[122] Pont vell: de medieval a modernista

1866. Pont vell de Lleida.

 Estructura de fusta construïda per als tres ulls del costat de la ciutat després de la riuada d'aquell any. Al fons, les dos columnes i l'arbreda que donaven entrada als Camps Elisis i una vista de Cappont encara sense cases, només amb algun molí («Vida Lleidatana», núm.16, 1926).

1866. Pont vell de Lleida.

 Vista lateral del pont amb la tramada de fusta en una postal sobreescrita, tal com era costum a l'època.

1866. Pont vell de Lleida.

  Perspectiva del pont de fusta.

1907. Pont vell de Lleida.

 Estructura mixta després de la riuada.

1910. Pont vell de Lleida.

Fotografia històrica de la construcció del «nou» pont vell, a tocar del medieval. Al costat, hi podem veure una passera per damunt les barques per portar els materials de construcció fins als pilans.

1910. Pont vell de Lleida.

Contraportada del prospecte de Festa Major, en què es lluïa una obra esplèndida com era aquest nou pont (IEI).

1911. Pont vell de Lleida.

La imatge del «nou» pont vell és preciosa, amb un riu Segre pletòric d'aigua, encara sense pantans reguladors al Pirineu.

1911. Pont vell de Lleida.

 La gent es passeja pel pont en el dia de la inauguració oficial. Encara s'hi observen les arcades del pont medieval darrere a tocar del nou (revista «Nuevo Mundo»).

1916. Pont vell de Lleida.

Magnífic detall amb la Seu Vella enquadrada des de sota la imponent estructura de ferro del «nou» pont.

1916. Pont vell de Lleida.

Detall de sota el pont, amb el carrer Cabrinety amb els arbres ben jovenets, i els tendals típics a les entrades de les botigues.

[22] Lo pont vell

[121] Castelldàsens

1660. Castelldàsens, Castelldans (les Garrigues). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (MDC).
Les plans, et profils des principales villes, et lieux considerables de la principaute de Catalogne : avec la carte generales, et les particulieres de  chaque gouvernement ... / par le chevalier de Beaulieu, París: [1660].
  La més bella col·lecció de gravats de pobles i ciutats de Catalunya, (tots o la gran majoria) obra d'Adam Pérelle (1638-1695), membre d'una cèlebre nissaga de gravadors. En aquesta imatge, una esplèndida fortificació per dominar el pas pel flanc sud-est a la plana de Lleida. 

Sébastien de Pontault de Beaulieu, senyor de Beaulieu-le-Donjon i cavaller de l'orde de Satn Miquel, anomenat el Cavaller de Beaulieu, fou Mariscal de Camp i enginyer militar al servei de Lluís XIV de França (que Déu tingui a l'infern). Ell mateix també fou dibuixant de mapes i plànols de fortificacions i de camps de batalla, a més d'impressor i gravador per al rei, i per això és considerat un dels creadors de la topografia militar.

1660. Castelldàsens, Castelldans (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de la fortificació siscentista, amb els reforçats baluards construïts per l'exèrcit francocatalà. L'alçada del turó (uns cent metres sobre la plana) la convertien en una plaça d'expugnació complicada. Durant la Guerra dels Segadors, resistí fins al 1651.

1660. «Plan du Chasteau de Castel-Dazen». 
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Aquest racó de la plana de Lleida en la frontera amb les Garrigues, amb els conreus de secà als peus de la fortificació, i un dels antics termes del poble a baix, a peu de camí entre Borges i Artesa de Lleida.

1660. «Plan du Chasteau de Castel-Dazen». 
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Aquest antic nucli de població avui és desaparegut. El poble envolta l'església, dalt del turó, antiga possessió d'Scala Dei. A començament del s.XVIII hi vivien un centenar de veïns.

1660. «Plan du Chasteau de Castel-Dazen». 
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Aquí veiem la porta exterior a la dreta del bastió defensiu, mentre que al primer gravat s'observa clarament a l'esquerra. El castell consta en runes cap al primer terç del segle XIX. Les famoses costes de Castelldans, d'obligada pujada com a ciclista aficionat, hi queden ben retratades.

1660. «Plan du Chasteau de Castel-Dazen». 
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall d'aquest antic terme de Castelldàsens, amb una petita colla de cases, però ben notables, al voltant d'una gran masia, dedicades a la ramaderia i al conreu dels trossos veïns. Potser del terme de Sant Jaume i Mandanya.

[24] El setge lleidatà de Beaulieu

[120] 26 de març de 1862, aigua!

Sí, benvolguts xics i xiques lectors, ja fa 150 anys que l'aigua del Canal d'Urgell baixa plana avall per regar-nos-en els trossos. Efemèride, doncs, poc o molt desapercebuda d'un esdeveniment sense el qual ja faria molt, molt de temps que la majoria de nosaltres, o sigui dels nostres padrins, hauríem desaparegut del mapa, emigrats a la conurbació capitalina. La plana continuaria essent un desert despoblat. No només cap pagès, sinó cap dels negocis auxiliars ni cap de les tantes botigues i serveis que han treballat i treballen, que han viscut i viuen, avui en dia i durant decennis, gràcies a la gent que ens hem pogut quedar als pobles i donar-nos vida els uns als altres, no haurien pogut ni tan sols existir sense el tarròs mullat per l'aigua del Canal. 

