[403] El curs baix del Segre

1973. Butsènit, «Els rius de Lleida», 
de Josep Vallverdú i Ton Sirera, Ed. Destino.
Els reflexos de l'aigua del Segre per entremig de l'horta lleidatana, camí de Butsènit. Encara avui un paratge natural per anar-hi a passejar.

1973. El curs baix del Segre, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les graveres són presents al llarg de tot el curs del riu, també un cop passada la capital, pel curs baix del Segre.

1973. Aitona, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
«La botiqueria» d'Aitona.

1973. Gebut, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les restes de l'antic poblat ibèric, que els romans obligaren a despoblar.

1973. Gebut, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
L'home i la terra, quina arrelada parella!

1973. Aitona, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Escriu l'autor ponentí, que a la foto no manipula cap mòbil (inexistents encara), sinó que pren notes, a mà: «Tot el Segrià baix presenta un predomini de l'estil barroc en les esglésies parroquials, que adopten, com a les Garrigues, un posat catedralici».

1973. Gebut, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall de la façana barroca del principi del segle XVIII, amb pedres de l'antic castell.

1973. Utxesa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Un racó del pantà d'Utxesa, regulador del canal de Seròs.

1973. Avinganya, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les restes del monestir romànic trinitari femení, prop de Seròs, amb un parell d'ametllers guardians, avui desapareguts.

1973. Gebut, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
El campanar refet del segle XVII, monestir amb nombrosos avatars al llarg de la història, avui restaurat (Monestir d'Avinganya).

1973. Avinganya, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall de la capella oriental de l'església d'Avinganya, tocant al claustre derruït.

[372] Pel darrer tram del Segre