 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). Un altre dels plànols setcentistes de la ciutat i el port encara sense l'obra de la Ciutadella espanyola d'ocupació militar de la capital del nostre país. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). La ciutat s'hi presenta tota fortificada, envoltada de la gran plana per tots tres costats i del mar per l'altra. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). S'hi destaques les cinc portes principals de la ciutat i el port, amb mesura de la fondària en peus, una dada cabdal de les cartes nàutiques amb què treballaven els capitans de vaixell. La marina francesa, en oberta competició amb la britànica, havia de produir un gran nombre d'aquestes cartes. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). El castell de Montjuïc i el plànol del convent de Santa Madrona, patrona de la ciutat. Des de la Porta de Montjuïc o de Sant Bertran del baluard del Rei sortia el camí que lligava la ciutat amb el castell. A mig camí, s'hi trobava l'ermita de Sant Bertran i una secció d'artilleria per a la defensa de l'entrada del port. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). La muralla de mar des de l'Arsenal, les antigues drassanes reials catalanes, fins al Portal de Mar o de Marina, l'accés de la ciutat al moll i on se centralitzava tot el tràfec comercial i duaner del port. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). El moll del port, amb el fanal al seu extrem. Ací i a meitat de moll, uns petits reductes fortificats, probablement amb artilleria, feien funcions defensives. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). Al sorral de darrere el moll, segles enrere encara inundat, s'hi aixecaven unes quantes cabanes i magatzems de pescadors. Des de 1753, el nou i rectilini barri de la Barceloneta. A banda i banda del Rec Comtal, que desguassava al mar després de sortir per sota la muralla de mar prop del baluard de llevant, protegien l'accés a la platja, llavors plena de «dunes de sable». El lloc anomenat al plànol del Puy, encerclat, potser senyala una primitiva ermita, després església de Sant Miquel del Port, o bé la creu de terme que rebia els navegants i que es pot observar en alguns altres mapes. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). El perfil d'una part de la muralla de la ciutat, amb els baluards defensius. S'hi dibuixen els ponts de fusta que salvaven el fossat des de la porta fins al camí. |
 |
| 1782. «Plan de la ville et port de Barcelone», de Jean François Sant, dins «Atlas nautique manuscrit de la Méditerranée» (Gallica). Els vuit molins fariners de vent al baluard de llevant. |
