 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. «Ascendiendo por la nueva carretera que enlaza Boí con Taüll, después de utilizarse sólo como un camino de ganado, aparece la impresionante mole de Sant Climent, el ejemplo más puro y conservado del románico de Boí» (poso els topònims de la citació original normalitzats ortogràficament). |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. «Hace novecientos años Taüll estaba formado de dos pueblos, lo cual explica la construcción coetánea de dos iglesias». |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. «Taüll se muere por el olvido voluntario de sus gentes, que buscan en la ciudad o en pueblos más importantes la liberación a la condena de permanecer atados a sus fuentes». Jo crec sincerament que els autòctons tenen part de culpa, sens dubte som responsables d'allò que fem i les decisions tenen conseqüències. Però també crec que només tenen la part petita de la culpa: la gran part se l'emporta el sistema, i el sistema tenia i té un nom: capitalisme, i un adjectiu: salvatge, que es va disfressar sota la pell de corder del benestar material. I això malauradament encara ens tiranitza, tant a la muntanya com al pla. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. El campanar romànic d'Erill-la-Vall. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. El romànic de Boí fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. El porxo de l'església d'Erill-la-Vall, un element recurrent i climatològicament necessari ja fa mil anys. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. El cementiri de l'església de Durro. |
 |
| 1966. Lavaix (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. «El Monasterio, aunque situado al lado izquierdo del Noguera Ribagorzana (o sea en terreno que fuere del condado de Pallars), dependió del condado de Ribagorza... Don Francisco Zamora, en el tomo I de su Diario de los viajes hechos en Cataluña, dice... en los claustros de abajo hay cuatro personas de la familia de Erill enterradas». I afegeix l'autor: «Su pavoroso fantasma pétreo, inamovible frente a un puente de piedra amarillenta que el agua también soterra en invierno, es una de las visiones más tristes de las tierras leridanas». |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. Malpàs, incorporat l'any 1969 al Pont de Suert. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. Malpàs, detall. |
 |
| 1966. Vall de Boí (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. La vall de Durro. |
 |
| 1966. Durro (la Ribagorça). «Destino» núm. 1482-1486, 3 de gener. Detall. |
