 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
L'any 1907, la Secció d'Esports de Muntanya del CEC organitzà el primer concurs d'esports d'hivern a Chamonix. Des de llavors, l'esquí, que era un esport desconegut, «ha anat arrelant en nostra terra no sols com un esport interessantíssim, sinó també com a medi [mitjà] pràctic del que es serveix l'excursionista per a visitar les altres muntanyes a l'hivern, gaudint dels bells paisatges nevats i fruint emocionants davallades per pendents que li permeten adquirir grans velocitats».
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Per impuls, doncs, d'aquesta Secció del CEC i del President de la Mancomunitat, Sr. Puig i Cadafalc, aquell any 1919 s'organitzà una expedició (subvencionada) de socis a la Vall d'Aran, amb l'objectiu de difondre-hi aquest nou esport, i «ensenyar l'ús del ski als habitants d'aquella regió». Per a tal expedició, «s'encarregaren deu parell de skis, cinc de bastons i cinc de raquetes, donatiu que feia la Mancomunitat als pobles de la Vall i... que havien de servir per a les pràctiques».
S'hi fa esment de l'isolament hivernal de la vall, només connectada amb Catalunya per tres camins de ferradura, impracticables a l'hivern, i que causaven nombrosos morts entre els viatgers que gosaven travessar els ports en perilloses condicions. La carretera de Tàrrega a Sort no era millor: s'hi havia hagut de suspendre «el servei d'autos» pel mal estat i calia fer-hi el trajecte en tartana, motiu pel qual els expedicionaris decidiren de fer l'aproximació a la Vall per la Seu i el Pallars. L'article fa un resum a tall de dietari d'aquesta travessa, de la qual ben aviat en farà cent anys, i que constitueix la inauguració de la pràctica de l'esquí a l'Aran. Dia 26 [febrer] Sortida de Bagà pel camí de Gósol, enfilant pel peu dels cingles del Moixeró, l'hostal de la Font del Faig i el coll del Pendís (1.786 m), ja a la ratlla entre el Berguedà i la Cerdanya. El neologisme ski, agafat de l'anglès, era grafiat de manera idèntica a l'original anglès. Com sol ocórrer, han de passar una colla d'anys i veure consolidat l'ús del mot dins la societat, perquè el comencem a escriure d'acord amb les normes de la pròpia llengua. |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Els intrèpids excursionistes fan una provatura: «la banda del coll que mira cap a la Cerdanya està molt nevada i provem de baixar-la amb els skis; però la neu es troba tan glaçada que ens és impossible dominar-los, i seguim el camí a peu». Arribats a Bellver, «l'auto que baixa de Puigcerdà i va seguint el curs del Segre per pintorescos paisatges, ens porta a la Seu d'Urgell».
Dia 27 [febrer]
Comença el relat de la jornada descrivint la partença de la Seu, a les sis del matí, creuant la Valira i Castellciutat, «que encara conserva les fortificacions, dominant el pla de la Seu on el riu serpenteja». Els tocs històrics, artístics, literaris anaven, en aquells temps, de bracet amb l'excursionisme. Una pràctica que en feia -i en fa, per a aquell qui ho provi de practicar avui- molt més que un esport.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Talló, la Cerdanya.
«Visitem l'església d'aquest poble, que és interessant exemplar romànic i entrem al cap de deu minuts a Bellver». L'esplèndida fotografia captada deixa entreveure les muntanyes nevades al fons. |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
A dos hores i mitja, a peu, de la Seu urgellenca, arriben a Castellbò. «Aquest es troba a 780 m, pintorescament situat en una recolzada de la riera que porta el seu nom... té típics carrers i cases d'aspecte ja muntanyenc essent remarcable la seva església, que abans havia estat col·legiata i que conserva la porta principal d'estil gòtic. És també de notar una interessant creu de pedra que es troba a l'entrar al poble».
A partir d'allà, i trobant bon gruix de neu, pugen amb els esquís fins a la collada de la Basseta (1.800 m), al trencant d'aigües entre el Segre i la Pallaresa. «El tros final que ens ha de portar al coll de la Basseta el pugem per una drecera, ja que el camí de ferradura es troba tancat per les grosses congestes que barrarien el pas al matxo que ens porta el fato». |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Santa Creu de Castellbò, l'Alt Urgell.
