 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Setge de la ciutat de Lleida durant la Guerra de Successió per les tropes gavatxes de Felip III, duc d'Orléans, que sotmeteren la ciutat a un intensíssim bombardeig. La nit del 12 de setembre s'assalta la ciutat pel baluard del Carme i la Magdalena i en tan sols quatre hores és presa. Les tropes borbòniques perpetraran la massacre del Convent del Roser, i iniciaran a continuació l'assalt del turó de la Seu Vella, que resistirà fins al 14 de novembre. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau» (Gallica). L'exèrcit francès col·locà fins a nou bateries de canons per tal de debilitar les defenses del castell de Lleida. La llegenda del mapa detalla la localització i composició de cada bateria (d'entre 3 i 5 peces). |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Detall de les línies atacants de banda nord de la ciutat, davant els baluards de la Magdalena. L'església de Sant Ruf «ruinée» (enrunada) des de la Guerra dels Segadors, i el riu Noguerola tombant per aquesta banda la muralla. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Podem apreciar les torres rodones que la formaven la muralla fins arribar a la Porta del Sant Esperit, amb un pontet sobre el Noguerola al camí de Balaguer, i un altre pont més avall davant la porta de Magdalena. A la dreta, el Convent de Sant Francesc extramurs, del qual només en restava dempeus l'església des de la Guerra dels Segadors. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Detall de la llegenda amb les obres fetes en dos tandes, i marcades amb colors diferents. El cos d'enginyeria dels exèrcits gavatxos de l'època moderna fou realment extraordinari, i un dels fonaments del seu domini pràcticament arreu d'Europa. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». L'església de la Magdalena era un magnífic edifici gòtic a raval medieval del mateix nom, aprox on avui hi ha el carrer Democràcia entre el de Magdalena i el del Carme. La bateria núm. 9 disparava contra la Seu des dels peus del turó, aprox poc més enllà del carrer Salmeron actual. El Noguerola feia de fossat natural a tota aquesta banda de la muralla de la ciutat. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Detall dels bombardejos des de les diferents bateries, la majoria a la part posterior del turó de la Seu, des del Camp de Mart. També des de darrere el Noguerola, més a menys al recte de la baixada del Monrabà. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». També bateries de canons a la muralla de Boters i a dins la ciutat, per vèncer el baluard de la llengua de serp. La línia atacant (més grogosa) s'allarga avall del carrer Cavallers. El detall del pont amb el baluard de Cappont hi està ben reflectit. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Detall de la porta de la ciutat, davant del pont, que donava accés al carrer Major i a la plaça de l'església de Sant Joan, segons son antic emplaçament. L'altra creu potser marca aprox. l'església de Sant Andreu, i la de més amunt, la de Sant Llorenç. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Amb tanta bombarda, com pogué resistir dempeus la Seu Vella? Les fotografies més antigues conservades, sense la pedra restaurada, donen fe dels danys causats als murs de la catedral antiga. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Detall de la bateria de fora muralla, aprox. a l'actual Rambla de Ferran a l'alçada de la costa de l'Audiència o del Monrabà. El triangle que s'observa en la cruïlla de carrers és la placeta triangular al començament del Carrer Carme i Magdalena. |
 |
| 1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau». Signatura del dibuixant, a l'esquerra de l'escalímetre: «Par Bertau». Probablement el riu del peu del mapa és l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre, i el de més amunt algun rierol que baixant de Balàfia desembocava al Segre per Pardinyes. |
