1863. Lleida, Festa Major de Maig.
- Ball públic a la plaça de Sant Joan, «que estará iluminada por gas».
- I el dia del patró, Missa de Sant Anastasi, és clar.
- La caritat cristiana després de missa, a les 12h: «buena y abundante comida que se tendrá dispuesta para 500 pobres».
- La «Corrida de la Cordera», o sigui que qui la guanyava se l'emportava com a premi, des de Gardeny fins a Sant Joan. A les 2 de la tarda, ja que llavors, al segle XIX, s'anava a hora solar, més a l'estil europeu.
- A les 3 de la tarda, cursa hípica, des dels afores de la ciutat, del Pont de Sant Isidre, on hi havia una «casilla» del ferrocarril de la línia de Barcelona, fins al «jardín de fuera el Puente del río Segre», és a dir, als Camps Elisis recent estrenats. Els genets devien ésser militars de la guarnició espanyola, i els premis en metàl·lic no estaven gens malament.
- A la tarda, la processó de Sant Anastasi, al pas del qual «se arrojarán ... profusión de ramos, flores y coronas a la imagen del santo», com una mena de batalla de les flors primigènia.
- Trobada d'orfeonistes al Concert als «Claustros del Instituto», és a dir, del convent del Roser, al carrer Cavallers. El concert era encapçalat per l'Orfeó Lleidatà, creat tot just l'any 1861.
- I ja quan s'hagi fet fosc, la tradició del final de la Festa Major: els focs d'artifici al passeig del «Príncipe Alfonso» (es refereix a l'hereu Borbó espanyol de l'època), que era un passeig que hi havia des del final de la muralla al Carme fins a l'estació, que més endavant donaria lloc a la Rambla de Ferran.
- Els balls privats durant els dos dies de festa, ja que la classe dirigent no anava al ball públic. No s'hi podien barrejar amb els pobres, eren esparracs i feien pudor. Ells, els que manaven sempre, havien de lluir senyores, vestits, joies i barrets de copalta i uniformes militars.
|