QUINA LA FEM?: [1037] El Segre als peus de la Serra del Munt

20150513

[1037] El Segre als peus de la Serra del Munt

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
La frontera de Catalunya a l'any 1000. A orient de la Vall d'Àger, el féu primordial d'Arnau Mir de Tost, els seus dominis s'expandiren fins a la Vall del Llobregós, més enllà de Ponts, i també Segre avall, cap a Artesa i fins a l'entrada del Congost de Mu a Alòs, les seues possessions més meridionals. Som al primer terç del segle XI, i les esplanades cerealistes i les hortes del Segre mitjà eren un plat difícil de refusar. Només calia una talaia per vigilar-ho: la Serra del Munt, que amb sa peculiar orientació i malgrat sa migrada alçària, li fornia una bona línia de control.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El Segre flueix d'est a oest en aquests amplis meandres, forçats per la modesta paret de la Serra del Munt, amb orientació nord-sud, que li barra el pas, forçat el riu a superar la serra per dalt. A l'angle inferior, hi tenim Montsonís, aixecat sobre aquest colze del Segre, que continua cap al congost del Salgar, a tocar del primer meandre, i Rubió de Baix, al final del llarg arc que dibuixa el riu per superar la Serra.
La ruta d'avui la fem riu amunt, i de Montsonís desviem cap a la Foradada, per gaudir-hi de les vistes sobre la plana artesenca. D'allà retornarem per l'altre costat de la Serra, cap a Rubió de Dalt, per tancar el cercle altre cop cap a Rubió de Baix pel Barranc del Sall.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Partim de bon matí des de Rubió de Baix cap al Salgar, antic convent carmelità, riu amunt, per l'estreta carretereta envoltada d'un ufanós verd primaveral. Damunt de l'enrunat castell de Rubió, núvols amenaçadors, mentre que als peus els cultius de vinya dels Costers del Segre són recuperats.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El Santuari de Salgar, dedicat a Santa Maria, es troba en aquest engorjat del Segre, en una zona plena de balmes, habitada des d'antic, com proven les pintures rupestres que hi ha localitzades. L'ermita és esmentada ja cap a finals del segle XII, i degué continuar la tradició de vida eremítica de les balmes.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Precisament, el mot salgar és una variant del mot algar, que en la llengua medieval volia dir cova o balma. Segons la llegenda, uns pastors van trobar la imatge de la Marededéu en la cova alta, a la qual s'accedeix des de dins del recinte, i d'ací n'hauria agafat el nom: Mare de Déu del Salgar o de la cova. La talla originària es malmeté a la darrera guerra, i era venerada pels seus favors als llogarencs, i treta en cas de sequera pronunciada. Abans, és clar, que l'aigua del Canal d'Urgell acabés amb la superstició:

Puix de pecadors sou mare,
vullau-nos sempre ajudar,
Verge Maria del Carme
de la Penya del Salgar.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Les vistes sobre aquest estretiment del Segre, que baixa d'Artesa, són espectaculars, malgrat la trista llum de la jornada.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El Santuari ha estat molt refet al llarg dels segles, i ara es troba molt deixat, en especial la part de les dependències. En resta encara una ala dels arcs de l'antic claustre renaixentista de 1530.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Baixem a tocar l'aigua del Segre, que en aquest bocí conserva un esponerós bosc de ribera, que caldria protegir, si no ho està encara.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Pugem fins a la font i safareig del Salgar, entre intensíssimes tonalitats de tots els verds. Fins a l'arribada de l'aigua a Montsonís i Foradada, els veïns s'hi arribaven per proveir-se d'aigua i per rentar-hi la roba. Resten dues fonts de les tres conegudes. La més baixa quedà sota el nivell de l'aigua amb la pujada del nivell provocada pel pantà del final del Congost del Mu. La fondària del congost fou, doncs, encara més imponent segles enrere.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Vistes sobre la plana d'Artesa, el féu més meridional d'Arnau Mir de Tost, ara fa gairebé mil anys, un petit primer trosset de la Catalunya Nova cent anys abans que els Comtes d'Urgell i de Barcelona, es decidissin a l'empresa de conquerir-la del Segre mitjà fins a l'Ebre i Tortosa.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El poble i castell de Montsonís, una preciositat.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Aprofitem les úniques ullades de sol del matí per degustar el roig intens de les ruelles, i regalar-nos la vista sobre la plana artesenca.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Abandonem la ribera del riu i encarem cap a la Foradada.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
No es pot passar per dins el forat, perquè no s'hi arriba i perquè s'hi corre el perill que els homes es converteixin en dones. Cosa que potser aniria prou bé per al regiment del món, parlant en general. O potser no?

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
La Foradada. Pugem cap al penyal, damunt la famosa roca.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Altre cop les esplèndides vistes sobre els verds sembrats de l'Urgell històric.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
A mig matí, el temps decideix que ja n'hi ha prou i comença el xiri-miri.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Enfilem i baixem per la carretera que porta a Rubió de Dalt, tot revoltant la Serra del Munt per la banda meridional.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
No deixa de plovisquejar, però la temperatura és agradable. Amb sol, el tram d'asfalt potser hauria estat molt més pesat.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Natura primaveral, pujada de color al màxim amb la humitat.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Arribant a Rubió de Dalt, als peus de la Serra del Munt, desviem pel barranc del Sall per baixar-lo fins a Rubió de Baix.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El plugim s'atura a estones. Tornem a la conversa entre camins enmig dels bancals.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
La font del Munt no raja ni gota. Ja tenim Rubió de Baix a les envistes.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Ens desviem a l'altre costat del barranc, al vessant de la Serra, per visitar un búnquer de metralladores de la Guerra Civil, excavat dins la mateixa roca.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Cap a l'últim objectiu de la matinal d'avui, si descomptem l'objectiu principal inconfessable del final feliç de restaurant a Artesa de Segre.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Rubió de Sòls o de Baix, també dit Cel de Rubió, dominant el meandre del Segre, al nord de la Serra del Munt.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
El poble és del tot despoblat. Segons l'Enciclopèdia al 2006 encara hi havia 5 habitants. El cementiri resta com a testimoni solitari de la vida del passat.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
L'ascensió vertical al castell, on hi hagué també una antiga esglesiola romànica, dedicada a Sant Eudald, en un extrem de l'esplanada superior.

2015. El Segre als peus de la Serra del Munt.
Les runes de l'antic castell es drecen encara com a record de l'estratègica posició dominant sobre la vall del Segre. Dalt de l'espadat la sala noble de la torre quadrada encara ensenya la llar de foc que l'escalfava, ara fred testimoni dels vells dies de glòria.