|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La brutal repressió franquista es féu notar a tots els pobles. Per als feixistes, els afusellaments servien per avisar els veïns que el règim franquista anava a totes i de debò per mantindre el nou ordre dictatorial espanyol.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La dura subsistència sota els primers vint anys de repressió franquista.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'estada als camps de concentració espanyols havia de servir per reeducar els presoners (citat amb l'eufemisme el trabajador) en l'obediència al nou Estat franquista.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les cartes i girs postals eren el principal mitjà de comunicació entre els represalitats del nou règim i els seus familiars.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les visites a la presó eren dificultoses per la llunyania, i tot i això les dones feien tot allò que podien per anar a veure els marits empresonats, sovint posant a casa de parents o coneguts llunyans, en les precàries condicions de transport i d'estada d'aquella penosa època.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les cartes dels presoners eren censurades. Tot i amb això, destil·laven aquella tristor existencial barrejada amb la força de voluntat de reconfortar esposes i fills, malgrat les miserables i degradants condicions d'empresonament.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els dibuixos que els petits de casa enviaven a son pare per no perdre el caliu de la família. Calia mostrar-se afecto perquè l'alcalde signés el certificat de bona conducta que permetés un prompte alliberament. Esborronador.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els estralls de la guerra provocaren la mort de milers de soldats, i això als pobles es manifestà amb cruesa: moltes cases hagueren de tirar endavant només amb la força i el sacrifici de les dones i els nens.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
No calen més paraules sobre l'ensenyament establert a les anomenades Escuelas Nacionales, espanyoles i franquistes fins a la medul·la, després de la repressió dels mestres de la república. Tots els més grans de 40 anys encara saben de què parlem.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Arriba España, Día del Caudillo, Fiesta de la Raza... tots els ingredients de l'espanyolització lingüística i cultural que perseguia el franquisme i que promou l'Espanya actual del ministre Wert, col·legues i sequaços.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les famoses fotos individuals dels alumnes, amb el mapa al darrere, i de tots els nens de l'escola formats en graderia, que s'allargarien i s'allargarien per 40 anys!
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les aules amb estufes de llenya, el Santcristo i un o dos lladres (Franco i/o Primo de Rivera) al costat, segons cantava la Trinca en aquella coneguda tonada.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1: