QUINA LA FEM?: [472] Canelles

20131009

[472] Canelles

La central de Canelles
El Salt de Canelles és un aprofitament hidroelèctric a peu de presa, que es troba a la conca del riu Noguera Ribagorçana entre Catalunya i Aragó. La central està ubicada al terme municipal d'Os de Balaguer, i la presa meitat a Estopanyà (Osca) i meitat a Os de Balaguer (Lleida). L'embassament de Canelles és el més gran de la conca del riu Noguera Ribagorçana (680Hm3 = 680 mil milions de litres d’aigua) i el segon més gran del Sistema Hidrogràfic de l'Ebre, i permet, a més de produir energia elèctrica, la regulació de les aigües per a l’abastament a poblacions i regs agrícoles.

La presa va ser construïda en un temps rècord per l'equip d'ENHER (1953-1959), però abans d'iniciar el procés de construcció de la presa i per treballar en sec, es va haver de desviar el riu amb uns petits assuts i un túnel, per deixar en sec tota la zona de treball, i iniciar a continuació el procés de condicionament del terreny i la construcció dels ancoratges de la presa.

Quan es va omplir l’embassament, a mesura que s'anava construint la presa, hi van aparèixer importants fuites d’aigua a través del massís càrstic, especialment en el marge esquerre, cosa que alentí els treballs i l'ompliment. Durant els anys 1957-1962 i 1971-1973, es va construir una pantalla d’impermeabilització a l'interior de la muntanya i en els dos marges del riu per evitar les fuites d'aigua a través de la muntanya. A més, i amb l’objectiu de reforçar la seguretat de la presa, entre els anys 1974-76, va haver-s'hi de construir un contramur de reforç per a l'estrep dret de la presa.

La central és de caverna i excavada dins de la muntanya en el marge esquerre del riu a peu de presa, i s'hi accedeix a través d'un túnel excavat a la roca. La central es posa en marxa tan aviat com acaben les obres principals l’any 1959, amb limitació de la cota d’explotació de l’embassament fins al 1989. L’embassament, per la seva gran capacitat, només s’ha pogut omplir una sola vegada des de la seua construcció.

En el moment àlgid de la construcció hi van arribar a treballar prop de 2800 persones, la gran majoria immigrants del sud de l'estat espanyol. Malgrat les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de l'enginyeria franquista de l'època, ja que va ser construïda en un temps rècord i encara avui és visitada i estudiada per algunes universitats d’Europa (adaptat de http://www.patrimonihidroelectric.com/ca).

1990. Pantà de Canelles (Noguera-Ribagorça).
Imatge de la presa en un prospecte de l'ENHER, Empresa Nacional Eléctrica del Ribagorza, que passà a mans d'ENDESA amb el final del segle XX,dins el manifasseig sense solució de continuïtat que el franquisme i l'estat espanyol que en resultà a partir de la transició sempre han mantingut sobre els recursos hidràulics del Pirineu.

1990. Pantà de Canelles (Noguera-Ribagorça).

1990. Pantà de Canelles (Noguera-Ribagorça).
Mapa hidràulic sense la Pallaresa.

1990. Pantà de Canelles (Noguera-Ribagorça).
Una mica d'història d'un pantà immens que només s'ha omplert una vegada per les deficiències de construcció. Potser per això encara avui és visitat per experts internacionals!