[498] Sant Crist de Balaguer

1689. Sant Crist de Balaguer.
Edició gironina del segle XVII dels goigs del «Santíssim Crucifici» balaguerí, en el moment puixant de la devoció de la imatge a la comarca, que s'allargarà fins als nostres dies:
«...Infinitas malaltias
esta Santa Imatge cura,
sols per fer del gran Messias
retrato, y viva figura...»

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Vista del Santuari des de l'altre costat de riu, quan encara no se n'havien construït ni la nova façana, començada l'any 1912 i acabada al 1930, ni les estacions del Viacrucis. El riu Segre, ben cabalós abans de la regulació dels primers pantans, tal com s'aprecia amb els arbres caiguts de la vora.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Una altra vista similar del santuari, amb una dona rentant o agafant aigua del riu.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Detall de la vista anterior, amb el camí que hi puja amb les antigues estacions del Calvari.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Les antigues 14 estacions del Calvari o Viacrucis.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
L'antiga façana del Sant Crist construïda el 1610, en què es va tapiar l'antiga entrada principal lateral de la fins aleshores església de Santa Marià d'Almatà. El segle XVII serà el gran segle d'expansió de la devoció al Sant Crist a la plana urgellenca, amb la incorporació de la imatge a l'altar major l'any 1626.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
La setena estació del Viacrucis, que ens ofereix una esplèndida vista de l'horta balaguerina abans de la ciutat.

1912. Sant Crist de Balaguer (ABC).
Imatge de la Plaça del Mercadal durant la missa que celebrava l'inici de les obres de restauració del Santuari, que donarien pas a la nova façana.

1913. Sant Crist de Balaguer.
Imatge de la revista Ilustración Católica - Hormiga de Oro amb una processó pujant pel viacrucis fins a l'esplanada del Santuari, llavors plantada d'arbres.

1913. Sant Crist de Balaguer.
El magnífic pont medieval, en una imatge de la revista Ilustración Católica - Hormiga de Oro, i amb vista típica al Santuari, que encara tenia la façana antiga.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Foto de Roisin, amb dibuix de la projectada façana nova del Santuari balaguerí.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
La imatge vella del crucifix, cremat durant el juliol del 1936, i del qual només se'n va salvar un peu.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Els dipòsits de la ciutat, a l'esplanada de davant mateix del Santuari, encara avui existents.

Anys 1900-1910. Sant Crist de Balaguer.
Detall de la vella façana.

Anys 1900-1910.  Sant Crist de Balaguer.
L'altar major del santuari, cremat al 36. S'observen, ben afilerats a banda i banda, els reclinatoris.

Anys 1900-1910.  Sant Crist de Balaguer.
Una imatge ja amb la nova façana, i els arbres replantats, publicada a la «Veu de Catalunya».

[288] Esglésies de Balaguer, 1918

[497] Si voleu que em faça monja...

Diu el verset popular:

Mare de Déu de les Sogues, 
Sant Cristo de Balaguer, 
si voleu que em faça monja, 
deixeu-me casar primer.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs (ICC).
Vista des del Segre del pont, i del turó i Santuari del Sant Crist.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall del Santuari, amb el camí del Calvari marcat pels xiprerets.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall del pont sobre el Segre, refet a la postguerra, i que va substituir el vell i esplènded pont medieval, volat durant la guerra.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs (ICC).
El Sant Crist a l'altar major.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall del Sant Crist, també refet durant els anys 1940, després que la talla original fos cremada al juliol del 36.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs (ICC).
Porta de l'hostatgeria, d'estil renaixentista.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall de les columnes d'imitació clàssica.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs (ICC).
Vista de la façana principal, acabada cap a l'any 1930.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall de la façana. 

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall de la façana.

Anys 1960. Balaguer, fons família Cuyàs.
Vista al Sant Crist des de la Creu de Terme de Sant Domènec.

Anys 1960. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall de la «maquinària» d'automoció de l'època.

Anys 1950. Balaguer, fons família Cuyàs.
Detall de la Creu de Terme de Sant Domènec.

[361] Balaguer, anys 1920, més

[496] Entre Catalunya i Aragó, 1585

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Després de les Corts, la comitiva parteix de Montsó en direcció sud, cap a Binacet i Vallcarca: «És Vinaset un pueblo de cien casas... tiene el campo abondante de pan, vino, miel y aceite, labradores muy rudes y mut ricos...» Se'n critica la vida frugal i austera, senyal que no coneixen com són les nostres latituds i com la terra era aspra i traïdora... abans dels regs.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Riu Cinca avall, pel marge esquerre, per Bellver de Cinca, Xalamera i Ossó de Cinca: «lugar de treinta casas, puesto de la misma manera que Belver, en un colladillo...» D'allí cap a Saidí, «pueblo de cien vecinos rudes, puesto en una peña encima de Çinca, el cual pasa por raíz de dicha peña»...

