 |
| 1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Fotografia de Juli Vintró, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. Dos anys després de la publicació d'aquesta obra, el Metropolitan Museum of Art novaiorquès s'emportarà, previ rigorós pagament, el sepulcre d'Ermengol VII a l'altra banda de l'oceà. El modern mercadeig museístic li impedí de reposar eternament al monestir que ell mateix fundà l'any 1166. |
 |
| 1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer. Descripció del monestir premostratenc «en tierra urgeliana». El relat de la fundació: «acudió éste [Ermengol VII] a un su pariente, santo solitario, llamado Joan d'Organyà, discípulo del mismo San Norberto, el cual Juan a la sazón ejercitaba áspera penitencia en una cueva situada en el monte Mollet, en el que se asienta el Monasterio, término de Vilanova. Reunidos en el nuevo cenobio varios socios, Juan los rigió como primer Abad... Aquella primitiva construcción conservóse poco tiempo en pie, levantándose luego la actual en sitio muy cercano al anterior». La poètica descripció de l'emplaçament també val la pena de llegir-la: «Posado como paloma entre arboleda en la punta de una loma, ocupa bellísima posición en el centro de una herradura o anfiteatro de montañas que la rodean por todas caras, excepto la del Sur, por donde disfuta la dilatada vista del Llano de Urgel y los resplandores que refleja el sol en la caudalosa corriente del Segre». |
 |
| 1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer. Descripció detallada de les tres seccions del monestir premostratenc urgellenc: l'església a la banda més septentrional a tocar de la muntanya; a la part mitjana, el claustre, la sala capitular i el pati nou; la meridional, amb el Palau de l'Abat, i l'edifici de cel·les, i tot vorejat per una tanca fins a la part de l'església. |
 |
| 1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Fotografia de Juli Vintró, Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barraquer. El doble sepulcre, també al presbiteri de l'església, d'Àlvar I d'Urgell i sa muller Cecília de Foix (segle XIII), els quals acompanyaren son avantpassat Ermengol VII a les Amèriques. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer.
El temple és descrit amb precisió, capella a capella, i es fa referència a la relíquia de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu «y el antiguo cofrecillo en que se llevó... de Constantinopla».
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer.
«Esta iglesia, hallándose desprovista de puerta en la fachada... tenía en su lugar de ella el coro», amb un antic cadirat del segle XVII.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer.
Plànol del conjunt del cenobi urgellenc, prou ben conservat fins a l'actualitat.
|
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
La planta de l'Església, amb la curiositat que no té porta principal sinó dos petites entrades laterals.Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer. |
 |
1904. Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
La resta d'ornaments del temple.Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Gaietà Barraquer. |
 | ||||
| Segle XVIII. Sant Joan d'Organyà. Imatges d'uns gojos de l'eremita fundador del cenobi, la tomba del qual aviat fou venerada pels veïns de Vilanova de les Avellanes i altres pobles de la contrada. La devoció popular el feia sant, tot i que no fou mai beatificat. Les restes Joan d'Organyà foren desenterrades de la cova i col·locades a l'altar de Bellpuig el Vell, on van romandre fins al segle XVIII, quan foren traslladades a l'església de Bellpuig el Nou, el monestir de les Avellanes. Quan el cenobi restà abandonat a partir de 1843, van portar-se al poble de Vilanova de la Sal.
|
