Artesa o de Tremp, o de la Seu». |
 |
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...enfilat i fragmentat seguint les ondulacions de la carretera. El Quer pertany al municipi de Cava... i, francament, tota la bellesa dels seus volts, feréstecs i simpàtics alhora, pot resumir-se en les possibilitats que ofereix de contemplació de gran paisatge».
|
 |
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Situat a 1.400 m, el Quer està envoltat d'altures força més serioses... El quadriculat de les terres de conreu aprofita els pendissos aterrassats i s'enfila seguint el barri alt del poble. Aviat, però, les roques pelades interrompen les possibilitats d'explotació».
|
 |
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Els petits prats són com eixides, com jardinates, i us abelleix aturar-vos-hi i córrer per la tofa... Hom recol·lecta el fenc amb l'ajut del petit tracto. El sol cau de ple, és migdia, i més agradable fóra d'estirar-se a l'ombra del fons. El bucolisme modern no difereix en res de l'antic, àdhuc del més literaturitzat; únicament varia un xic per la presència de les màquines».
|
 |
1968. Adrall, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La carretera travessa Adrall, que ha pres amb aquesta circumstància l'aspecte d'un poble allargassat a banda i banda de la ruta. Per això els automobilistes hi solen passar rabents, afanyats per arribar a Andorra o per tocar la Seu. No s'adonen que, darrera el poble, i no pas massa amagada, hi ha aquesta estació, denominada Cooperativa Sindical Agropecuària, on hi ha aplegades més de dues-centes vaques destinades a la producció de llet... La mitjana de producció de llet és de 12 a 14 litres per animal i dia, però ens permetem d'admirar un exemplar capaç de fer-ne quaranta... Hi ha també un brau, que té per encàrrec de procurar la transformació de vedelles en vaques, per tal que no s'estronqui la producció. Quan una vedella queda 'torida' rep les atencions consegüents».
|
 |
1968. Toloriu, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Fa molt de goig de veure una colla de gent treballant... constitueixen més de la meitat del poble de Toloriu. La verdor de les prades, l'espessetat de la vegetació conviden a una meditació sobre el destí contradictori d'aquesta gent: d'una banda un terreny que no pot ésser aprofitat totalment, d'una altra l'èxode. Què s'ha produït abans?»
|
