 |
| 1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu. En aquesta edició, amb adaptació als canvis derivats de la Guerra dels Segadors a Catalunya contra el rei espanyol. Els braços generals, reunits en les Corts catalanes sota presidència de Pau Claris, proclamaren la República Catalana al 17 de gener de 1641, amb l'ajut de França. Al cap de pocs dies, proclamaven també Lluís XIII de França com a Comte de Barcelona i declaraven el Principat de Catalunya com a estat integrant del regne francès. El Cardenal Richelieu moria a finals de l'any 1642 i el rei francès a l'any següent. La guerra contra l'Espanya castellana de Felip IV s'anirà perllongant fins que al 1652 la destitució del Comte-Duc d'Olivares com a valido reial i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes (promesa que a la vista dels fets posteriors degué ésser similar, recordeu, a la de Zapatero, al cap d'aprox 350 anys després: «apoyaré el estatuto aprobado por el Parlament»), van anar posant fi a la guerra. Durant aquests nou anys, el rei Sol, Lluís XIV de França, figurarà com a rei dels catalans. |
 |
| 1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu. Un dels mapes d'Europa més reeditats d'aquell segle. Com que calia fer un bon calaix, el mapa s'acompanyava a la banda de dalt, de vistes o plànols de nou de les principals capitals europees, ben repartides, per tal que tothom hi estigués representat i les vendes es poguessin fer al llarg i ample del continent. A més, uns quadres de costums, amb deu parelles de nobiliaris figurants abillats amb els corresponents vestits típics. Uns molt bons recursos comercials del cartògraf i editor neerlandès. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
El mercat francès era un dels principals consumidors de cartografia i, per això, l'amatent cartògraf s'afanyà a recollir els canvis fronterers derivats de la declaració catalana d'integració a la sobirania gavatxa.
|
 |
| 1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu. Sens cap mena de dubte, Perpinyà és encara dins els nostres límits territorials nacionals. La topografia balanceja entre nomenclàtor llatí (Ilerda, Valentia) i vulgar catalana (Roses) o acastellanada (Alicante). |
 |
| 1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu. L'Europa del Cercle Polar Àrtic: Groenlàndia i Islàndia, amb un bell animal marí d'ornamentació. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Escandinàvia al segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Rússia, Prússia i Polònia, segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
La Mediterrània oriental i la mar de les illes gregues.
|
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
La Mar Negra (Pontus Euxinus) i els Dardanels, la Mar de Màrmara.
|
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Xipre, l'Orient Mitjà i Egipte, segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Dinamarca i Alemanya, segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Escòcia, Irlanda, Anglaterra, segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Els Alps i Itàlia, segle XVII. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Sicília i la decoració naval amb una lluita lepantina de galeres. |
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
La Península Ibèrica i Barbaria, segle XVII.
|
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
Les Illes atlàntiques de les Canàries i Madeira.
|
 |
1640 ca. «Europa recens descripta», Willem Blaeu.
L'ornamentació naval, amb predomini de vaixells amb la creu borgonyesa de l'imperi hispànic, i un Neptú cavalcant sobre un monstre marí. Els dos dominadors de l'Atlàntic. |
