 |
| Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. Els estudiants llogaven pisets a la zona compresa entre el Pla dels Gramàtics i la parròquia de Sant Andreu, és a dir i aprox, entre el capdamunt del Carrer Cavallers i Boters. Escriu l'il·lustre arxiver lleidatà: «A les cases de lloguer era freqüent que als baixos hi visqués l'amo, el qual els estudiants anomenaven l'hoste», en una mostra evident d'ironia estudiantil. No fa pas tants anys, encara, el principal (ja un pis més amunt dels baixos) era el pis més preuat de les cases i que es reservava l'amo. «Com que eren albergs amb pocs estatges, i els acollits tampoc no anaven gaire amples de diners, a cada cambra solien encabir-se tres, quatre i fins cinc estudiants». Ara bé, «molts estudiants anaven a dispesa, car dins els límits de l'Estudi General no mancaven hostals, alguns dels quals eren veritables bordells. D'altres, de superior estament, vivien llogats en una casa sola amb llurs familiars o criats. I no pocs servien de mossos i es guanyaven la vida fent de barber o en qualsevol altre ofici». |
 |
| Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. Plànol del districte universitari medieval de Lleida, als peus de la Seu Vella i de la Suda, i fins al portal de Boters, i des de l'església de Sant Martí fins a la de Sant Andreu, al capdamunt del Canyeret. |
 |
| Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. «Els estatuts i ordinacions de l'Estudi concedien molts privilegis als estudiants, privilegis que tard o d'hora donaren peu a molts abusos. Recordem aquell... que prohibia al Veguer i als paers d'escorcollar llurs habitacions... Gràcies a tals immunitats els estatges de la gent universitària es convertien sovint en amagatalls de malifetes i iniquitats». Sobre els horaris apunta: «Els estudiants de Lleida matinejaven molt, car la lectura de Prima de Cànons es feia a punta de dia, i la de Lleis o Dret Civil, també». Llargues hores d'esbarjo «que no sempre aprofitaven per a repassar les lliçons». Més aviat, tot al contrari. Així doncs, calgué prohibir al burg universitari «escoles de música, d'esgrima, de cant i de dansa, on els estudiants acudien amb més delit que no pas a la càtedra». |
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Els estudiants vestien hàbit, i quan tombaven per carrers i places no es diferenciaven gaire dels clergues...Eren peces essencials el colobium o clotxa, una mena de túnica negra... Pels forats de la clotxa eixien els braços amb les mànigues del vestit interior o camisa... Els catedràtics anaven a llegir amb roba talar i el birret al cap, que era senyal de distinció i dignitat. En els actes solemnes vestien el caperó, la museta i la toga, una gramalla negra que no era gaire diferent de la que usaven els paers en dia de dol».
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del burg universitari lleidatà.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Els universitaris s'havien de proveir la vianda pel seu compte, per a la qual cosa al 1399 el rei Martí I disposà que «la Ciutat facilités als estudiants unes monedes especials perquè poguessin adquirir queviures fàcilment...»
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les penúries del proveïment de queviures per causa de setges, sequeres i altres desgràcies repercutien directament en els estudiants de l'Estudi General. «Per a la provisió de carn, els estudiants tenien carnisseria pròpia, situada a la plaça de la Cadena, davant de l'església, avui derrocada, de Sant Andreu».
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
A l'esquerra, la porta de Boters, amb el Pla dels Gramàtics al davant, amb l'edifici de l'Estudi Major al davant.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La vida goliardesca dels universitaris de Lleida tenia lloc al Mur dels Gramàtics, la Bassa de la Suda, la Canaleta i els erals de Sant Martí: «Això no vol pas dir que qualsevol lloc de la ciutat no els anés bé per a voltar i córrer a la recerca d'aventures i de xivarri. Sovint hi havia queixes, sobretot contra els gramàtics, perquè a l'hora de les lliçons encara romanien pels patis de l'Estudi fet tabola».
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Els jocs tolerats eren les bitlles, la pilota, la dansa, la carrera, júnyer i córrer bous en certes diades. Les curses de bous solien fer-se a la plaça de Sant Joan...» Afegeix l'autor: «Alguns estudiants, moguts per la passió del joc, fins es venien els llibres. Els jocs prohibits més usuals eren els naips, els daus, la faldeta, la pila i la rutlla».
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del Portal de Sant Andreu, al peu de llengua de serp, llavors no fortificada, ans construïda de cases i edificis com la cancelleria de l'Estudi General.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Durant l'Edat Mitjana, Lleida tingué alguns albergs de meretrius, però durant tot el segle XV i el XVI, en gran part, el bordell públic era vora el portal de Sant Antoni, sobre el planell on avui hi ha el convent de les Carmelites descalces». Les anècdotes són ben saleroses.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les bandositat, fins i tot armades, eren freqüentíssimes, «i arribaven a fer-se la guerra a mort. Cada colla es jurava fidelitat i feien pagar molt cara la traïció». |
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del turó de la Seu, amb la catedral i el Palau Episcopal.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les mateixes rivalitats pel poder de la ciutat repercutien a l'Estudi General, «poblat d'un joventut ardida i feta a les baralles».
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Bandositats similars a les dels Capulet i Montagú, viscudes a la Lleida del segle XVI: «començaren llur pugna de quan eren estudiants i tothora trencaven les treves solemnement escrites. I la lluita era terrible i sagnant com mai. Era tanta la força dels partits capitanejats per Francesc Pou i Lluís Riquer, que acabaren dividint la ciutat en dues faccions...». La Paeria i son Veguer se les veieren magres per aturar la violència. Els esbirros solien anar emmascarats, per la qual cosa es disposà que «els estudiants -eclesiàstics o seglars- que fossin trobats amb màscara seran descarats públicament, tancats a la presó i jutjats...»
L'elecció del rector s'efectuava entre els estudiants de les tres nacions: catalans, valencians i aragonesos: «per això cada any hom mudava de rector elegint un individu provinent de cadascun d'aquests països, alternativament», escollit cada 1r de febrer a l'església de Sant Martí. |
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La plaça de l'Almodí al costat de Sant Martí i la porta de la muralla.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Rivalitats entre els mateixos càrrecs de l'Estudi General.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Mostres de l'actitud altiva d'estudiants... i rectors universitaris.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de Boters, el Pla dels Gramàtics, l'Estudi Major i la Casa del Rector.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La recomanació i els endolls ja funcionaven en aquells segles.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La Paeria intercedí per l'elecció com a canceller del degà de Manuel de Montsuar davant el rei Alfons IV, aleshores a Nàpols.
|
 |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Al dibuix només hi ha les cases principals: la del rector, la cancelleria, etc. però cal interpretar que tot era ple de cases, carrers i carrerons, en una xarxa laberíntica i altament poblada.
|
