 |
1898. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Imatge de final del segle XIX de l'ala sud del Claustre, amb les dobles columnes dels preciosos arcs romànics.Fotografia de l'autor, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
El claustre «es románico puro y hermosísimo por la elegancia y senzillez de sus líneas. Queda al lado meridional del coro de la iglesia, con la cual comunica».
|
 |
1898. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall del Claustre: «Su planta describe un rectángulo perfecto de 27,10 metros de longitud de N. a S., y 22,50 de latitud de E. a O., midiendo la anchura de la galeria 3,30».Fotografia de l'autor, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La minuciosa descripció del claustre y de la Sala Capitular, sobre la raresa arquitectònica del qual escriu l'autor: «Bien podría este género de aquitectura calificarse de mínima expresión del ornato ojival, y todala pieza sabe al estilo egipcio». S'hi comenten les dos portes i el refectori. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
Situació del Claustre en el conjunt monacal.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
Planta del Claustre premostratenc bellputgenc. Aquesta abadia donà origen a tota la resta de cases premostratenques del país: el santuari de Mare de Déu de Bonrepòs (1205, Pallars Jussà); Sant Nicolau de Fondarella, abadia i hospital (1229, Segrià); Santa Maria de Mur (1235, Pallars Jussà), i Santa Maria d'Artà o Bellpuig d'Artà (Mallorca oriental). Quan es creà la congregació hispànica de monestirs premostratencs, el monestir de Bellpuig de les Avellanes, que sempre havia pertangut a la congregació de la Gascunya, mai no s'hi integrà de fer i subsistí fins a la desamortització de 1835.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La cuina, les estances del pare abat, l'edifici «con las habitaciones monacales, la biblioteca, y con unas deliciosas galerías al Sur que dominan el valle». I resumeix: «Todos los gustos arquitectónicos que gozaron boga desde los tiempos de la fundación de este monasterio, dejaron en él profunda huella. El siglo XII, en el elegante claustro; el XIII, en la hermosa puerta, en la típica sala capitular y en los ábsides y crucero del templo, interrumpida aquí la obra ojival por muerte del conde Ermengol X; el XIV, en la bellísima capilla-cementerio; el XV, probablemente en la sillería del coro; el Renacimiento, en el resto del edificio, y el churriguereco, en retablos, bóvedas, fuentes i adornos».
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La importància de la biblioteca fou ja esmentada per Villanueva al 1808 en sa visita al monestir, «entusiasmado por su biblioteca, archivo, monetario, sabios y observancia», y s'hi copien les ressenyes d'aquell autor sobre els pares Jaume Caresmar, Jaume Pascual i Josep Martí, grans erudits del temps dels il·lustrats.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
Els estralls de la Guerra del Francès: «La guerra subsiguiente y la revolución liberal ahogaron con irresistible ímpetu esta semilla. De la casa, sarcófagos, biblioteca, códices y manuscritos hicieron campo de desolación».
|
 |
1898. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Fotografia de l'autor, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer.
Portalada d'accés a l'església, de primerenc gòtic català del segle XIV.
|
 |
1898. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Fotografia de l'autor, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer.
Detall de la porta gòtica o portal del poble, que era l'única pobla que donava accés directe al conjunt monacal.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
Les rendes del monestir al segle XVIII, redactades en llengua catalana. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
Les runes del molí d'oli i del fariner: «Al pie de la tapia del monasterio, en un hondo del lado Sur vese aún hoy el molino del aceite, y un poco más allá, como a un tiro de perdigones agua abajo, el harinero, que aprovecha la del torrente y la sobrante del riego». També hi hagué pou de gel. I un passeig per a esbargiment dels religiosos: «En 1835, por lo alto de la sierra... corría un delicioso paseo para esparcimiento de los canónigos, el que a trechos tenía repartidas cuatro i cinco capillitas, y en el centro, detrás del monasterio, donde hoy la carretera de Àger cruza el paseo, un gran surtidor». |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La vista del conjunt bellputgenc des de la carretera d'Àger.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La descripció feta pel pare Pascual al segle XVIII dels passejos, fonts i brolladors, basses i arbredes als revoltants del monestir. Referència a les possessions de Vilanova de la Sal i de Bonrepòs, al Pallars.
|
 |
1898. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Una vista de l'absis des del bosc.Fotografia de l'autor, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La descripció del monestir al segle XVIII. La importància de l'abadia queda refermada pel fet que «el Sr. Abad se venera como una de las dignidades de Cathaluña, tiene voto en Cortes, y se cuenta por uno de los principales Proceres del Concilio Tarraconense».
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX,
Gaietà Barraquer.
La relació dels veïns de Vilanova de la Sal amb els monjos del monestir, idealitzada per l'autor, «los cuales, con ser súbditos del monasterio y pagarle los diezmos, amaban cordialmente a estos religiosos...» Això és que l'autor no els va sentir blasfemar a l'estil del país, que feien baixar tots els sants del cel a la terra, a l'hora de deixar-hi els delmes.
|
 |
| Anys 2000. Marededéu de Bellpuig de les Avellanes. Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
La talla de pedra policromada de la Marededéu s'atribueix a Bartomeu de Robió, a mitjan segle XIV, principal representant de l'anomenada Escola de Lleida i escultor de la Seu Vella. Es creu que a la mà dreta hi portava un lliri, i és admirada per la indumentària tan rica que llueix. La contractació del mateix escultor que el de la seu lleidatana en l'època de màxima construcció de la Seu Vella, ens informa de la importància i possibles del cenobi bellputgenc.
|
