 |
| 2015. Roca Alta del Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià. Pugem a la frontera natural entre l'Urgell històric meridional i el Pallars. El Montsec sempre ha estat frontera: durant segles entre moros de la plana i cristians de la muntanya. Les immenses parets de roca i els passos dificultosos han fet de muralla natural entre maneres diferents de viure. Sortirem des del Santuari del Puig de Meià, meravellosa ermita romànica (s. X-XI) que s'albira a mitja alçada. En aquest lloc hi degué haver el primer poblament de tota la Conca de Meià, on tot caminant anem trobant gairebé sense voler dòlmens per ací i per allà. Probablement més tard s'hi erigí un oppidum ibèric que acabà romanitzat i agafant el nom de son propietari, Medius, el qual va donar nom al turó i a l'antiga vila de Meià. S'hi aixecà el primitiu castell andalusí, després conquerit dels urgellencs. La població de Meià fou arrasada al segle XIV pel comte de Foix, i els veïns es traslladaren a la vila nova que ja des del segle XII havia sorgit just al peu de la serra. D'allà enfilarem cap a l'embut del pas de Nerill (1.186 m), Ens hi espera la primera vista del Pirineu, amb el Cadí enfarinat, el Boumort i el massís del Canigó surant entre la boirina en la llunyania. Torcerem a l'esquerra, pel peu dels espadats, per resseguir aquest esplèndid feixà, mirador impressionant sobre la terra baixa, sempre en direcció oest. Anirem saludant els nombrosos escaladors que aprofiten l'encalmat matí tardoral per emparrar-se roques amunt. Quan mirem cap a dalt les parets, hi veiem brillar centenars de puntets: són els claus que resten clavats a la roca de les vies obertes. La veïna Roca dels Arcs, a l'est de la Roca Alta, és un dels temples dels escaladors (avui hi havia més d'una cinquantena de cotxes aparcats a l'estreta carretereta el congost del riu Boix). Nosaltres continuarem fins a trobar les marques taronja de la ruta que puja directa des de Vilanova. Ja haurem passat pels peus de la Roca Alta, i ara la flanquejarem per anar-hi a dinar. Aquest darrer tram és un camí de ferradura espectacular, molt ben conservat, i que en la darrera guerra fou usat pels soldats republicans de la 26a Divisió, 120 Brigada Mixta, companyia d'enginyers, CNT 1938, AIT. Durruti CNT, segons la inscripció que es conserva en la dita Bassa de Durruti. Per aquest graell o petit grau, dit d'Esmolacalces, hi farem a partir d'ara l'ascens i descens. Quan assolirem la fita cimera de la Roca Alta (1.435 m) tindrem davant nostre la vista boirosa cap a la plana urgellenca, i darrere la primera vista d'enguany del Pirineu nevat, des dels cims andorrans i pallaresos fins a la Maladeta i el Pirineu ribagorçà i aragonès, Des de les alçades són totes aquestes terres més germanes del que ho semblen des de la terra baixa. |
 |
| 2015. Roca Alta del Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià. Ruta taronja marcada en un placa amb les gotes de la rosada encara visibles a primera hora del matí. Ja ha gebrat, però el sol de seguida va desfent el gebre i comença a escalfar tant o més que el desnivell. Nosaltres hem començat pel pas del Nerill, visible més a la dreta. Hem seguit pel feixà de dalt, ben visible al peu de la primera caiguda dels espadats, fins a trobar aquesta ruta d'ascens. |
 |
| 2015. Roca Alta del Montsec de Rúbies, Santuari del Puig de Meià, Vilanova de Meià. |
 |
| 2015. Roca dels Arcs del Montsec de Rúbies, Mural amb les vies d'escalada. L'original el trobareu al cafè Casa Cirera. |
