 |
1964. La Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Perspectiva de les valls ribagorçanes.
|
 |
1964. La Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Vista des del Bassiero occidental (2.903 m), a la partió entre l'Alta Ribaforça i l'Alt Pallars.
|
 |
1964. Durro, la Ribagorça.
L'antic transport de bast amb corrues de mules pels estrets camins de muntanya.«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Vilaller, la Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La tasca de batre, amb l'un amb el rampill i l'altre amb les graneres.
|
 |
1964. La Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
L'aprofitament de la terra en diferents latituds ribagorçanes.
|
 |
1964. La Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La Terreta ribagorçana de Sopeira fins a Estopanyà.
|
 |
1964. Viacamp, la Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Efectivament, si hi passem ara, tot és bosc de pi gràcies a la repoblació forestal del començament dels 60.
|
 |
1964. El Pont de Montanyana, la Ribagorça.
El pont sobre la Ribagorçana que unia, i uneix, la Terreta amb la Conca de Tremp. «La passarel·la actual ha substituït un pon situat un xic més amunt, a l'extrem de l'antic carrer que vorejava l'església». Montanyana, el cap del municipi, s'emplaça als peus de l'antic castell templer. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. El Pont de Montanyana, la Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Detalls de la nova passarel·la de fusta del pont penjant de la postguerra.
|
 |
1964. Areny de Noguera, la Ribagorça.
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
«Petit centre comercial de la Terreta, arraulit al peu del castell medieval». La seua importància militar en el camí de la baixa a l'alta Ribagorça la va condemnar a un ferotge setge borbònic (espanyol i francès) durant la Guerra de Successió.
|
 |
1964. Areny de Noguera, la Ribagorça.
La bonica vila ribagorçana, d'administració aragonesa, com bona par de la Ribagorça històrica. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Benavarri, la Ribagorça.
La vila de Benavarri, emplaçada als peus dels murs que romanen de l'antic castell que dominava el turó, ara només amb l'església parroquial ben enlairada sobre les planes de conreu de cereal i ametllers.«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Benavarri, la Ribagorça.
Detall de la població a començament de la dècada dels 60.«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Areny de Noguera, la Ribagorça.
L'encadenament de serres prepirinenques fins al Turbó. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Areny de Noguera, la Ribagorça.
La Terreta ribagorçana.«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
 |
1964. Areny de Noguera, la Ribagorça.
Els últims esperons del Montsec occidental, que s'assuaugen en arribar a les envistes de Benavarri.«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. |
