Seguidors

20140301

[635] Lleida, «Plan du Siège»

1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida
formé par les armeés des deux courones comadées par...»
, del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault (IEI).
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
«...par S.A.R. Mgr. le Duc d'Orleans, la tranchée fut ouverte devant la ville le 2 Octobre 1707; et elle fut prise le 14 du méme mois et mis au pillage, et le 16 on l'ouvrit devant le Chateau qui se rendit le 12 Novembre de la méme année».
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
La ciutat de començament del segle XVIII, emmurallada amb l'enorme i cabalós riu als peus, i sota setge borbònic hispanofrancès, origen de la dominació militardel país fins a l'actualitat, en què se'ns nega el dreta a votar lliurement i democràtica.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
El camí que surt de la Porta de Sant Antoni i passa per sota del fort militar de Gardeny.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
El Cappont lleidatà del XVIII, sense cap construcció des de feia més d'un segle. Només el convent dels Trinitaris just a l'enrecte del pont.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
Les trinxeres excavades davant el bastió de la Magdalena, allà on el Noguerola feia de fossat davant la muralla. També s'aprecia extramurs l'església de Sant Ruf.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
La vella ciutat medieval encara closa entremurs. El llarg carrer Major reconeixible malgrat el pas dels segles com la principal artèria de cap a cap de la ciutat. L'església de Sant Joan en la seua antiga localització, quan la plaça s'allargassava fins davant la Paeria.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
El carrer Major que continua pel carrer Magdalena fins a l'antiga església gòtica, desapareguda al 1868. Fora muralla, el Noguerola revoltant els murs d'aquesta part de la ciutat.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
A l'esquerra, la muralla de l'actualment dit Camp de Mart, i tot el desplegament de trinxeres pel nord-oest de la ciutat.
1668 ca. Lleida. «Plan du siège de Lerida 
formé par les armeés des deux courones comadées par...», del Chevalier de Beaulieu, Sébastien de Pontault.
La muralla de la futura Rambla d'Aragó i fins a Boters.