 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífica vista general de la població des de la llera de la Noguera Pallaresa, a tocar del monestir. Clixé de Rocafort, amb el mur que tancava les eres de les salines a l'entrada meridional de la vila, i amb la vista de les cases ajagudes al llarg del riu i el pont de pedra romànic.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Vila situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del qual hi té un pont d'un sol arc que la comunica amb la ribera oposada». En aquells temps, era comunicada amb carruatge amb les poblacions veïnes, i amb l'estació de ferrocarril més propera... a 115 km... «posant-s'hi unes sis hores en lo seu recorregut si se utilisa lo servei d'automòbils que hi ha establert».
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detalls de les cases de la vila pallaresa, amb les eres de les salines davant de l'entrada a la població i el majestuós pont romànic que travessa la Noguera Pallaresa. Al fons, les parets del Congost d'Arboló.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La població i agregats constaven de 499 habitants, cinquanta menys al cap de deu anys, al 1920. A banda del monestir, a la vila hi ha l'Església de Sant Feliu, que marca la festa major del primer cap de setmana d'agost: «Se veu cada any molt animada, sobretot quan se balla la morisca, dansa exclusiva d'aquesta localitat, que haurien de procurar conservar de totes passades, puix és la nota més típica de la festa i la més atractiva per a los forasters que hi concorren». Així ho han fet, i encara avui els gerriencs la dansen, ara cap al tercer diumenge d’agost i des de fa uns anys s’hi ha afegit la representació teatral de la llegenda, que dóna un origen mític a aquesta dansa. Pep Coll en la seva obra teatral inèdita La Morisca de Gerri (2004), donà forma literària a aquesta llegenda. Actualment se'n fa la representació en base a aquest text de l’escriptor pallarès.
Llegenda de la Morisca de Gerri de la Sal Un dia d'agost les hostes sarraïnes es van aturar a reposar a les rodalies de Gerri de la Sal i el cabdill sarraí que les manava, va sentir parlar que tota la comarca lloava la delicada bellesa de la filla del batlle de la vila i va pensar d'emportar-se-la perquè li fes d'esclava. La Gent de Gerri va saber les intencions del cabdill i van decidir defensar-la, fins i tot exposant-hi les vides. Però la filla del batlle, llesta i astuta, va pensar que es podia defensar sense que calgués posar en perill a ningú, valent-se de la seva bellesa i la seva gràcia dansant. Els sarraïns, tal com havien convingut els veïns, van entrar a Gerri sense trobar cap mena de resistència i tot seguit el cabdill es va fer portar a la noia, que ja estava preparada amb el seu millor vestit. Al veure-la, es va adonar que encara era molt mes bonica del que li havien dit. La filla del batlle va pregar al cabdill sarraí que abans de marxar li deixés ballar una dansa a la plaça del poble per acomiadar-se dels seus veïns, prec que li fou concedit. La jove començà a ballar una harmoniosa dansa que deixà bocabadat el cap dels sarraïns. En aquell moment, la captiva donzella, agafant-li la mà, el va convidar a ballar. El sarraí va començar a puntejar els primers passos de la dansa entre l'entusiasme de la seva tropa. Va ser llavors quan la reina de la dansa, com era nomenada, simulant un pas del ball, va donar a terra un cop amb el taló, senyal que havia convingut amb els vilatans, que en aquest moment i tots a la una, els uns pujant pel pont, els altres venint corrent pels carrers i uns quants més sortint de les cases que envolten la plaça, van acudir armats amb falçs i forques, fent molt soroll i amb forts crits, i aconseguint així que els sarraïns fugissin, pensant que eren atacats per les tropes del Comte del Pallars (la morisca de Gerri). |
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic monestir de l'orde de Sant Benet de Gerri, que es probable que es remunti a l'època visigòtica, quan sembla que hi hagué una església dedicada a Sant Vicent que haurien destruït els sarraïns. La fundació del monestir data de l'any 807 per mor de la comunitat que hi reuní mossèn Espanell, que al 839 adoptà la regla benedictina.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Diversos detalls del conjunt monacal, sempre protegit i beneficiat pels Comtes de Pallars. L'autor fa la llista de les poblacions de l'Arxiprestat de Gerri del bisbat urgellenc.
Clixé de Juli Soler. |
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Dos places i el gran magatzem quadrat de la casa de la sal eren els punts de referència de la vila vella. La carretera llavors era recent construïda (aquest 2016 s'està agençant, esperem que amb bon criteri i sense trencar-ne l'encant). La font d'aigua salada que brolla a la banda septentrional n'era la gran font de riquesa secular. L'autor descriu el procés de portar-la a les eres o salins i d'assecament i recollida; els guanys eren repartits proporcionalment, «d'aquesta manera pot establir-se un sol preu i ningú resultat perjudicat». La sobreproducció (40.000 quintars per campanya) obligava a treballar d'un any per l'altre, «puix la distància de Gerri als grans centres consumidors impossibilita la seva exportació per no poder competir amb la que s'obté en altres països».
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis del monestir, clixé d'Adolf Mas.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
En aquell temps, Gerri tenia ja llum elèctrica i escola de nois i de noies, molí fariner, estació telegràfica i mercat als dissabtes. La fira es feia al primer diumenge i dilluns de maig.
L'església del monestir fou consagrada al 1149 per l'arquebisbe de Tarragona i els bisbes d'Urgell, Vic, Saragossa, Girona i Lleida. L'autor ens en fa la descripció arquitectònica del monument. |
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Un dels sepulcres de l'església del monestir, amb l'àguila de l'escut de la casa de Pallars.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«La imatge de la Mare de Déu que s'hi venera és de talla romànica d'uns tres palms, i té la cara emmorenida».
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Capitell de la porta de l'església.
|
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Un breu resum històric del monestir i de notes bibliogràfiques.«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. |
 |
1913. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la vila, en l'espanyol obligat dels segles borbònics, i amb una gerra com a motiu, en un típic exemple d'armes parlants per etimologia popular, és a dir, per ésser el mot que més s'assemblava al topònim. En realitat, el nom de lloc, i segons el mestre Coromines, tindria ascendència pre-romana bascoide i voldria dir obert, exposat al vent, en el sentit que aquell lloc es troba «en l'únic trajecte pla i obert que la Noguera Pallaresa travessa des de la Vall d'Àneu fins a la Conca de Tremp».
|
