 |
| 1873. Sant Boi de Llobregat. «La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss. Façana i porta principal del manicomi de Sant Boi. La frenopatia o psiquiatria va adquirir cos com a ciència mèdica durant el segle XIX. És un dels fruits de l'interès científic per l'ésser humà que quallà al llarg del segle anterior, l'il·lustrat segle de les Llums. Durant el Vuit-cents naixen els grans centres d'internament de malalts mentals, als quals es comença a tractar mèdicament, no sempre amb mètodes prou ortodoxos. La literatura primer, i el cinema al segle XX, s'han encarregat d'afegir-hi misteri i desconfiança. Darrerament, s'ha estrenat la pel·lícula titulada Stonehearst Asylum (2014), sobre un sorprenent (com gairebé tots) conte d'Edgard Allan Poe, The System of Doctor Tarr amb Professor Fether (1845), on res no és allò que sembla i els malalts són a fora i els sans, tancats. Una mica com la popular dita de n'hi ha més a dins que a fora. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
Detall de la majestuosa entrada principal, a l'estil dels grans edificis victorians.
«Ves que et tancaran a Sant Boi» és també una frase feta habitual de la nostra infància. A les terres de Lleida, competia amb la de l'han tancat al Pigem, cognom del doctor Ramon Pigem Serra que a l'any 1954 creà la Clínica Bellavista per a tractament dels malalts psiquiàtrics. La raó d'aquella expressió rau en la inauguració a Sant Boi del primer gran centre psiquiàtric o manicomi a Catalunya. El seu impacte fou tan gran, que fins i tot passà a la llengua popular.
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
El pati d'entrada al pavelló principal. Segons que s'explica a la pàgina web de l'ajuntament:«El Manicomi de Sant Boi va ser fundat al 1854 pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans (Igualada, 1812 - Barcelona, 1881), uns mesos després de l'ordre governativa de desnonament del centre psiquiàtric, que sota el dissimulat nom de Neothermas, havia creat al carrer Canuda de Barcelona. El Dr. Pujadas era una figura de vocació erràtica i força controvertida en l'època: polític, empresari, psiquiatre, suscitador d'admiradors i detractors, però difícilment d'indiferents. Amb tot, el centre que va fundar en un abandonat convent de servites de la llavors petita vila rural de Sant Boi, va ser objecte de grans elogis en l'època, per la seva modernitat en la concepció assistencial i en els espais físics». Entenc que les primeres obres varen començar en aquella data, però que el conjunt no estigué acabat i en ple servei fins a les dates en què n'aparegué la present ressenya a la premsa de l'època. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
Llac i glorieta als jardins. Continua la crònica: «Ciertamente sentimos no disponer de más espacio para describir extensamente aquel vastísimo establecimiento, que tiene el doble objeto de proporcionar tranquilidad a los desgraciados que padecen enfermedades mentales y nerviosas, y servir de retiro, en sección separada, a los inválidos del trabajo». Amb el qualificatiu de desgraciados, quedava clara quina era l'òptica social, tant la benpensant con la popular, sobre la malaltia, els malalts, i fins i tot les famílies. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
Detall del pont d'aire japonès dels delicats jardins. Al complex hi havia lloc per a més de sis-cents interns, que aviat són comptats! |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
La gran rotonda dels jardins. L'edifici principal encara subsisteix. El fill del doctor se l'acabà venent al 1895 a l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Déu, i la tasca assistencial hi va anar subsistint amb penes i treballs a causa de la mala reputació de l'assistència sanitària mental, només tímidament recuperada cap a final del segle XX amb una parcial integració al sistema públic de salut. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
Detall dels magnífics jardins, que evidencien la clarividència i modernitat de l'assistència psiquiàtrica provada que pretenia el Dr. Pujadas, a imitació dels corrents més avançats de l'Europa de l'època. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 16 de desembre, p. 776 i ss.
