[349] Sant Nastasi de balls, castellers, curses, focs i caritat.

1863. Lleida, Festa Major de Maig (Fons Sol-Torres).   
Els programes de la Festa Major d'abans de la Primera República, en època de la Borbona Isabel II, es feien en un full de lletra atapeïda. En la «lengua constitucional», és clar (us sona això també dels temps que corren, oi?).

Una dita popular del maig, arreu dels nostres països, però molt especialment a Lleida, diu: «Pel Maig, festes a raig». L'arribada del bon temps primaveral feia esclatar la festa a pobles i ciutats, abans que arribessin les feixugues tasques agrícoles: «Pel juny, la falç al puny»! Vegem alguns actes destacats d'aquelles festes «majons», segons diem en dialecte:

• Arribada amb tren d'una colla d'orfeons. Llavors feia només 3 anys que el carril de ferro arribava a la ciutat i era tota una novetat.
• Moixiganga dels Nois de Valls: «hará las sorprendentes y celebradas torres de 7 ú 8 pisos durante mañana y tarde al son de Dulzaina y Tamboriles».
• Jocs populars: «de la bola, de la sartén, de la sortija», curses de sacs, amb ulls tapats, i de dones amb càntirs al cap.

1863. Lleida, Festa Major de Maig.  

• Ball públic a la plaça de Sant Joan, «que estará iluminada por gas».
• I el dia del patró, Missa de Sant Anastasi, és clar.
• La caritat cristiana després de missa, a les 12h: «buena y abundante comida que se tendrá dispuesta para 500 pobres».
• La «Corrida de la Cordera», o sigui que qui la guanyava se l'emportava com a premi, des de Gardeny fins a Sant Joan.  A les 2 de la tarda, ja que llavors, al segle XIX, s'anava a hora solar, més a l'estil europeu.
• A les 3 de la tarda, cursa hípica, des dels afores de la ciutat, del Pont de Sant Isidre, on hi havia una «casilla» del ferrocarril de la línia de Barcelona, fins al «jardín de fuera el Puente del río Segre», és a dir, als Camps Elisis recent estrenats. Els genets devien ésser militars de la guarnició espanyola, i els premis en metàl·lic no estaven gens malament.
• A la tarda, la processó de Sant Anastasi, al pas del qual «se arrojarán ... profusión de ramos, flores y coronas a la imagen del santo», com una mena de batalla de les flors primigènia.
• Trobada d'orfeonistes al Concert als «Claustros del Instituto», és a dir, del convent del Roser, al carrer Cavallers. El concert era encapçalat per l'Orfeó Lleidatà, creat tot just l'any 1861.
• I ja quan s'hagi fet fosc, la tradició del final de la Festa Major: els focs d'artifici al passeig del «Príncipe Alfonso» (es refereix a l'hereu Borbó espanyol de l'època), que era un passeig que hi havia des del final de la muralla al Carme fins a l'estació, que més endavant donaria lloc a la Rambla de Ferran.
• Els balls privats durant els dos dies de festa, ja que la classe dirigent no anava al ball públic. No s'hi podien barrejar amb els pobres, eren esparracs i feien pudor. Ells, els  que manaven sempre, havien de lluir senyores, vestits, joies i barrets de copalta i uniformes militars.

1864. Lleida, Festa Major de Maig (Fons Sol-Torres).   
Aquell any foren tres dies de gresca. Els balls populars de «Bastonets, Gitanos, Mogiganga y otros» obren la festa, mentre es reparteixen de part de la Paeria «mil abundantes raciones en especie compuestas de pan, tocino, arroz y judías a otras tantas familias pobres».

1864. Lleida, Festa Major de Maig.   
La diada de Sant Anastasi, a banda de la la missa al matí, tocava la corresponent processó a la tarda «que recorrerá las calles de la Palma, Tallada, Caballeros, Mator, Esterería, Plaza de la Sal, Carmen y Magdalena, regresando al propio templo por la Plaza de San Juan y la calle Mayor». A més, les cucanyes, els jocs i les curses típiques de tradició local.

El dia 12, a les 7 del matí: «se inaugurarán con un concierto matinal los amenos Campos Eliseos». Jocs populars tot el dia i ball públic «des de el anochecer hasta las diez», hora fixada per al castell de focs, igual que encara passa avui el darrer dia de la Festa Major, amb descripció detallada de totes les peces cremades. 

1864. Lleida, Festa Major de Maig.   
Els prospectes, més que programes, eren de la impremta J.Sol. Encara al vespre del dia 12 d'aquell any, als jardins dels Camps Elisis: «tendrá lugar... un gran concierto vocal é instrumental, en solemnidad á la inauguración de dicho sitio de recreo, en el que tomará parte el Orfeón de esta ciudad».

1865. Lleida, Festa Major de Maig (Fons Sol-Torres).   
Repic de campanes la vigília de Sant Anastasi, amb les tradicionals comparses de gegants i balls populars, «acompañados de sus alegres músicas respectivas... recorrerán las calles y plazas de la ciudad». El ball de gitanos devia incloure els tradicionals garrotins dels gitanos lleidatans.

1865. Lleida, Festa Major de Maig (Fons Sol-Torres).   
La missa del matí del dia 11 de maig, dia del patró de la ciutat, no podia faltar, i la processó a la tarda, amb el recorregut habitual de cada any. Es destaca en aquest programa el «nuevo Pontón en loor del Santo», una mena d'arc de triomf, renovat aquell any per contribució d'un prohom local.

L'endemà dia 12, música als Camps Elisis, amb l'Oreó Lleidatà i la Sociedad Coral Estergense de Artesanos, «alternándose con las músicas de la Municipalidad y el Regimiento Infantería de la Reina». Es refereix a la banda municipal, i a la banda militar de la guarnició espanyola que ocupava la ciutat, «debiéndose la asistencia de esta a la galantería de su Sr. Coronel».

I la caritat cristiana d'aquell any, realment sorprenent als ulls d'avui: «A las 12 saldrá el Excmo. Ayuntamiento de la Casas Consistoriales y pasará a la Plaza de la Constitución (de Sant Joan), donde se sortearán seis dotes de 500 reales cada uno, para otras tantas doncellas pobres de las cuatro Parroquias, á saber dos para cada parroquia de San Lorenzo Mártir y San Juan Bautista, y uno para las de Santa Maria Magdalena (llavors l'església gòtica encara no havia estat derruïda) y San Andrés Apóstol respectivamente, los que serán entregados a las agraciadas cuando tomen estado (quan es casin) ó antes a juicio del Excmo. Ayuntamiento».

1865. Lleida, Festa Major de Maig (Fons Sol-Torres).   
Balls a la plaça de San Joan i castell de focs per tancar la Festa Major de Maig, amb descripció estricta de les peces enlairades. I teatre, sense més especificacions: «En ambos días por la noche habrá función en el sitio de recreo llamado Campos Elíseos». I jornada de portes obertes a l'Insitut de secundaria, llavors al convent del Roser, «accediendo el Sr. Director del Instituto a los deseos de esta Excma. Corporación permitirá en los propios dias la entrada a los gabinetes». Finalment, els balls privats als salons del «Liceo» (classe alta) i del «Casino de Artesanos» (els menestrals de la ciutat).

[98] Postals lleidatanes sobreescrites