1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Dalt del turó, el vell castell de Santa Bàrbara, de reculats orígens sarraïns, sobre el turó de Benacantil. Situat a 166 m. sobre el nivell de mar, ràcticament en vertical, va tindre durant segles un alt valor estratègic pel seu domini sobre la badia i el port. Al llarg del segle XIX, amb la pèrdua del valor estratègic i militar, es convertí en una presó. Al peu de turó, la part més vella de la ciutat alacantina, amb els carrers i carrerons medievals al voltant de la catedral de Sant Nicolau de Bari, seu compartida de la diòcesi d'Alacant-Oriola.Com es descriu a l'Enciclopèdia: «Per la banda de ponent, la ciutat arribava fins a la Rambla, entre el Benacantil i Sant Ferran; dins el clos murat s’encreuen en angle recte els dos carrers principals, el carrer Major, amb l’església gòtica de Santa Maria (antiga mesquita, amb un portal barroc del s. XVIII), i el carrer de Pi i Margall, amb la col·legiata de Sant Nicolau (creada el 1600 i construïda entre 1616 i 1662 per A. Bernardino i M. de Unceta; la capella del Sagrament fou acabada per Joan Baptista Borja el 1738). Felip II, en reconstruir el castell de Santa Bàrbara, perjudicà la caseria immediata, com fou comprovat en el setge francès del 1691 i en les operacions del 1708 durant la Guerra de Successió». |
1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. A prop del port, la basílica de Santa Maria i la catedral més endins. És l'església més antiga de la ciutat, d'origen gòtic però façana barroca, alçada sobre la vella mesquita sarraïna. En canvi, la catedral es construí durant el segle XVII, en un estil renaixentista tardà, de transició a un barroc poc treballat. «Per l’oest fou construïda una muralla nova, enderrocada la de la Rambla, que hom convertí en eix de la ciutat. El nou recinte, que perdurà fins ben entrat el s. XIX, vorejava la mar fins a la plaça de Maisonnave, d’allí en angle fins prop del Teatre Principal, embocant llavors el carrer d’Alfons el Savi i pujada al castell. Fora el clos, romanien el raval Roig dels pescadors, sota mateix del Castell i sobre el Postiguet —la platja d’Alacant—, el de Sant Antoni i continuació per la carretera del Raspeig» (Enciclopèdia). |
1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. A l'altre Tossal de la ciutat, s'hi havia aixecat l'any 1808, en plena invasió napoleònica, el castell de Sant Ferran, per reforçar la força dissuasiva de l'històric de Santa Bàrbara, però que majorment funcionà com a presó. Crec que actualment resta bastant desusat. «La capitalitat regional d’Oriola, basada en raons històriques, restà decaiguda davant Alacant, ja el 1810, quan Josep I, en la constitució de Baiona, creava la “prefectura d’Alacant”; el 1822, Ferran VII institueix la província d’Alacant, confirmada el 1833. Conseqüent amb la seva tradició liberal, Alacant es decantà per la República el 1931 i el 1936. Alacant fou el darrer reducte de les forces republicanes al final de la guerra civil» (l'Enciclopèdia). |
1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Detall del port i dels vaixells i barques de l'època. Hi destaca aquest vapor amb la negra fumera que deixava anar de la xemeneia central. |