 |
| 1824. La Granadella, Edward Locker, Views of Spain. Gravat acolorit de l'obra de l'autor anglès en què es descriu el país menystenint-ne la llengua i cultura pròpies. Gravat de «Grenadilla», que certament degué tindre una certa retirada a la Granadella de l'època. Segurament, la primera «fotografia» de la història de la vila. |
 |
| 1824. La Granadella, Edward Locker, Views of Spain. Recreació entre realista d'uns apunts al natural i imaginària al moment de l'edició del llibre, però que certament recorda l'espigat campanar de la Granadella en el racó de poble més proper a la vall. |
 |
| 1824. La Granadella, Edward Locker, Views of Spain. Detall del gravat, amb els viatgers a cavall i el pagès cofat de barretina. Segons Coromines, la Granadella remet, via diminutiu, al concepte de granat, en el sentit de ple, fèrtil, tal com fem servir el mot en l'expressió de Pasqua Granada. |
 |
| 1824. La Granadella, Edward Locker, Views of Spain. Detall del gravat, amb un gran riu als peus, que no pot ésser altre que l'Ebre, que no es veu des de la Granadella, però que és la gran vall a què s'accedeix un cop s'arriba al poble i en comencem a baixar les costes, i que bàsicament és el que recordaren els viatgers un cop retornats. |
 |
| 1894. La Granadella, fotografia de Lluís Marià Vidal (BdC). La futura plaça del poble amb la bassa per abeurar els animals, un espai vital i imprescindible per assegurar la subsistència de la ramaderia i de les bèsties de treball en tants i tants pobles al llarg del país, que un cop acabada la seua funció derivà en espai públic obert. |
 |
| 1894. La Granadella, Lluís M. Vidal. Detall de la gran bassa del poble i de l'aspecte rústec de les portalades i façanes de les principals cases granadellenques. |
 |
| 1894. La Granadella, Lluís M. Vidal. Detall de la gran bassa, amb la punta del campanar reflectida a l'aigua. |
 |
| 1894. La Granadella, Lluís M. Vidal. Detall de l'església, mig tapada encara avui pel casalot de la dreta, i amb el carrer i camí, ara carretera, que mena cap a les costes de Bovera a l'esquerra. La creu de terme (ja desapareguda) al mig, i les padrines, sempre de negre rigorós, als balcons. |
 |
| 1849. La Granadella. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, tomo VIII», de Pascual Madoz. Descripció de la vila, a 7 hores de carro de Lleida, «y clima frío, produce catarrales», com bé saben els que hi collien i hi cullen «aulives». En aquells temps, un bon poble, amb 360 cases, presó, escola ben dotada per a 50 canalles, església amb tots els càrrecs i fins hospital i tot, «para pobres transeuntes». I la bassa, és clar: «nueva y de buena arquitectura... que se utiliza para abrevadero de ganados». |
 |
| 1849. La Granadella. «Diccionario geográfico...», de Pascual Madoz. Referència a la popular ermita de Sant Antoni, a un quart del poble, amb bassa nova per a proveïment de la població «para sus usos domésticos, y cuya agua es de escelente calidad». Des de l'ermita «que tiene una hermosa vista, se descubren los llanos de Urgel, los Pirineos, el Priorato y la capital de la província». El castell ja enrunat, la producció agrària, la fira de bestiar de l'agost, camins dolents, i amb mil habitants més que actualment. |
 |
| 1894. La Granadella, fotografia de Lluís Marià Vidal (BdC). L'entrada de la vila pel camí de Lleida. |
 |
| 1894. La Granadella, fotografia de Lluís Marià Vidal (BdC). Detall amb les arcades típiques al darrere dels grans casals als pobles, que es feien anar per estendre la roba, assecar fruits en canyissos estesos, o simplement sopar a la fresca de la marinada. |
 |
| 1894. La Granadella, fotografia de Lluís Marià Vidal (BdC). Detall amb el camp de blat en primer terme, i la silueta de l'església de Santa Maria o de Sant Crist de Gràcia, la Catedral de les Garrigues. La primitiva església era de transició romànica al gòtic, i fou molt afectada per la primera guerra carlina (1835). La puixança de la vila féu que, ja al segle XVIII, en l'altre extrem de la vila, al raval on hi havia la bassa, a tocar de la creu de terme, se n'aixequés una de nova i ben majestuosa (1764), de tendència barroca, amb un espigat campanar vuitavat, portalada treballadeta... per deixar ben clar a veïns i forasters quina era i és la capital de les altes Garrigues. |
