Seguidors

20160206

[1307] Vilanova de Meià, en blanc i negre

1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Les flors dels ametllers senyalen l'arribada del bon temps. Al fons el poble d'ara fa un segle, amb l'església al capdamunt i la portalada gòtica al seu costat oest.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Dos magnífics detalls de la vila, amb les antigues cases de tova i teules de fang. L'espadanya o campanar de cadireta romànic, sempre de cara a la Coma de Meià des de fa mil anys.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una de les antigues portalades de la vila closa, amb els antics arc apuntats. Devia d'ésser realment espectacular veure-hi pujar els cavalls muntats pels senyors quan anaven a missa, amb el retruny constant de les ferradures sobre l'empedrat.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La preciosa i treballada portalada gòtica, afegida amb posterioritat al temple romànic, emmarcada per sis arquivoltes ogivals i decorada amb bells calalts i traceries.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La porta romànica de Sant Salvador, simple i senzilla, emmarcada per dos arquivoltes d'arc rodó sostingudes per quatre columnes.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra vista de la portalada romànica. La porta de fusta, amb uns quants segles al damunt, tenia botera i tot.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
L'interior del temple parroquial, amb l'antic altar.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detalls de l'altar major preconciliar i del retaule barroc que hi hagué amb la talla gòtica de la Mare de Déu amb l'Infant, voltada dels rei mags i de tres àngles (enciclopèdia.cat).
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La pica baptismal i una de les capelles laterals, en una imatge presa des dels peus de l'altar.

1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detalls de l'interior de l'església, amb els antics bancs de fusta dels feligresos.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La capella del costat de l'evangeli és de gran dimensions, amb un gran arc gòtic decorat amb figures d'àngels i una gran cúpula octogonal amb finestrals.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una vista cap a l'interior de la capella lateral de l'evangeli.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detall de la capella, en què s'entreveu la cúpula amb llum natural. Les cadires i els antics reclinatoris de fusta i cul de bova. 
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La Mare de Déu amb el nen, talla de fusta romànica, molt rústega i primitiva. L'església també tenia una imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu del Roser, a més d’una taula amb una pintura gòtica del segle XV que representa el Gòlgota, que havia format part d’un retaule. Darrere l’església hi ha el pati del castell, que, un cop arruïnat, fou convertit en fossar vell.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
El Sant Crist de l'església de Sant Salvador. 
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra presa de la imatge del Crist.

[1306] Vilanova de Meià, del segle XIX al XX

1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís 
Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC).
L'esplèndida vista de la vila als peus del Montsec. La foto fou presa exactament al 27 d'abril d'aquell any, diada de la Moreneta, per això els sembrats que veiem en primer pla devien mostrar-se ben ufanosos i verdejants.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922).

Dos detalls de la població. Sempre em criden l'atenció els grans finestrals i les galeries obertes al sol, disposades en diferents nivells a mesura que els carrers van tancant el cercle al voltant de l'església. 
1913. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut vuitcentista de la vila, on s'hi aprecia el lleó.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), 
(MDC-AFCEC).

El Montsec des del camí, encara no carretera, que portava a la vila. En primer terme, una vinya, i al fons, la muralla del Montsec.
1913. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Durant les dos primeres dècades del segle XX la vila perdé 100 habitants. «Part del terme és regat per lo riuet de Vilanova que ve del costat del Pas Nou en lo Montsec, i per lo de Sant Pere que davalla de Santa Maria», amb tres premses d'oli i tres molins fariners «i fira lo dia 11 de novembre. Fora la carretera... se comunica amb camins de ferradura amb los pobles veïns». Un fill il·lustre de la vila, que féu carrera a la cort de la nostra estimada metròpoli com a metge de cambra del Borbó Carles III, fou Josep Alsinet.

«Hi ha dues creus de terme, una a l'entrada i altra a la sortida de la vila, de la qual sols resta lo fust». Les destrosses de la «primera guerra civil», carlina, foren greus. «En lo terme s'hi troben aigües riquíssimes», com les de la Font de l'Ampolla.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), 
(MDC-AFCEC).

Un esfereïdor Pont del Diable medieval, crec que a l'antic camí de Baldomar.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922).

Detall del pagès amb el carretó, sense cap tracció animal quadrúpeda.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'absis de l'església romànica de Sant Salvador, que al segle XIV ja mostrà un finestral ogival al pis superior sobrealçat.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Detall de les finestres, estretes i de volta de canó al pis inferior, amb arc apuntat als finestrals de dalt.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La creu de terme en el seu primitiu emplaçament a l'arribada al poble, però que avui es troba en una placeta dins la vila.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Detalls de la creu, probablement gòtica, però ja destruïda per les guerres i substituïda per una altra de ferro, i de la peanya al costat del camí de carro que portava a la vila.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra imatge de la creu de terme amb el Montsec sempre al fons.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'antiga creu del cementiri, també esberlada.
1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).

Els capitells de la porta gòtica de l'església de Sant Salvador.

1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).

Una vista de l'església des dels afores, amb la portalada gòtica encarada a l'oest, que s'aprecia que forma un cos sobresortint afegit al mur primitiu.
1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).

El pont de l'Escala del Congost del Pas Nou. Probablement el nom es degui als graons de pedra que calia pujar quan el pas anava resseguint el riu Boix. Just en aquest punt hi havia el desnivell més important, amb un estret caminoi entre imponents cingleres.