 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Foto d'indubtable valor històric de la Noguera Pallaresa al seu pas pel congost de Susterris, allà on després s'aixecaria el primer pantà de la Canadenca.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
«Nostra província, la més desconeguda, enraderida i pobra de les quatre germanes entre les que s'ha repartit l'herència de la Mare Pàtria Catalana...», escriu l'autor (som tot just a les beceroles de la Renaixença lleidatana), «...és en canvi la més rica en tresors naturals, sobretot envers los confins pirenaics». En aquelles dates, la Conca de Tremp ja era famosa per «la munió de fòssils que per onsevulla s'exhibeixen» que ofereixen «ample camp per a l'estudi de les passades faunes».
|
 | ||
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall de les aigües a la sortida de l'estret de Susterris.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'única foto, probablement, del megàlit de Susterris, ja que les aigües del pantà de Sant Antoni el cobririen pocs decennis després. Caldrà esperar l'època venidora en què els pantans seran aterrats, que tot arribarà, per tornar-lo a veure.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
«En primer terme la misteriosa vall solcada per la ràpida corrent del riu empresonat a dreta i esquerra entre los espadats i altíssims serrats del Neret i Santacreu, sense deixar més que una petita zona que la separa de les coves obertes... limitada per l'ermita romanicobizantiza de Sant Antoni Abat».
L'autor hi esplaia son esperit romàntic, pres de la bellesa del paratge al crepuscle. Contempla també les coves o baumes naturals dels avantpassats homínids que hi sobrevisqueren.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El monòlit megalític de Susterris: «és una roca fixa, de forma irregular, que mideix 9 m. de llarg, 3 m. d'ample i 4 m. 50 cm. d'altura». Al centre, s'hi observava una excavació «de forma quadrilonga, i de 2 m. 34 cm. de longitud, 1 m. 50 cm. de latitud i altre tant de profunditat, de modo que és capaç de sobres de contindre lo cos d'un home per agegantada que sia la talla». A més, «en una de ses cares i al fondo s'obre un forat corresponent a un conducte que travessant lo grossor de la roca desaigua a l'exterior».
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'autor raona la manca d'altres vestigis en una vall tan petita per causa de la mà de l'home al llarg dels temps.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El megàlit és considerat «un verdader monument evidentment dedicat al culte i apropiat als sacrificis», semblant a d'altres de la geografia europea.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Discussió sobre la filiació druídica del megàlit.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Les romanalles prehistòriques de la Conca de Tremp, i la gran preparació historiogràfica de l'autor de l'article.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'autor descarta la presència del poble cèltic en terres pallareses, i es decanta a favor de la hipòtesi d'una població de llarga estada, que «havia de llegar records indelebles... no sols en monuments, sinó en sa llengua i en sa pròpia sang que circula encara pura en los èuscars i bascs de les dos vertents pirenaiques». La llarga presència d'un poble iberobasc al Pirineu serà ratificada al llarg del segle XX.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El poble iber també degué de disposar dels propis druides i rituals.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Per a l'autor, no hi ha dubte que el megàlit de Susterris fou un altar de sacrificis.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Defensa de la cultura troglodítica.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Anècdota del fabricant de culleres de boix del llogaret pallarès de Gurb, que vivia en una bauma. La llarga explanació sobre l'home primitiu porta l'autor a remetre's al Gènesi bíblic, on surt a relluir sa catòlica formació.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Altres disquisicions filosòfiques sobre l'home primitiu. En comparació amb el pensament històric actual, s'observen bé els límits de coneixement i de pensament dels historiadors de la Renaixença, encara sotmesos, en últim terme, al dictat de la fe.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Segons recull de la veu popular, conta la tradició que en la caiguda de Sant Antoni per la timba per causa de la lluita amb el dimoni, el sant anà a parar sa i bo en un replà a uns dos-cents metres, allà on se li erigiria l'esglesiola romànica de Susterris. Mentre que el dimoni s'estimbà a plom, «sens valer-li ses negres ales... i deixant indelebles les petjades qe encar avui s'ensenyen amb lo nom de potes del dimoni». Potser per decòrum no va gosar a escriure potades, que és el nom que la gent del país els donava. En el text, avui volia dir en aquells anys del segle XIX, ja que la construcció del primer gran pantà del xarampió hidroelèctric (per no dir-ne càncer directament) del començament del segle següent les envià sota les aigües.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sobre les coves, recull la creença que eren habitades pels moros «que s'amagaven dels cristians sens dubte després de la reconquista, seguint en això la corrent general en Catalunya d'atribuir als alarbs los edificis, coves i monuments misteriosos i d'origen incert». Per a l'autor és significatiu que a Susterris hi hagués el tossal de la Santa Creu, i que s'hi aixequés una ermita en honor del vencedor sobre Satanàs. Prova que era un lloc que, en un determinat moment, calgué purificar segons les creences cristianitzades dels nous pobladors cristians en oposició no pas als sarraïns que poc hi rodaren, sinó als primitius pobladors, de caràcter iberobasc, d'aquesta valleta.
|
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'autor creu que tot apunta a suposar que «aquella ombriva vall amagada de les entranyes de les penyes, més que una simple i mesquina estació [llogaret] seria un punt a on se congregarien los moradors de la comarca per a celebrar en comunitat les cerimònies religioses sustraient-se de la vigilància dels romans que havent conquistat lo país s'establiren en la Conca, transformant la ibèrica Isona en una ciutat romana, que amb lo nom d'Aesona nos ha llegat eloqüent testimoni de sa importància».
Sobre l'etimologia de Susterris, la remet al llatí subtus terris, o sota terra, «nom al·lusiu a les cavernes o coves». Els Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem en posseïren la titularitat. «L'ermita de Sant Antoni era visitada per los devots de la comarca i una vegada a l'any en professó per lo clero i poble de Palau..., al toc de les campanes de Talarn, mentre la devota comitiva discorria per la vora del riu». |
 |
1880. Susterris, el Pallars Jussà.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Amb la desamortització del 1835, a Palau de Noguera el «Santuari quedà abandonat a les aus de rapinya i el temple serví d'estalvi als irracionals i vegeren los ossos de son il·lustre comanador, que allí descansaven, espargits per terra». A Susterris, «l'església romanicobizantina encar que un poc ruïnosa se conserva en aquell desert lloc, més ella i les coves i els megàlits que han resistit a l'acció del temps, estan amenaçats i exposats a desaparèixer sota la mà destructora de l'home». En aquelles dates, es parlava de construir la línia de tren de la Noguera Pallaresa des de Lleida. Poc podia pensar-se l'autor que no fóra com es pensava, sinó per les aigües d'un pantà construït per l'aterridora mà del capitalisme salvatge del començament del segle XX. L'autor de l'article fou el doctor en medicina i cirurgia Antoni Mir i Casasses, nascut a Talarn (1830 - Tarragona, 1885). Exercí de metge militar, i tingué la història com a gran passió, especialment del Pallars, com a autor de la Monografia de la fidelísima villa de Tremp (1883). |
