 |
| Segle XIX. Goigs de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís, el Pla d'Urgell. La treta de la Mare de Déu per reclamar-li la pluja necessària per al cereal de la plana foren habituals fins que arribà l'aigua del Canal d'Urgell. Els goigs de la Mare de Déu, en reconeixement d'aquesta funció, començaven recordant-li-ho: Puix sou refugi sagrát, ampáro segur, y guia: aygua enviaunos Maria en esta gran sequedát. Atenent al desconsuelo, y als lamentos de Amorós ab vostre Fill preciós acudiu per son consuelo; del Urgéll, y Vehinát ohiu los ays, Verge pia. Vos sou la Raquél Divina, que ab las Sogas, que aplicáu del pou de Jacob pujáu aygua pura, y cristallina; miránt tant atribulát al Poble, que en Vos confía. Mare pues sou de pietát en tot treball, y agonía, aygua enviaunos Maria en esta gran sequedát. |
 |
| 1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 34 (12 nov. 1899), (MDC). Amb ortografia prefabriana i pur accent lleidatà: «Quan els camps de l'Urgell se trovavewn aixarrahits y les ventades acabaven de ressecarlos amenassant malmetre la cullita, ja de molt antich se precehía a la Treta de la Santa Imatge. Avuy que'l Canla fertilisa tot l'Urgell no hi ha lloch a ferla, mes no per això deixa de venerarse com avans a la Mare de Déu». S'explica com se sol·licitava la Treta pel síndic de Linyola o del Palau d'Anglesola i es comunicava als religiosos del Miracle,«y ells mateixos se cuidaven de participar als pobles lo dia que devien acudir en professó». Durant el vuitavari, processó fins al miracle i sermons repetits, a dins i a fora, «pels que no hi cavien. Això de tenir que predicar dos sermons en romeries... ho hem vist a dotzenes de vegades a l'Urgell. En la festa anyal del Sant Crist de Balaguer, succeeix aixís, y això que l'iglésia no té res de petita». |
 |
| 1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). La petita imatge de la Mare de Déu. |
 |
| 1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 34 (12 nov. 1899), (MDC). Es comenta la treta del 1798: primer dia 18 d'abril, Bellvís i Sidamon; segon, Térmens, Vilanova de la Barca, Menàrguens i Vallfogona; tercer, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig i Juneda; quart, Bellcaire, Castellnou, els Arcs i Artesa; cinquè, Palau, Fondarella i Palau; sisè, Golmés, Torregrossa, Bell-lloc, els Alamús i Bellmunt; en la narració falta un dia, potser el de Lleida i els seus carrers, com ara Alcoletge. El darrer dia, Linyola. Es descriu l'ordre de la professó, segons el Pare Torrentó. Amb la Guerra del Francès, la imatge anà a parar a Mallorca, on se n'anaren els pares trinitaris, fins al 1815, quan la imatge retornà a l'església de Linyola, fins que el santuari estigués preparat per rebre-la novament i digna. Els del Poal no s'ho prengueren gens de bé i organitzaren un tiroteig al pont del reguer del camí de Lleida, el mateix dia que la imatge era transportada en processó fins a Bellvís. |
 |
| 1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). Detall de la verge moreneta de Bellvís. |
 |
| 1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 35 (19 nov. 1899), (MDC). La desamortització del 1835 retornà la imatge a la parròquia de Bellvís. Els pares trinitaris abandonaren el convent que «al passar-hi els revolucionaris deixaren pelades ses dependències i se n'emportaren l'arxiu... quedant-hi avuy no més que unes inaprofitables i venerandes runes...» Llavors, a Bellvís s'afanyaren a acabar l'església actual, per rebre dignament els pelegrins de la Mare de Déu. Fou consagrada al 1853, i s'hi iniciaren les obres del cambril de la imatge, acabades al 1869: «les músiques de la Catedral i Ajuntament de Lleida acabaren de donar solemnitat a les variades classes de festeigs que ab tal motiu s'organisaren y a pesar d'haberse celebrat quinze dies després de la batalla entre les tropes del gobern i les de la força republicana, se calcula que acudiren a la benedicció del Camaril de la Mare de Déu de les Sogues, unes deu mil persones, xifra exhorbitant si es té en compte que els pobles del voltant són tots molt petits». |
 |
| 1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). La Mare de Déu de les Sogues coronada. Les fotos molt probablement són de l'església parroquial de Bellvís. |
 |
| 1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 35 (19 nov. 1899), (MDC). Per als urgellencs, la veneració de la Mare de Déu de les Sogues és paral·lela a la del Sant Crist de Balaguer, i així ens ho mostren les cançonetes populars que es cantaven a les rondes o tot feinejant: Mare de Déu de les Sogues, Sant Cristo de Balaguer, guardeu-me la meua xica, d'aquí que jo tornaré. |
 |
| 1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). La imatge en son cambril. Més detalls sobre la treta, en l'article del pare Parramón (1957). En documenta 20 tretes, entre 1733 i 1817. |
 |
| 1922. L'ermita del Miracle, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). L'ermita fou aixecada al 1528, quan hom va creure que unes algues vermelloses i unes clapes de salnitre en aquell lloc eren remembrances del vi de la bóta de Joan Amorós i de farina de la saca que duia la mura. Així ho van signar, a petició del rector Anton Despés, el vicari de Bellvís, Antoni Roselló; el vicari de les Sogues, Andreu Soler; i el vicari del Poal, Joan Falcó. El fet referma la forta devoció popular a la Mare de Déu, que motivà l'ampliació dels llocs de culte i veneració. És un edifici senzill, de planta rectangular, precedit per un atri porticat, restaurat l'any 1968 (www.poblesdecatalunya.cat). |
 |
| 1922. L'ermita del Miracle, Bellvís. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC). Detalls de l'ermita del Miracle. |
