 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La Plaça Major de Mollerussa als anys 1920. Al fons a l'esquerra, la capella de Sant Isidor, amb la rosassa rodona a la façana. Encara subsistien els balcons de ferro forjat, sobre els quals queien aquelles tradicionals verdes persianes enrotllables, que tan bé anaven per parar el sol de l'estiu ponentí i espiar el carrer sense ésser guipat. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). Dos pàgines dedicades a la petita vila urgellenca d'aquells anys: la perla d'Urgell, ço és, de la plana urgellenca. Darrerament, amb el nom de les comarques, hem perdut la perspectiva global i unitària de la gran plana de Ponent. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). Detalls de la plaça major mollerussenca ara fa gairebé un segle. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). Els anunciants locals d'aquells anys, les grans indústries farineres locals, com ara «La Farinera Sant Antoni», als afores (amb errada d'impressió), que tenia el telèfon 151. Desconec si de la població o dels diferents pobles de la línia. El nom de la poble, escrit insistentment amb una sola S. El «Colmado Genescà», fabricant Josep Niubó Espinet, telèfon 124, que produïa farina per a animals: «Voleu engreixar els vostres tocinos? Voleu tenir els tocinos ben grassos i que us costin pocs diners de mantenir? Voleu veure un grandiós augment en la posta d'ous de les vostres gallines? Gasteu Farina d'Alfals. És la més barata i d'efectes més ràpids». |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La farinera de Josep Niubó també tenia botiga: El Colmado Mollerussa o Magatzems Genescà, amb tota mena d'articles. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La Forestal, la gran indústria del cartró a Mollerussa i les Borges Blanques. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La gran indústria de transformació de fusta en pasta de paper gràcies al Canal d'Urgell: «La Forestal d'Urgell, SA», amb fàbriques a les Borges Blanques, al costat del Canal, i a Mollerussa, al costat de la sèquia. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). Detall de la gran fumera de la fàbrica, a tocar de la Tercera Sèquia principal del Canal que travessa Mollerussa, per sort encara avui destapada, i no com a Lleida, on gairebé ja no se'n pot veure cap: les han tapades -sota l'excusa de la seguretat o la higiene perquè a alguns lleidatans els fa vergonya reconèixer que vénen d'orígens tan de poble. A tot arreu d'Europa i del món, les ciutats són creuades per canals. Maleïts siguin per sempre els qui ens les han robat: esperarem que una altra generació sàpiga fer córrer l'aigua, la font de tota nostra riquesa, a cel obert i amb orgull. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La fumera es reflecteix a l'aigua de la sèquia. Un encert del retratista que en volgué capturar l'efecte. La banqueta encara tenia els plataners jovenets, i em crida l'atenció el camí, vorejat de les antigues pilones perquè els carros no es desviessin de la trilla. |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). Altres anunciants: «Antoni Fages, magatzem i taller de construcció i reparació de tota classe de mobles», de quan els mobles no es llançaven encara. «Isidre Cuberes, sastre», que tenia una part del negoci encarada a les «prendes de vestir per a senyors sacerdots». «Garatge de Josep M. Busquets», amb taxis i tot, i la «Merceria C. Pons Bosch», de la Plaça Major. Sense oblidar la tradició de la camamilla urgellenca: «Camamilla d'Urgell. Gran estomacal. Vins, anisats i licors, Agustí Badia». |
 |
| 1929. Viles de Catalunya: Mollerussa, «La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA). La prosperitat de la vila gràcies al Canal i la via fèrria. «Del centre de la vila han anat desapareixent paulatinament i quasi podríem dir metòdicament, aquells típics portals tan propis de les cases de la pagesia catalana, essent substituïts per importants i luxosos establiments comercials, els quals no trobant ja llocs apropiats al centre de la població, es van estenent vers la perifèria amb rapidesa extraordinària, i constitueix avui per a Mollerussa un veritable i difícil problema, la manca d'edificis per a establiments i habitacions». L'article fa una encesa defensa de la Mollerussa comercial «per forjar els motllos de la ciutat futura que somnialment tots esguardem: la veritable Perla Regina i Llum del Pla d'Urgell. Signat per (S.)C.C.». |
 |
1929. Viles de Catalunya: Mollerussa,
«La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA).
L'apartat dedicat a la ressenya històrica del poble destaca els desorbitat creixement de la població al llarg de segle XIX i tombant del XX: de les 450 ànimes del 1839 a les 700 cases i prop de 4000 habitants del 1920!
L'any 1862, any de la inauguració del Canal d'Urgell, marca l'origen de la «carrera ascencional de Mollerussa» com a centre comercial de l'enriquida comarca gràcies a l'aigua. La presència de les oficines o Casa Canal «li donen un moviment que no tenen les altres poblacions de la comarca».
Altres dates destacades, l'arribada de la carretera N-II al 1820, i la via del ferrocarril al 1854, sense oblidar la carretera a Balaguer per Linyola, o el trenet a Flix per les Borges Blanques, amb l'aspiració d'expandir el trenet de Balaguer a Mollerussa fins a Igualada.
Ben dotada d'escola de nois i escola de noies i un col·legi de segona ensenyança que, «dirigit per capellans, per al curs vinent inaugurarà l'internat». També disposa de «diferents societats, amb un espaiós teatre en una d'elles».
S'hi fa referència a la Capella de Sant Isidor a la Plaça Major, i a l'església antiga, ara desapareguda, «amb fragments de construcció gòtica... modernament eixamplada sense tenir en compte cap estil i sí sols la cabuda per l'augment de població experimentat. Fou beneïda el 31 d'octubre de 1897». L'església reformada, més o menys on ara hi ha l'ajuntament, fou substituïda l'any 1958 per una de nova planta a l'altra banda del camí ral, on hi hagué la Casa Forta o petit castell de la població. Tot plegat, ni rastre de la vella Mollerussa, un exemple paradigmàtic de què ocorre en famílies, pobles i nacions quan la butxaca creix més de pressa que l'esme i la cultura.
Pel que fa a la vida cultural, s'esmenta el full literari «Urgell-Sagarra» impulsat, entre altres, «per l'infatigable Domènec de Bellmunt», substituït després de sa prohibició per la revista «Urgell». És recordada la festa poètica de 1923, presidida per Morera i Galícia, amb discurs de comiat de Manuel Folch i Torres. Quins temps aquells, en què allò recordat i destacat eren els Jocs Florals!
|
 |
1929. Viles de Catalunya: Mollerussa,
«La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA).
«No cal dir que un dels elements del jurat d'aquell certamen era en Valeri Serra i Boldú, el folklorista de l'Urgell... mantes de les poesies premiades glossaven corrandes i motius del folklore urgellenc recollits per en Serra... A Mollerussa, com a Bellpuig, població veïna, l'esment d'aquestes corrandes és encara viu entre la gent».
|
 |
1929. Viles de Catalunya: Mollerussa,
«La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA).
Una cançó de pandero urgellenca, La promesa, una noia casadora que no vol deixar-se malmaridar per les disposicions de sa família, amb una lírica tornada que remet al·legòricament als canvis que la vida ens comporta, qui sap en qui sentit:
Venteja, venteja, venteja, la fulla dalt del ram. |
