 |
| 1921. Portada de la revista «LLEIDA» (fons Sol-Torres). Vista de la Seu Vella i del nou pont modernista de 1911, tota una icona de progrés en la Lleida de les dècades de la preguerra, malgrat la primera dictadura espanyola dels (in)feliços 20s del segle XX. |
 |
| 1921. Lleida. Propaganda d'autos a Blondel, revista «LLEIDA», màquines que llavors i encara com avui eren les icones de la modernor. |
 |
| 1921. Lleida. La piscina del Camp d'Esports, dins de la «ciutat» esportiva de la Joventut Republicana, a tocar del camp d'esports, avui de propietat municipal per incautació després de la guerra, revista «LLEIDA». La democratització de la pràctica esportiva fou un tret de modernització social a començament del segle XX. |
 |
| 1921. Lleida. La renovació de l'ensenyament: la clau de la mordernització social i cultural. La singular façana de l'edifici Liceu Escolar a Blondel (en castellà, signe del temps, revista «LLEIDA»), desaparegut durant el bombardeig espanyol de la ciutat el 1937. |
 |
| 1925. Lleida. L'enllumenat elèctric al llarg de Blondel reflectit en les aigües del Segre per sota dels ulls de ferro del pont (revista «LLEIDA»). L'extensió de l'enllumenat públic marcà també clarament l'avenç oficial, malgrat la repressió política del país en plena primera dictadura espanyola del segle XX. I les crítiques ja aleshores existents a la regulació del riu al Pirineu («ex caudalós Sícoris»). |
 |
| 1925. Lleida. La façana classicitzant del Museu Morera (revista «LLEIDA»), inaugurat al 1917 a l'emplaçament de l'antic mercat de Sant Lluís, on avui hi ha l'Estació d'Autobusos, al qual el pintor Jaume Morera i Galícia cedí les seues col·leccions. Una ciutat amb museu propi era una ciutat moderna. |
 |
| 1926. Lleida. Retrat de dos de les gegantes de la ciutat (revista «Vida Lleidatana»), en una cercavila potser a la Rambla de Ferran. |
 |
| 1926. Lleida. Una magnífica imatge aèria de la ciutat (revista «Vida Lleidatana»), tota ajaguda als peus de la Seu Vella, sense eixamplar-se encara al darrere del turó. S'observa al racó el pont del ferrocarril del 1860, que és la data oficial que marca l'entrada de la ciutat en la modernitat. |
 |
| 1927. Lleida. L'altra banda del turó de la Seu (revista «Vida Lleidatana») amb els carrers oberts però encara aturada als límits de l'antiga muralla de Sant Martí, que podem observar a l'esquerra: allí s'acabava la ciutat durant segles. La cruïlla d'aquests carrers podríem dir que és l'equivalent de la plaça Ricard Vinyes actual, amb el carrer Balmes (on començava la carretera d'Osca) que ve de la ciutat per creuar-se amb el de Prat de la Riba, ja llavors urbanitzat amb arbres i anomenat Passeig de Circumval·lació, que marxa cap a la dreta (a l'esquerra de la foto). |
 |
| 1927. Lleida. Vista de la silueta de la Seu Vella des de l'altra banda del riu (revista «Vida Lleidatana»). Els anys 1920 a Europa foren un miratge de progrés entre dos grans guerres, i a Catalunya un miratge de progrés entre dos dictadures: (in)feliços anys 20! |
 |
| 1927. Lleida. Gravat del «pavelló» dels Camps Elisis (revista «Vida Lleidatana», BNC) , popularment conegut com el xalet. |