Ahir diumenge hi va haver repic de campanes en alguns pobles regats pel Canal. M'agradaria saber en quants i, encara, quants dels vilatans sabien per què. Que jo sàpiga, no se'n va fer a Lleida, de repic. Aquest és un indicador de com ens hem perdut col·lectivament, especialment a la capital de la Terra Ferma, que amaga tot allò que put a pagès. Fins que no ens en recordarem plenament, i enorgullirem i tot, no podrem tornar al camí del progrés. Del progrés de debò, del que no és pas gens o només material, a diferència del d'aquests darrers anys. Perquè com deien els padrins: on aniràs, bou que no llaures?

150 anys del Canal d'Urgell.  
Postal escrita de cap a 1900 amb una imatge de la presa del canal a Ponts. 

150 anys del Canal d'Urgell.  
Construcció de la presa al riu Segre. Per la data de les obres, podria tractar-se d'una de les primeres fotografies lleidatanes, potser anterior fins i tot a les conegudes de Clifford de la ciutat de Lleida. S'hi observa al fons el barracó blanc dels obrers.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Construcció de la casa de comportes. A l'esquerra el barracó dels obrers. Si la foto remet al 1861-62, es tractaria d'una de les primeres fotos lleidatanes.

150 anys del Canal d'Urgell. 
Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell. 

Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell. 

Fotografia de la casa de comportes, amb tota la concurrència a primera fila.

150 anys del Canal d'Urgell. 

L'aigua del Pirineu derivada cap al «clot del dimoni», la plana seca i assedegada de l'Urgell.

1913. Presa del Canal d'Urgell a Ponts (fons Salvany, BdC).

150 anys del Canal d'Urgell. 

Fotografia de Joan Roig i Font, de cap als anys 1910.

150 anys del Canal d'Urgell. 

La construcció èpica d'un canal que va salvar tota una terra.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Fotografia de la primera mina, tot just captada l'aigua, pocs metres avall de la casa de comportes. Curiosament, per mantindre el nivell requerit i fins que travessa aquesta primera mina, l'aigua del canal comença a rodar en sentit invers al curs de les aigües del riu Segre.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Postal de començament del s. XX. Els concurrents a les finestres i el vigilant amb una vara plantat davant les comportes.

150 anys del Canal d'Urgell.  
L'any 1962, acabada la concessió de cent anys a l'empresa, l'Estat veí pretenia de prendre'ns l'aigua de la terra. Una colla d'analfabets xafaterrossos va fer agenollar tot un dictador, i aconseguí que l'any 1964 se'n concedís l'explotació a perpetuïtat als propietaris regants. Aquesta placa única ho recorda en la llengua del país: error o humor?

150 anys del Canal d'Urgell.  
A final del mes de març de 1862, l'aigua entrava a la finca de Tarassó, del Sr. Jaume Mestres, d'Agramunt.

[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

Quinalafem.blogspot.com

[119] Obres públiques: Fraga, 1731

Espectacular plànol de l'obra pública més important de Fraga al segle XVIII. El gran meandre del riu Cinca gairebé arribava ja més avall que el mateix cap de pont. Mentre al costat esquerre s'hi acumulava un areny monumental, per l'altra banda l'aigua ja rascava i empenyia les pedres, i podia emportar-se el pont un any qualsevol per desglaç o per pluges abundants, en una època que no hi havia pantans reguladors Cinca amunt. A més, el llarg pont vell de la ciutat era de fusta. Les autoritats proposaven de fer una llera nova, buidant l'areny per la banda de la població.

«Plano de la parte de el Río Cinca que por haber mudado su curso está expuesto a que en alguna habenida llebandose la cabeza de el Puente de la Ciudad de Fraga dexe cortado el Camino tan preciso de Barcelona cuya ruina seria de muy considerable su reparacion por lo que se proyecta Nueva Madre...»

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca, de Francisco Mauleón, que proposa una nova llera per evitar que el meandre descalci el cap de pont (MCU).

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca. 
Llegenda.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
La secular horta fragatina, ben dibuixada, amb els trossos delimitats per arbres a les vores.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.     
Un bocí de pont avall emmurallat, a diferència de riu amunt.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Detall de l'Església i convent dels Caputxins.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Detall del cap de pont, on s'observa com l'aigua empeny perillosament el mur. Lletra D: el camí reial, que continua cap a l'Aragó, i que restava tallat durant les crescudes del riu i obligava al descans del viatger.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Des del cap de pont fins al convent: «muralla antigua al nivel del terreno sobre la que pasa el agua en las crecidas del río». Observem-hi les hortes de mulladeros o potser figueres.  

Lletra N: una pleta, M: terreny inundable, no conreable «terreno mut flojo que inundan las havenidas», Lletra O: desaiguo de la sèquia principal.

1668-69. FRAGA. Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.

1668-69. FRAGA. Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.  

Detall del robust pont de fusta i sense baranes, seixanta anys abans que calgués intervindre sobre el perillós meandre que amenaçava de descalçar el cap de pont.

[123] Obres públiques: Fraga, 1733

Quinalafem.blogspot.com