 |
| 1848. La primera fotografia de la Muralla de Mar de BCN, autor anònim. El segon daguerrotip conservat de la ciutat ens mostra un racó de la Muralla de Mar barcelonina, ja amb algun fanal de gas instal·lat. El gas havia il·luminat les nits de part de la ciutat des de 1842. L'edifici que s'hi veu és el de la Casa Vidal Quadras, prop de la Casa Xifré. La imatge és invertida lateralment, com en un mirall. |
 |
| 1848. La primera fotografia de BCN, autor anònim. La imatge invertida cal girar-la per apreciar-ne la vista real, a tocar de l'antic Pas Sota Muralla. L'edifici fou construït per la família de banquers Vidal Quadras, uns americanus enriquits procedents de Sitges (veg. aquest article). El barri del Pla de Palau havia estat el nucli del poder polític i comercial de la Barcelona de l'Edat Moderna, i encara ho era al segle XIX |
 |
1839. La primera fotografia de BCN, de Ramon Alabern i Casas.
La primera fotografia feta als Països Catalans no retrata directament la Muralla de Mar, però sí els edificis que hi havia just al davant: la Llotja de Mar a la dreta, i la Casa dels Porxos d'en Xifré a l'esquerra, amb Montjuïc al fons (actual Passeig d'Isabel II, reina vuitcentista espanyola durant l'època de pertinença borbònica del país). Conta la crònica dels fets que un diumenge 10 de novembre d'aquell any, a migdia i amb una gran gernació d'assistents i convidats, molts dels quals havien pagat sis rals per participar en el sorteig de la placa fotogràfica, el gravador Ramon Alabern (que fou deixeble de Louis Daguerre, l'inventor del daguerrotip) va captar la primera imatge de la ciutat des de dalt d'un edifici del Pla de Palau en una làmina preparada amb nitrat de plata i coure, positivada amb vapor de mercuri i fixada amb solució de sal. La placa fou rifada i se'n perdé la pista. Va restar-ne, però, el gravat que en va fer Antoni Roca. |
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Una bella imatge del començament del moll antic, amb la garita de guàrdia que hi havia, els fanals de l'enllumenat i els arbres acabats de plantar. A la platja, les barques dels pescadors, i al mig del port, els grans velers transoceànic de comerç amb les Amèriques.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de Joan Martí Centelles (AFB).
El campanar de la Mercè trau el nas per damunt la primera línia de mar barcelonina. Tot al llarg de la muralla, els fanals de gas eren la novetat del passeig. A la platja, les barques dels pescadors amb el pal pelat de la vela llatina plegada. Amb la marea alta, el tros de platja era gairebé inexistent, i l'aigua arribava ben bé al peu del mur.
|
 |
1855. BCN, Muralla de Mar.
El Pas Sota Muralla amb les escales que pujaven al Passeig. S'observa amb claredat com la diferència de nivell era aprofitada per pescadors o menestrals com a magatzems o botigues.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de Joan Martí Centelles (AFB).
El Passeig de damunt la Muralla es convertiria en el Passeig de Colom. Aquesta vista característica era presa, molt probablement, des del terrat de la Casa Vidal Quadras.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de Joan Martí Centelles (AFB).
La platja amb la marea baixa. S'observa bé com les cases de primera línia eren ensorrades a diferent nivell, en l'anomenat Pas Sota Muralla. Campanar i cimbori de la basílica de la Mercè sempre per sobre de l'horitzó de les teulades.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
El poderós mur marítim defensiu que guardà la ciutat per quatre-cents anys.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de Joan Martí Centelles (AFB).
Un pescador espera pacientment assegut sobre les roques de l'escollera. La modernor dels fanals de gas era innegable per a l'època. Despunta el campanar de la Mercè, i al fons els Porxos d'en Xifré. La fotografia interpreta una perspectiva diferent de les habituals de la Muralla marítima i, a més, és presa ran de mar. Una autèntica preciositat.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
La part de la muralla davant de les antigues Drassanes Reials, amb els arcs tapiats, i el baluard de ponent o del Rei.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar (AFB).
La part de la muralla a la cantonada amb el baluard i la porta de Santa Madrona, actualment al Paral·lel. El fossat era ple d'aigües residuals o estancades. Al fons, algunes de les fumeres de les màquines de vapor d'extramurs.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar (AFB).
La muralla i Porta de Santa Madrona amb el fossat, actualment a l'inici del Paral·lel. Al fons, el baluard del Rei, amb les casernes a sobre. S'observa bé el fangar del carrer extramurs i les trilles o roderes dels carros.
|
 |
1879-81. BCN, Muralla de Mar.
Una altra perspectiva del Baluard del Rei, amb les Drassanes al darrere, en plena operació d'enderroc de la muralla marítima de la ciutat. |
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de J. Laurent (AFB).
El baluard del rei, amb les casernes que hi havia a sobre. El castell de Montjuïc, peça essencial de repressió per al sotmetiment de la capital i del país a la llei espanyola.
|
 |
1860-70 ca. BCN, Muralla de Mar.
Foto de J. Laurent (AFB).
Detalls dels penya-segats de Montjuïc i del seu domini físic sobre la ciutat vella.
|
 |
1852. BCN, Portal de Mar.
Probablement la primera fotografia del Portal de Mar des de la plaça interior. És curiosa la filera de carruatges de taxi, que devien esperar l'arribada d'algun veler o vapor transatlàntic, sempre amb el retorn d'alguns indianos o americanus.
|
 |
1857. BCN, Portal de Mar.
La monumental Font del Geni Català presidia la plaça del Portal de Mar, erigida en honor a un capità general espanyol de començament del segle XIX, quan la ciutat i el país eren ocupats pels Borbons des de la Nova Planta.
|
 |
1868. BCN, Portal de Mar.
Un cop tombat el Portal, la vista s'obrí a la platja dels pescadors i al moll dels velers, amb la Barceloneta a darrere i l'església de Sant Miquel al fons.
|
 |
1563. Barcelona per Wyngaerde.
Tràfec comercial al Portal de Mar amb un incipient espigó, iniciat al segle XV, i que es convertirà en la dàrsena corba característica del port barceloní a partir de 1590.
|
 |
1853. BCN a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
El Portal de Mar en la seua esplendor a meitat del segle XIX com a porta d'entrada de la riquesa comercial a la ciutat i el país. Al costat, la Casa Vidal Quadras davant el mar, i els Porxos d'en Xifré.
|
 |
1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
La Casa Vidal Quadras i els Porxos d'en Xifré ja no tenen la companyia del Portal, desmuntat llavors recentment i substituït per un passeig amb arbres fins al començament del moll vell.
|
 |
1888. BCN, Port Vell.
L'enterrament definitiu de la vella Muralla de Mar barcelonina vingué amb l'obertura urbanística definitiva de la ciutat arran de l'Exposició Universal. La nova estàtua de Colom presidirà un Port Vell, que llavors era del tot nou i que substituïa la vella muralla amb el passeig al damunt, que des de la fi de l'Edat Mitjana havia dibuixat el perfil marítim de la ciutat.
|
