 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio» (MDC). Gravat de Francesc Tramulles. El comerç amb les colònies americanes va estar prohibit per a les colònies catalanes del Regne d'Espanya, és a dir per als catalans i súbdits de l'antiga Corona d'Aragó, durant gairegé 300 anys, fins que els decrets del rei espanyol Carles III van autoritzar primer el comerç amb el Carib (1765) i després amb tota Amèrica (1778). L'any 1745, la fragata Nostra Senyora de Montserrat havia sigut la primera nau catalana a arribar a Amèrica des del descobriment. A partir d'aleshores, s'inicià una intensa relació comercial de Catalunya amb Amèrica, i especialment amb Cuba, que culminà en els nombrosos catalans que s'hi desplaçaren i en tornaren enriquits, els anomenats indianos. En un primer moment, però, més que no pas individual, l'empresa fou col·lectiva, per mitjà de la inversió dels comerciants barcelonins en la creació al 1756 de la Real Compañía de Comercio de Barcelona, per a l'exportació de matèries primeres agrícoles (vi, oli, aiguardent, fruits secs i teles, les anomenades indianes) i la importació dels desitjats productes americans, com ara el cafè, cacau, cotó, sucre i tabac. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall del castell de Montjuïc i d'una fragata mercant en primer terme, amb les veles desplegades. A mitja alçada de Montjuïc, un punt fortificat i l'ermita de Sant Bertran. Al darrere, la muntanya de Montserrat. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Les barques de pescadors de vela llatina, amb les drassanes encara fortificades en una Barcelona encara tancada per les muralles medievals. Dalt de tot del Tibidabo, l'antiga ermita de Sant Medir, i a mitja alçada petites poblacions, que podrien ser Sants, Pedralbes, Sarrià i Gràcia. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Esplèndida vista de la muralla de mar barcelonina del segle XVIII. Destaca la cúpula de l'església desapareguda del convent de Sant Francesc, i el campanar massís de l'església del Pi. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de la muralla de mar de llevant, amb el port i el far en primer terme. En l'horitzó de la ciutat, la catedral, l'agulla de l'antiga església de Santa Caterina, i més a la dreta les dues torres de Santa Maria del Mar. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de la platja de darrere del port, amb els magatzems de la Barceloneta, el gran Portal de Mar, la torre rodona de Sant Joan, i la cúpula del palau de la Ciutadella a la dreta. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall del moll i del far. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de la muralla de mar de la ciutat. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de Montjuïc. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de la Moreneta, poc ennegrida, sota l'advocació de la qual es posava la companyia comercial. Així, i paradoxalment, el capitalisme vol fer-se perdonar els excessos del seu capteniment, contraris als valors cristians més essencials. |
 |
| 1759. BCN, acció de la «Real Compañía de Comercio». Detall de l'acció comercial 1290, de 250 pesos, que «interesa Armengol Burgués, corredor de cambios, vecino de Barcelona». |
