 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Des de son exili vienès, l'enginyer català va publicar aquest magne gravat, Barcelona Gran Mare, per descriure i situar-hi les posicions de l'exèrcit assetjant per terra i per mar, i l'estat de la ciutat durant el setge: ESPLICACION DEL PLANO. Ataque y defensa de la Plaça de Barcelona, que por el espacio de catorze meses se defendió por sus Naturales contra el Exercito de las dos Potencias España y Francia, aviendo empeçado el dia veynte y cinco de Julio de mil sietecientos treze, hasta el dia onze de Setiembre de mil sietecientos y catorze. Descrivense los campamentos, fortificaciones assí de los que atacavan como de los que defendían; con la noticia de algunas salidas y hechos, que dan algun conocimiento de los successos, como se verá por la Letras y Numeros siguientes. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. El mapa fou doblegat en quatre plecs, que abracen tot el camp de Barcelona, de llevant a ponent. El primer, amb Sant Martí (39) on hi hagué els camps de les hosts gavatxes (28), i la flota del bloqueig per mar del Duc d'Anjou. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. El segon, amb la ciutat de Barcelona bombardejada i fumejant: (A). Ciudad de Barcelona, casi del todo demolida al estrago de las bombas que tiraron a su ruina, en el espacio de quatro meses; cuyo numero passan de cincuenta mil, entre bombas y granadas reales. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. El tercer, amb Montjuïc i les hosts gavatxes acampades a Gràcia. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. El quart, amb els campaments dels assetjants a l'Hospitalet (48), Cornellà (49) i Sant Boi (50). |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. La flota assetjant, que tingué un paper més aviat galdós durant tot el setge, constantment burlada pels catalans des del primer fins al darrer dia. Veg. Carles Gerli: 1714, des del mar. La llegenda del mapa aclareix: (34). Armada de Mar de Francia con todo género de Bastimentos (vaixells). (35). Armada del Duque de Anjou. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Detall de la flota a tocar de la platja, on hi ha barquetes de pescadors sobre l'arena, i (31) Fuerte y desembarco de franceses. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. A mig camí de Sant Martí, la línia de contravalació (12), on hi havia la (13) Bateria del primer Borbardeo del Clot. S'aprecia en detall el camp de Barcelona, amb els trossos marcats, els masos emplaçats i els tradicionals arbres dels camins dibuixats. Al fons, sobre la platja i les maresmes, la línia de guàrdia del francesos (8). |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Les tendes de la soldadesca gavatxa, i les dels caps, rodones, al darrere. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. El pont sobre el Rec Comtal poc abans de Sant Martí, i el parc d'artilleria de Berwick (29), amb l'acoblament dels canons, transportat a peces en carros, i els munts de bótes de pólvora i bales rodones. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Detall de Sant Marí de Provençals, en què destaca l'església i les tanques dels horts. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Detall dels camps de Barcelona, a llevant, entre Sant Martí i la platja. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Detall d'una bateria per a bombardeig del Clot (13), al costat de la línia de contravalació (12) i el Rec Comtal o Sèquia de Molinos (7), en què s'aprecia la desviació de l'aigua després del pont. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Tots els camins tenien guàrdia apostada. |
 |
| 1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. Detall del Mas Guinardó fortificat (40), probablement convertit en residència d'oficials. A la dreta, un altre esplèndid mas, amb els corrals i la porta d'entrada en la tàpia que l'envolta. Dalt al camí, un pagès retorna a casa amb el ruc, tots dos carregats. |
