 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La mort del dictador espanyol, les primeres votacions, les eleccions al Parlament del 1980... tot es visqué amb plena il·lusió com un canvi de règim... que ara sabem que fou un engany per al poble de Catalunya.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La fi del segle XX als petits pobles de la plana lleidatana marca de manera definitiva l'afermament del canvi social, econòmic i urbanístic iniciat als anys 1960-70, i que culminarà amb la bombolla immobiliària de finals de la primera dècada del segle XXI. La liquidació d'un model de creixement exponencial que, en les darreres dècades del passat segle, pensàvem que no tenia aturador.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La necessària rivalitat política retorna als municipis. De vegades, amb tanta agror que el poble s'acaba migpartint: és el preu que es paga per la immaduresa democràtica, que no s'ha desenvolupat al mateix ritme que la nostra butxaca.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La tradició de passar comptes amb els veïns en assemblea, l'arrelada catalanitat del poble, la inquietud associativa, setmanes culturals o fires temàtiques... han donat bons fruits de convivència a Artesa i molts altres pobles lleidatans.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Propagandes polítiques artesenques. Els ajuntaments haurien de tindre un bon arxiu de la documentació de partits, associacions, actes culturals... de tots aquests anys.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Malgrat la inevitable arribada de les adossades, que foren una de les principals icones del fi de segle, Artesa va saber mantindre un cert equilibri tot i la proximitat amb la capital lleidatana.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
En una generació, el poble ha crescut més de 500 habitants. Tot un repte per als serveis, l'ordenació del territori i la cohesió social. Si abans els pobles eren tancats, ara el perill és la falta d'una visió comuna o compartida. Perquè tothom va a la seua, més que mai.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Piscines noves, restauració de l'església, enllumenat i clavegueram, asfaltat dels carrers, recollida selectiva de brossa... tot un seguit de millores...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...acompanyades de grans pèrdues: adéu als corrals de gallines, adéu a jugar els nens als carrers, adéu als cinemes de poble, adéu a rentar els cotxes al carrer o escombrar les entrades de les cases, adéu al jovent a les festes majors...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El manteniment del propi estil de vida i de relacions socials dels pobles és el gran desafiament: si als pobles s'ha de viure com a les ciutats, on és la diferència? Qui encerti la resposta tindrà un poble on valdrà la pena viure-hi almenys durant tot el que resta del segle XXI.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