Actualment, nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, amb una vintena de veïns. «Està constituït per unes poques cases agrupades a l'entorn de l'església, que ocupa la part més alta, presentant un bon cop d'ull, i a més es troba finament blanquejat per la nevada d'aquesta matinada». |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
De Sant Joan de l'Erm, a l'Alt Urgell, fins a Llavorsí, al Pallars.
«Tot seguit entren en els tan anomenats boscos de Sant Joan de l'Erm, que si són hermosos a l'estiu, ara se'ns apareixen sota un aspecte que millor sembla un somni; anem relliscant deliciosament per entre corpulents pins i avets que amb llurs branques formen un dosser sobre el camí, aturant-nos tot sovint per a contemplar millor tan bells paisatges». El Santuari es troba a 2.435 m, al punt culminant de la serra del Puig d'Orri (Pic de l'Orri). «Ben altrament que a l'estiu quan les colles d'excursionistes i els nombrosos visitants donen animació a aquests llocs, apareix ara en una completa solitud, sense que el més lleuger remor vingui a torbar l'imposant silenci». A l'hivern, només una petita quadra restava oberta, per a refugi en cas de mal temps. Lliscant avall per Montanartró, i ja a hora foscant, descendeixen fins a Llavorsí, on arriben a les nou de la nit tocades. «A l'entrar en el cafè de cal Chato, que és on ens hostatgem, causen l'admiració de la concurrència aquelles fustes llargues que portàvem, l'ús de les quals no podien endevinar». |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Els boscos d'avets a les envistes de Sant Joan de l'Erm, amb els primitius esquís de fusta d'ara fa cent anys.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Preciosa i delicada vista de l'antic Santuari de Sant Joan de l'Erm, tot nevat.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Els excursionistes han d'esperar-se uns pocs dies, perquè arribin per traginer els paquets amb els esquís per a les pràctiques iniciàtiques dels aranesos. Aprofiten per fer visita a l'Estany de Sant Maurici. Es decideixen, doncs, a pujar fins a Espot. «El riu Escrita el travessa, quedant separat el poble en Espot de dalt o lo Bago [l'obac], i Espot de Baix o lo Solau».
Dia 1r de març Descripció de l'excursió a Sant Maurici. «Ens trobem ja en una regió en què cada pas és un nou motiu d'admiració, passant el camí entre formosíssims paisatges i frondoses boscúries». |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Els excursionistes admiren la bellesa del llac gelat, i el travessen pel mig, fins al cap de dalt, per anar-hi a fer un mos per dinar. Després encara es decideixen a pujar fins al Portarró, però la boira que en baixava els fa desistir i retornar al poble.
Dia 2 [de març] L'endemà és aprofitat per visitar la Pala d'Erexe [d'Eixe], damunt d'Espot, on dècades a vindre, s'hi construiria una de les més primerenques estacions d'esquí del país. |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
L'estany de Sant Maurici, encara gelat.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Amb els esquís entre els boscos al peu dels Encantats.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
Vista dels Encantats i de l'Estany de Sant Maurici.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
La baixada de la Pala d'Eixe la feren pel barranc d'Escaliella, «baixant pel fons de la clotada, drets com una sageta... al cap d'una hora de la sortida arribem a Espot, davant de molta gent que havien vingut a veure'ns com baixàvem, ja que aprofitàrem la neu fins prop del poble».
Dia 3 [de març] Descripció del trasllat cap a Esterri, un camí de més de dos horetes. «És la capital de la Vall d'Àneu i la vila més important de l'encontrada». A 971 m. d'altitud. «El Noguera Pallaresa divideix la població comunicant-se els dos costats per medi [mitjà] d'un alt pont de pedra de dos ulls». |
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
La gran Pala d'Erexe o d'Eixe, damunt d'Espot.
|
 |
1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.
El Montanyó, a la cresta que separa el Pallars de la Vall de Boí.
|
