 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. En un Primer de Maig esplèndidament primaverenc ens disposem a completar la Transllena garriguenca. Sortim des de Sant Miquel, però no del de la Tosca, sinó del de la Pobla de Cérvoles. Ep! Cap amunt! |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Deixem el poble enrere amb els cims del Pirineu que trauen el nas per sobre del Montsec. De masos derruïts, panys tancats i portes barrades, encara n'hi ha massa, a les Garrigues. Els vells golfos de les portalades de fusta són ja peça per a un museu de la ferreria. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Suaument comencem a pujar cap amunt, per entre les arrels de la terra. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Entre camps d'aulivers i de vinyes, per la banda de ponent, que és per on comencem, costa d'agafar alçada. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Mapa de la Transllena, que fem en direcció contrària a les busques del rellotge. Això ens permetrà estalviar-nos la forta pujada que hi ha si comencem des de Sant Miquel de la Tosca. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Arribem a la cota 900. Punta Castanyola. Parada tècnica per esmorzar. |
 |
2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues.
Des d'ací, vistes privilegiades del Montsant, en tota la seua amplada, darrere d'Ulldemolins. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Segons Coromines, el topònim Llena és molt abundant a Catalunya. De fet, és un mot preromà que vol dir llosa, com les que s'aprecien al llarg de tota la serra. Els cultius tradicionals van perdent pes i les feixes es van tornant ermes, a l'espera de la seua reconversió vitivinícola. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Direcció est, passem el coll de Marradetes, per on es pot baixar cap a la Pobla. Tot i algun bocí en què cal perdre cota per tornar a pujar, continuem serra amunt, cap al Coll de l'Abellar, prop ja de Vilanova de Prades. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Passem pel cim de la Cogulla. Ja tenim Vilanova de Prades als nostres peus. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Punta Curull, a l'extrem de la serra, el sostre comarcal de les Garrigues. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Quin goig, xics i xiques! |
 |
| 2014. El Vilosell, les Garrigues. Una baixada pronunciada fins a Sant Miquel de la Tosca, terme del Vilosell. Atenció a no empassar-se el trencant cap a l'esquerra arribant a baix. Ací ens refresquem a la font de les set canelles, origen del riu Set, el petit gran riu que travessa totes les Garrigues de cap a cap. |
 |
| 2014. El Vilosell, les Garrigues. Descendim pista avall, fins gairebé a baix de tot, on cal girar en rodó per agafa el barranc del Mas d'en Peret, rierol amunt per tancar l'últim tram de la Transllena. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Anem resseguint les fites, que ens acosten per entre trossos, masos i algun pou i tot, cap a la Pobla. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Entre sembrats que regalimen verdor i ruelles que els puntegen de roig, entrem a la població pel carrer Major. Les llindes de les cases ens n'indiquen l'ofici i també la gran època d'expansió que al segle XVIII portà a la comarca l'arribada de l'arbequina. |
 |
| 2014. La Pobla de Cérvoles, les Garrigues. Segons Coromines: «Es comprèn que la forma [Cérvoles]... va ser alterada, un cop esvanit el fil de la tradició popular, per la intervenció de... servils secretaris municipals: acastellanant-lo primer en Ciérvoles; i un altre cop, volent-lo fer més català, resultà... la nècia forma Ciérvols... que figura en el segell de l'ajuntament...» D'etimologia incerta, el mestre acaba apuntant més aviat una relació amb el mot serva, servera (fruit i planta). L'escut de pedra recull l'etimologia popular, que relaciona el nom del poble amb cérvol. D'això se'n diu un escut parlant, molt freqüent arreu per assimilació de nom amb imatge coneguda, to posant en relació el topònim amb el nom comú. |
