[537] Lo primer crit d'independència lleidatà

Anys 1940. Lleida, Indíbil i Mandoni. 
Paradoxalment, Lleida exhibeix des de l'any 1946, llavors sota la recent imposada i cruent dictadura espanyola franquista, una estàtua dedicada al desig i la voluntat d'independència del poble lleidatà. És la famosa estàtua d'Indíbil i Mandoni, reelaboració en bronze de l'original feta en guix al 1884, que representava dos altres guerrers, Istolaci i Indortes, en lluita contra la dominació cartaginesa.

1892. Istolaci i Indortes.
L'estàtua original Lo Primer Crit d'Independència, escultura de Medart Sanmartí, revista «La Ilustració Catalana» (sic), que servirà de model a l'escultura lleidatana.

1892. Istolaci i Indortes.
Detall dels guerrers cèltics, opositors dels cartaginesos.

Anys 1900-1010. Lleida, Arc del Pont.
El principal portal medieval de la ciutat és l'únic que va salvar-se de l'enderroc de les muralles a partir de 1860, i oferia la tradicional imatge de porta, fins que la instal·lació del monument al bell mig va simbolitzar la defunció d'aquesta funció, perduda ja feia algunes dècades: l'Arc del Pont Vell ja no era entrada principal ni única a la ciutat.

1910. Lleida, Arc del Pont.
L'entrada principal a la ciutat des de temps immemorials, abans que els cabdills ilergets passessin a protegir-la.

1926. Lleida, Arc del Pont.
Llavors encara apta per al pas de carro.

Anys 1920-1930. Indíbil i Mandoni.
La popularitat del cabdills ilergetes des de la Renaixença anà sempre en augment. Aquest dibuix pertany a una col·lecció de cromos de xocolata. L'any 1875, ja Àngel Guimerà n'havia fet un drama històric. Josep Pleyan en féu constant divulgació. I fins a l'any 1981, que Josep Vallverdú farà els seus primers apunts autobiogràfics sota el nom d'Indíbil i la boira.

1931. Lleida, Indíbil i Mandoni.
La portada de La Vanguardia del 3 de març, amb una vista a contrallum de l'Arc del Pont, encara sense l'estàtua dels nostres primers pares independentistes. 

Anys 1940-1950. Lleida, Indíbil i Mandoni.
La Lleida franquista vigilada per una l'estàtua llibertària ilergeta.

Anys 1940-1950. Lleida, Indíbil i Mandoni.
L'estàtua emplaçada al bell mig de l'antic Arc del Pont, en una foto de la col·lecció Cuyàs (ICC).

Anys 1940-1950. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Els carrers enllambordats de la postguerra, en què Indíbil i Mandoni seran testimonis de l'arribada del trànsit rodat a la ciutat.

Anys 1940-50. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Durant la postguerra, el portal fou encara un lloc ben concorregut, ja que el carrer Major i Ferran continuaven essent el centre ciutat. 

Anys 1960-1970. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Encara durant els 60 lloc de trobada del jovent, que l'anomenà el Duo Dinámico, a partir de l'èxit d'aquest conjunt musical llavors de moda.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
La història ens narra que els nostres independentistes ilergetes, després d'ajudar els romans en la seua lluita contra els cartaginesos, acabarien traïts i morts.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Vista primaveral de l'Arc del Pont lleidatà amb els primigenis defensors de sa llibertat.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
L'arribada del trànsit de cotxes afegiria un tercer en discòrdia al duo original: el guàrdia urbà, aquell característic d'època franquista amb el salacot blanc calat fins als ulls, tothora gesticulant des de la peanya blanc-i-roja.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Cada cop més i més cotxes, i la peanya s'anà elevant.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
La tradicional Fonda Cuatro Naciones, al darrere, desapareguda a finals del segle XX.

Anys 1960-70. Lleida, Indíbil i Mandoni.
La N-II arribava a Lleida pel Pont Vell i just davant de l'Arc del Pont girava cap a l'esquerra i enfilava Blondel, fins a l'Avinguda de Catalunya. Amunt fins a giragonsar altre cop a l'esquerra, per enfilar Carrer Acadèmia en direcció a l'Aragó i més enllà. Per això, hi hagué els indicadors de carretera durant unes dècades.

1974. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Presidint la guia urbana de la ciutat.

1975. Lleida, Indíbil i Mandoni.
O el prospecte de la festa major.

1977. Lleida, Indíbil i Mandoni.
O l'exposició filateliconumismàtica provincial.

Anys 2000. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Una bellíssima imatge a contrallum, descarregada de la xarxa, retallada contra el blaucel cel lleidatà.

Anys 2000. Lleida, Indíbil i Mandoni.
Aquesta altra imatge, descarregada també de la xarxa, podria ben bé simbolitzar que els nostres herois tornen a la lluita per defensar-nos de l'opressió i guiar-nos a la plena llibertat nacional.

PS. Novembre de 2017: robatori de la llança, encara no aclarit. 

[188] Postguerra lleidatana acolorida