 |
| 1964. El pantà d'Escales, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Una bella imatge del salt de la presa d'Escales, de 125 m. d'alçada. |
 |
| 1964. El pantà d'Escales, Sopeira, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La presa es reflecteix a l'aigua, mentre que l'home fa de mesura de les dimensions de l'obra. A la vora, s'hi observen les 'escales' que s'hi construïren per donar pas a la marge esquerre del pantà, fins al poble de Casterner de les Olles, poc després abandonat: les terres de la vall havien estat inundades i això va acabar amb el mitjà de via agrícola tradicional de la gent. Encara avui no ha estat prou reconegut el sacrifici dels habitants del Pirineu ribagorçà i pallarès durant l'espoli hidroelèctric a què fou sotmès el territori.
|
 |
| 1964. El Pont de Suert, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. El nucli antic a tocar del riu, mentre que la població creixia a base de blocs de pisos per als treballadors de l'empresa hidroelèctrica, vinguts del sud peninsular majorment. Encara no hi havia la moderna i psicodèlica edificació de la nova església, de l'any 1955, cosa que indica que l'edició de l'obra fou lenta i laboriosa. |
 | |
|
 |
| 1964. El pantà d'Escales, Sopeira, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La transformació del paisatge i de la societat pirinenques a causa de la construcció de les centrals fou brutal i inhumà. Sota el franquisme (espanyol), restà amagada per la premsa, i el NO-DO de l'època només en cantava les meravelles i difonia les sortides ribagorçanes del dictador (espanyol) a pescar. Diuen les males llengües que li posaven els peixos a l'ham.
|
 |
| Anys 1960. El pantà d'Escales, Sopeira, la Ribagorça (enciclopèdia.cat). El pantà d'Escales s'ubica al Pas d'Escales o de Sopeira, al «congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira ), on hi ha el monestir d’Alaó. Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1 300 m alt.) a l’est, i pel de l’Espina (1 110 m) a l’oest. El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència instal·lada és de 45 000 kW. |
 |
| 1964. El pantà d'Escales, Sopeira, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Les grans instal·lacions de la Baixa Ribagorça comencen immediatament al sud del Pont de Suert amb l'embassament d'Escales, d'uns 10 km. de longitud, i acaben amb el de Santa Anna, a la sortida de la depressió central, de manera que tota la vall queda successivament negada, llevat de la rodalia d'Areny». L'ideòleg de l'empresa constructora, l'ENHER, sota els auspicis del govern espanyol, fou el lleidatà Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 2000), fill del pioner de la fotografia i de l'automòbil a Lleida, Victorià Muñoz. La seua tasca fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi al 1981 i amb una avinguda de nova construcció al Cappont de la ciutat de Lleida. Però no acabo de veure clar, sigui dit amb tots els respectes, que s'homenatgi l'autor una obra faraònica i desmesurada, com la regulació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana, mentre encara el territori i la gent (la del país i la que hi arribà emigrada) que en patiren les conseqüències en la pròpia pell resten oblidats, i mentre encara els beneficis d'aquest pla van a parar a les butxaques de la casta dirigent (espanyola) neofranquista. Crec que ens ho hauríem de fer mirar. |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
«Des de la capçalera fins arran de l'aiguabarreig amb el Segre hi ha tretze centrals».
|
 |
| 1964. La Pobla de Roda, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
El petit poble de la Pobla de Roda, aigües amunt de Roda d'Isàvena, la co-seu episcopal del Bisbat de Lleida-Roda durant gairebé mil anys. La carretera hi arribà el 1931 i vivia de la terra i de la ramaderia encara ben passada la meitat del segle XX.
|
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La xarxa de carreteres ribagorçana a mitjan anys 1960 havia millorat molt en comparació a vint anys abans: tot fou per obra i causa de la construcció hidroelèctrica.
|
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
L'explotació de la fusta, treta del bosc en cavalleries, i després transportada en camions a les serradores. Els antics rais hagueren de desaparèixer per força.
|
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Mapa de l'Alta Ribagorça, de dels cims dels més alts cims dels Pirineus fins a la Serra de Sant Gervàs.
|
 |
| 1964. Vilaller, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
«El caseriu s'arrauleix damunt d'un petit pujol rocós que destaca enmig de l'àmplia cubeta terminal de la gelera que solcava la Vall de Barravés. Lloc situat prop de la confluència amb els camins que menen a la Vall de Castanesa i a la de Boí, la seva situació explica el paper de vila de mercat i fires de l'Alta Ribagorça. A primer terme, camps de cereals i farratges aprofiten el fons ampli i humit de la vall glacial».
|
 |
| 1964. Vilaller, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
El ferreny campanar octogonal de la vila, llavors sense teuladeta superior, presideix la vila i la vall. Els petits pallerets de garbes amuntegats en forma cònica s'anomenaven pessons o peçons, és a dir mugrons, per l'evident similitud. D'ací el mot passà a topònim de cims i estanys.
|
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
La vall de Barravés envoltada d'imponents cims per totes bandes.
|
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.
Vilaller i el Pont de Suert, les principals poblacions que aglutinen l'Alta Ribagorça.
|
