1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
D'entre els membres del Consell, s'escollia el Síndic, que el presidia i feia les funcions de primer magistrat. S'explica que el Consell, reunit en nombre de sis, dotze o al complet, només era convocat 5 cops a l'any, i com la república era sota la jurisdicció de dos «co-seigneurs», el cap de l'Estat francès i el Bisbe d'Urgell. També s'hi fa referència a l'organització de les parròquies i a la funció dels veguers, «chefs suprems de la force armée».
Pel que fa als aspectes econòmics i socials, l'article remarca que «les bois et les pacages des montagnes constituent la principale richesse de l'Andorre. Ils sont communeaux ou publics, car aucun citoyen n'en possède en propriété». La riquesa ancestral d'Andorra, doncs, provenia de la possessió comunal de la terra. Segle i mig després, el país es convertirà en paradigma del capitalisme individualista, de vegades assalvatjat. D'un extrem a l'altre. En ma modesta opinió, la construcció de l'estat modern actual haurà de servir per retrobar un punt d'equilibri intermedi.
Això sí, com en el tradicional dret català, «le principe du droit d'ainesse est absolu. Toute la fortune passe a l'ainé de la famille», que cal que es casi amb una mossa de bon dot. Els altres germans, els cabalers, vagaregen per la casa gairebé com a «simples serviteurs, a moins qu'ils ne viennent a épouser une hérétière», o sigui, una bona pubilla. |