Seguidors

20160220

[1322] «Environs de Balaguer» durant la Guerra de Successió

1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Plànol dels encontorns de la ciutat urgellenca durant la Guerra de Successió, on l'armada francesa va acampar el 4 de juny d'aquell any durant deu dies, aixecat pel serveis d'enginyers topògrafs militars que des del segle XVII acompanyaven sempre l'exèrcit gavatxo per proporcionar l'avantatge del coneixement del terreny als seus generals. Les diferents unitats de les tropes gavatxes eren acampades darrere la població, als plans d'Almatà i a tots dos costats del riu Sió des de la Sentiu fins a la Ràpita. La primera vegada (A) a la part de baix, i la segona (B), a partir del 24 de juny, que l'exèrcit hi tornà, a la part de damunt. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La Plana d'Urgell en els seus confins balaguerins. A l'esquerra, el riu Segre baixa per avall amb ses diferents sèquies, i el Sió que hi desemboca per l'esquerra.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La llegenda del plànol.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La ciutat emmurallada de Balaguer, allargassa a peu de riu. A la riba esquerra, el Cappont abaluardat, per protegir el pont de pedra medieval que donava davant per davant de l'esbalç del Castell Formós, dalt del turó. A l'altre turó, l'església de Santa Maria. La muralla d'aquesta part també disposava de baluards defensius i fins i tot d'una segona línia, molt més exterior, que volia protegir la ciutat per la banda sempre mé vulnerable del pla. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Al turó previ al del castell, el Santuari del Sant Crist. El turó també s'havia fortificat, i el pla d'Almatà disposava d'un pany de muralla i d'un gran baluard per protegir l'entrada pel nord. Un petit llogaret o ermita als afores de Balaguer, «Les Pareilles», al camí de Castelló de Farfanya i Montsó. Poc més amunt de Balaguer, el desguàs del riu Scio, o sigui, Sió.

Sobre l'etimologia d'aquest l'hidrònim escriu Coromines que «l'ètimon ja havia de tenir una forma CIONE, sens dubte un hidrònim pre-romà, com ho són la major part dels nostres noms de rius: Ter, Tec, Tet, Gavarresa, Merlès, Segre, Ebre, etc. És probable que sigui la recucció de *CEIONE, derivat del pre-romà KEIA 'avenc, sitja, fondal', d'on el català sitja... Origen adequat com a base semàntica de la idea de solc, ben aplicable a una ribera estreta, que servia de trinxera entre moros i cristians, encara en el segle XI».
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall de la Sentiu, a la dreta del Sió, amb el castell o guàrdia dalt del turó, i d'un torricó o molí riu avall, al camí de Balaguer.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
El Segre de Balaguer en avall. Igual que avui, hi hagué dos camins de Lleida, un per cada costat de riu. I també a cada banda, una sèquia de reg. A la de la banda esquerra, s'hi emplaçava el Molí del Comte, mentre que riu avall per la banda dreta s'hi aixecava el monestir cistercenc femení de les Franqueses, fundat al 1186 per donació del comte Ermengol VIII d'Urgell a la seua mare, la comtessa Dolça de Foix, vídua d'Ermengol VII. Només se'n manté dempeus l'església, dedicada a la Mare de Déu, i algunes restes d'estances del voltant de l'antic claustre romànic. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Les tropes acampades a la Plana d'Urgell. Entremig, els camins d'Agramunt, de Bellunt o de Linyola i Bellpuig. L'antic poblet del Pedrís, amb església i cementiri propis, avui només un conjunt de masies amb ermita.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall de Gerb, dalt de la serra i amb el gual del pas de Sauló al Segre, que portava a la partida d'aquest nom, a l'altra banda del riu.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall del pont de barques sobre el Segre, al costat dels llogarets de Bunyol i Navarra (no en tinc cap més informació) al camí de Camarasa.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall del campament gavatxo i de la «Casa de D. Juan» o castell de la Ràpita usat com a quarter general, amb l'antiga ermita de Santa Margarida al costadet.