 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Mapa de l'editor Albert Martín de Barcelona inclòs en aquesta primera enciclopèdia geogràfica de Catalunya, ara fa poc més de cent anys.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El país d'Aran de cap cap, o de dalt a baix, és a dir, seguint les aigües de la Garona de sud cap a nord, tot i que pròpiament la Garona té més aviat un recorregut d'est a oest fins abans de Bossòst, en què ja hi agafa una direcció més vertical fins al Pont de Rei.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Detall de la part més nord i baixa de la Garona, amb els rius de Toran i Barradós com a afluents per la dreta en aquest tram.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
La part nord-oriental de la Vall, amb la capçalera de la Noguera Ribagorçana dalt del Pla de Beret, que passa pels peus del Santuari de Montgarri. La corona de muntanyes que tanquen la Vall per dalt puja a més de 2.800 m. per aquest costat.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El llarg port de la Bonaigua, des d'Esterri i València fins a Tredòs. Aquesta llarga baixada suposava un perill esgarrifós per a les cavalleries en condicions de gel i neu, i provocava nombrosos accidents mortals. Cap al Pla de Beret, la capçalera de la Garona, que rep ben aviat les baixants de la Bonaigua i d'Aiguamoix per l'esquerra, i de l'Inyola per la dreta, per formar un cabalós corrent entre Salardú i Arties.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Al port de Vielha no hi havia ni tan sols marcat cap camí. En direcció sud, és la capçalera de la Noguera Ribagorçana. Cap al nord, les capçaleres del riu Negre i Jueu, que donaran l'empenta definitiva al cabal de la Garona.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Entre la Vall d'Aran i Benasc, les Muntanyes Maleïdes, i la capçalera de l'Éssera, riu de cultura catalana fins a Graus, juntament amb els seus afluents per l'esquerra.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Detall del límit entre la Vall d'Aran i el Pallars, amb els porta de Caldes i de Colomers com a comunicació natural, i els característics llacs d'Aigües Tortes.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Detall de la gran capçalera de la Pallaresa, des de Beret i Montgarri cap a Isil i Àneu.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El Pla de Beret (1.879 m) i Nta. Sra. de Montgarri. Les Cases de Montgarri són avui un despoblat.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Detall del Naut Aran, amb Salardú com a cap del municipi actual (1.250 m)
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El Mijaran, amb la capital de vall com a centre, Vielha (980 m).
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
A les Bordes hi hagué la gran fortificació de Castell-Leon, guardià durant segles de la clau militar de tot l'Aran. El Baish Aran continues separats els set municipis tradicionals. La cota va baixant, i Bossòst marca 720 m. sobre el nivell del mar.
|
 |
1913. Era Val d'Aran.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
De Les fins a Pont de Rei (520 m) la Garona marca la cota nord i més baixa de la Vall. Mentre que Canejan és penjat dalt la muntanya i l'alçada va remuntant a mesura que ens endinsem a la vall de Toran.
|
