 |
| 2012. Vinatesa. Del Tossal de Pedrós per la banqueta de Vinatesa fins arribar a tocar d'Artesa de Lleida, on s'ajunten el Canal gran i el Canal petit d'Urgell. Un esplèndid matí sota el magnífic sol de juliol. La Seu Vella sempre vigilant els termes lleidatans. El Comtat de Vinatesa és un títol nobiliari modern, creat el 1912 pel Borbó espanyol Alfons XII, per regraciar el polític Miquel Agelet, cap del partit liberal (espanyol) a Lleida, i senador vitalici del Regne veí en el règim caciquil de l'etapa anomenada de la Restauració (borbònica). |
 |
| 2012. Vinatesa. La banqueta de Vinatesa, ubèrrima, solitària i desconeguda, res no té a envejar a altres banquetes dels Canals d'Urgell, excepte que el Canal, que ja s'acosta a la fi del seu recorregut, cada cop és més estret. |
 |
| 2012. Vinatesa. El Canal d'Urgell parteix el terme en dos meitats oposades, molt notòries a l'estiu: la grogosa del secà, i la més verdosa del reg. El camp d'aviació d'Alfés (Aufés per als coneguts), s'estén en la plana de secà de damunt del canal. |
 |
| 2012. Vinatesa. Els pouets de rec i les «fasseres», cada cop menys oberts i més entubats. A l'hora d'esmorzar res millor que una pera llimonera, granullosa, madurada a l'arbre, ni que sigui de cap de brot. |
 |
| 2012. Vinatesa. L'horta lleidatana de la banda de l'Urgell en estat pur: granges de porcs, sindriars, maquinària treballada... |
 |
| 2012. Vinatesa. Arribem a la confluència del Canal Auxiliar o Subcanal amb el Canal d'Urgell. Per dalt, arriba el principal, amb una majestuosa banqueta de plataners, i per sota el seu germà petit (el republicà, podríem dir, ja que si bé fou projectat a les acaballes de la primera dictadura espanyola del segle XX, s'acabà al juliol del 1932, en època del President Macià). A causa del desnivell, sembla que sigui el principal el que mori, ja que cau en un sifó, al qual arriba plàcidament el subcanal. Som a propet ja d'Artesa de Lleida. |
 |
| 2012. Vinatesa. Uns taulons fan parada al canal principal i aturen la brossa vegetal que hi baixa. El Canal d'Urgell arriba apuradet d'aigua, i és gràcies a l'aportació del Subcanal que aquestes terres baixes de la Plana d'Urgell s'asseguren l'aigua de rec. Aquí, doncs, l'auxiliar és principal. Un altre motiu per creure que és el principal el que realment mor. Asseguts per esmorzar, amb el Canal Principal a l'esquena, i el Canal Auxiliar als peus. |
 |
| 2012. Vinatesa. La tècnica moderna per controlar el cabal amb un sensor alimentat per una placa solar, i la tècnica antiga per reforçar amb les arrels dels plataners el talús del canal. |
 |
| 2012. Vinatesa. Ens acomiadem dels dos Canals d'Urgell per retornar. L'horta de Vinatesa s'estén fins a les portes de Lleida, amb la imatge de la Seu Vella amatent als nostres passos al fons, malgrat la calitja estival. |
 |
| 2012. Vinatesa. Els trams de banqueta sense arbres són realment asfixiants a l'estiu, sense oblidar-nos de l'oloreta de les granges. Entre el verd de l'horta lleidatana, sobresurten les torres i les piles de palots. |
 |
| 2012. Vinatesa. Per sort, retrobem de nou la banqueta d'exuberants plataners, a l'estil tradicional: una fila pel costat esquerre, i dos files d'arbres pel costat dret, el costat per on els canalistes caminaven dia rere dia per controlar les fuites i l'estat general del canal. |
 |
| 2012. Vinatesa. Els ponts centenaris del canal (de 150 anys ja!) s'haurien de protegir abans que desapareguin. Trobem als peus del Tossal de Pedrós la imatge que resumeix la importància del Canal d'Urgell per a la plana lleidatana. Si no el tinguéssim, el verd dels peus del tossal tindria el mateix aspecte que l'àrid tossal, i la manera de viure d'aquest darrer segle hauria sigut una simple manera de sobreviure, com ha passat a la veïna comarca de les Garrigues. |
 |
| 2012. Vinatesa. Els dos canals arriben en paral·lel i gairebé es toquen a l'entrada sud d'Artesa de Lleida, a la carretera d'Aspa. Però no s'ajunten fins una mica més avall de l'ermita de Sant Ramon. La línia divisòria del canal és clara: verd damunt, groc davall. Del rec al secà simplement travessant el canal, l'autèntica artèria de la plana lleidatana, i deixem-nos estar de polígons i de naus industrials! |