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
I fins a Fraga, Vallmanya, «un pueblezuelo todo caído, en el principado de Cataluña», i Alcarràs, «villeta que está en el camino real de Lérida».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
És Alcarràs «villeta de ochenta vecinos», explotada pel seu senyor feudal, de manera que «dan muchas veces ocasion que sus vasallos, puestos en mucha pobreza, se aparejan por asaltar en los caminos, y desto sale que hany tantos bandoleros en estos reinos, que se juntan y llevan todos los dineros que pueden»... Amb el rei Felip II, es dirigeixen cap a Mequinensa per Seròs: «la tierra es muy buena y fertil de todas cosas».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Per travessar el Segre, s'atansen fins a Lleida: «Venimos a Lerida para pasar à Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresçiónos muy mal de ponernos en peligro», cosa que demostra l'aiguat que hi baixava. Passat el pont lleidatà, cap a Albatarri (Albatàrrec), Sudanell, Sarroca i Llardecans.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Llardecans: «el pueblo es de çincuenta vecinos, y está en alto, y tiene dos o tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos». I Garrigues avall cap a Tortosa, per entre serres plenes de pins i bandolers.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
A Flix cal travessar l'Ebre per la barca: «tiene doscientos vecinos, muy buenas casa, el campo muy fértil...» A Ascó troben molt pocs «cristianos viejos... que los más son de la fe de Mahoma convertidos á la fe», majorment vegetarians, ja que no mengen tocino.

[273] Pels temps de Felip II

[219] Llegint la Lleida del 1585

[495] ...fins a dalt de la Serra del Montsià

2013. Serra del Montsià.
Seguint les marques blanques de la ruta de les fonts i dels cocós, la primera ascensió per guanyar alçada ens porta per un senderol a tocar d'espones i aulivers, i per entremig de garrigars i carrasques.

2013. Serra del Montsià.
Lo margalló ens acompanyarà tothora en aquesta ascensió a la Foradada i Serra del Montsià, molt ben senyalitzada i amb diferents rutes alternatives, però sempre amb unes impressionants vistes aèries del Delta. Hem escollit la ruta més perimetral, la de les fonts i cocós. Us la recomanem! 

2013. Serra del Montsià.
La Foradada, a l'esquerra, a la punta de la Serra del Montsià. Anem agafant perspectiva sobre lo Delta. Mentre anem cap amunt, no podem deixar de mirar per avall!

2013. Serra del Montsià.
L'ascensió de l'inici d'aquesta ruta és preciosa tant per la terra...

2013. Serra del Montsià.
...com per les vistes de la Banya, del Trabucador, del Delta sencer.

2013. Serra del Montsià.
La ratlla arbrada marca el darrer tram de l'Ebre pel seu delta.

2013. Serra del Montsià.
L'esplèndida vista des del cocó del Victòrio. A les Garrigues, d'això en diem un «anjup» (aljub), i si no té sostre, llavors en diem «cadolles».

2013. Serra del Montsià.
La vegetació mediterrània: el bosc d'alzines, les carrasques d'aglans, les moixeres amb els fruits granatosos, l'espígol o lavanda...

2013. Serra del Montsià.
...sense oblidar-nos del romer o romaní (rosmarinus). Deixem el Delta al darrere i comencem a encarar-nos terra endins.

2013. Serra del Montsià.
Des dels Quatre Mollons, vistes de Tortosa i d'Amposta.

2013. Serra del Montsià.
Arribem a la Bassa de la Galla, i la nostra ruta s'afegeix al GR 92 que puja d'Amposta, i ens dirigim cap a la Font del Burgar per sota la Lloma de Burgar.

2013. Serra del Montsià.
Un cop a la font, amunt en direcció al Mas de Mata-redona per entremig d'un esplèndid bosc d'alzines.

2013. Serra del Montsià.
De Mata-redona estant, la Foradada és allà mateix. Tot just abans d'arribar-hi, el trencant del GR 92 cap a Ulldecona, que seguirem fins al Mas del Comú. Allà el deixarem per pujar a la Torreta del Montsià, el punt més alt de la serra (765 m).

2013. Serra del Montsià.
L'altra opció és pujar fins a la Foradada, i des d'allà trescar per la cresta de la serra, en una ruta espectacular, tant per la cresta en si mateixa com per les vistes.

2013. Serra del Montsià.
Vista des de dalt de la cresta, en direcció a la Trencada i la Tenda (730 m), tot just abans del Coll de la Font del Teix i de la Torreta del Montsià.

2013. Serra del Montsià.
Una cresta realment espectacular, que cal fer sempre amb precaució.

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
L'altra banda de la Serra, amb el corredor que porta fins a Ulldecona, i els Ports al darrere.

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
La Foradada des de la cresta, i els darrers meandres de l'Ebre. Des d'ací, la vista d'ocell és perfecta sobre els dominis dels camps d'arròs, que ara a la tardor ja només són rostolls. 

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
Tornem per la cresta cap a la Foradada, que per si mateixa ja justifica una pujada.

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
En descendir pel PR 83 (groc i blanc), ens trobem  l'estel de la llibertat sobre la Moleta de Fredes, i uns arbocers amb cireretes de pastor o arboços que van madurant.

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
Retornem a la terra baixa de la muntanya, domini de l'auliver centenari i del garrofer.

[494] Des de la Punta de la Banya...