Edifici destinat a (segons el peu de foto) «señoras pensionistas en estado de exaltación». Sembla que amb guarda a la porta. Quina no devia ésser l'exaltació temuda d'aquelles senyores! Ben segur que donaria per a més d'una totxo de novel·la, d'aquelles de l'estil de Mme. Bovary. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Estàtua del Dr. Alexandre Brière de Boismont, referent de la psiquiatria europea al segle XIX, el qual havia publicat al 1845 una de les obres considerades cabdals en l'evolució d'aquesta ciència, Des Hallucinations, ou Histoire raisonnée des apparitions, des visions, des songes, de l'extase, du magnétisme et du somnambulisme (Les al·lucinacions, o Història raonada de les aparicions, de les visions, de l'èxtasi, del magnetisme i del somnambulisme). L'obra del Dr. Pujadas semblava que no era mancada de referents internacionals en el seu camp. |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Detall de la gran estàtua dedicada al gran precursor de la psiquiatria. Continua la crònica:
«Terminadas ya las importantes obras proyectadas por el inteligente director-propietario, edificios, patios, jardines, huertos, paseos, etc. el instituto manicómico de San Baudilio, que da albergue actualmente a más de 600 enajenados, mejor revela en su forma exterior una rica.» I afegeix sobre l'estàtua: «En el centro del patio se eleva, sobre modesto pedestal, una correcta estatua del famoso médico doctor Brierre de Boismont, ilustrado autor de buenas obras sobre medicina mental, i amigo querido del Dr. Pujadas».
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Passeig que separava els pavellons de les senyores pensionistes de 1ª i 2ª clase.
«Más allá de una gran verja que limita este primer patio, está... y luego los magníficos jardines, paseos, lagos, huerto, gimnasio y demás sitios de recreo...»
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Detall del passeig entre els jardins. L'atenció al benestar dels malalts mentals era una novetat en els tractaments frenopàtics, i a més d'espais a l'aire lliure, els edificis també estaven pensats per al bon acomodament dels pacients, sempre segons els cànons de l'època, homes per un costat, dones per un altre, i amb la corresponent distinció de classe: «En uno de los jardines hay un edificio especial, de figura panóptica, donde son recogidas las señoras enfermas agitadas; en otros sitios se encuentran departamentos especiales para señoras, con distinción de clases, que tienen ventilados dormitorios, anchas salas de labor y planchado, comedores y demas dependencias...»
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
El poblet de Sant Boi, amb l'església de Sant Baldiri envoltada de quatre cases, i el castell dalt del tossal. Els sarraïns en digueren Alcalà, que vol dir castell. Amb l'arribada dels catalans, del nom de Sant Baldiri en derivà el popular Sant Boi, que fou secularitzat com a Vilaboi durant la República. Al segle XIX, l'administració de la metròpoli forçà la castellanització com a Sant Baudilio, que el franquisme espanyol imposà després de la guerra. Els brindis per la recuperació del nom propi foren majúsculs a la mort del dictador del nostre estimat país veí.
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Continuant amb la descripció del complex psiquiatric: «Parecidos edificios se hallan en el departamento de hombres, donde hay además salones y patios generales en que se distraen algunos enfermos, mientras buscan otros su distracción en ejercicios de carpintería, labores agrícolas, gimnasia, etc. y aun en el estudio del dibujo, de la pintura y de la música, o bien en el juego del billar y otros lícitos...»
|
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Jardí i escalinata dels pavellons de 3ª classe.
«Naturalmente el templo posee tambien un hermoso templo, selecta biblioteca, escuela de música, enfermerías, salas de baño, edificios especiales para cocinas, despensas y bodegas, y todo, en fin, cuanto puede exigirse a un instituto semejante, perfectamente dirigido y administrado. En él se admiten pensionistas de varias clases desde la distinguida... hasta la última, por una insignificante suma, siendo igual para todas las clases el tratamiento médico y alimentos sanos y abundantes». |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
Detall de la font.
«Por lo que hace al sistema terapéutico, el Dr. Pujades no da preferencia a ninguno, y admite todos en relacion a los ejemplares de estudio, lo mismo el método de familia que el claustral y el mixto, y opina muy cuerdamente, que las vesanias no pueden sujetarse a una forma general de tratamiento, sino que la formula ha de ser concreta y prescrita por cada individualidad». |
 |
1873. Sant Boi de Llobregat.
«La Ilustración Española y Americana», 24 de desembre.
El Dr. Antoni Pujadas, fundador i director-propietari del manicomi que donà la primera fama a la vila durant el segle XX, una fama que aterrorí diverses generacions d'infants... «En suma, el instituto manicómico de San Baudilio puede competir ventajosamente, por su importancia y por sus resultados curativos que en él se obtienen, con los más renombrados de Europa».
|
