[1634] Excursió a la Isona de final del segle XIX

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32 (ddd.UAB).
Quan el Vèrtex de l'època no era només d'esport, sinó de patrimoni, història, arquitectura, cultura popular... Era de tot allò que un caminaire podia trobar-se en la ruta de sa descoberta del país. El Vèrtex actual, una joia de revista, ha perdut amb el pas dels decennis aquella visió humanista i cultural, per convertir-se en una gran revista esportiva, només. Segurament, l'excursionisme també: massa federats i practicants no saben per on caminen, i no és que estiguin perduts. L'excursionisme no hauria d'ésser només un afer entre el jo interior i el propi cos, sinó entre aquests i la terra que trepitja (ei, potser m'erro).

Sobre Isona, escriu l'ínclit geògraf: «Emplaçada al mig d'una regió agrícola a l'extrem de la vasta Conca de Tremp, té a son entorn molts bons conreus, tal vegada los millors de la Conca. Per dos diferents portells podia donar sortida a les seves produccions: pel camí d'Abella de la Conca se comunicava amb Organyà, i pel coll de Comiols amb Artesa de Segre». L'adobament dels camps es feia per mitjà de boïcs, una mena de feixos de llenya i brossa coberts de terra, als quals es prenia foc perquè se solsissin sense flama per escampar després la terra i cendres tot barrejat com a femada.

1920. Isona (la Conca de Tremp, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-MdC).
El vell campanar de l'església, en una placa estereoscòpica de vidre, amb l'ombra del retratista inclosa.

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
«A Isona, com en quasi tota la Conca, la propietat està molt fraccionada. Quasi no hi ha pagès que no posseesca algun camp o vinyes, herència dels seus passats. Encara que emigri en busca de treball, ho conserva i transmet a sos fills. No pot tenir afició a vendre, per lo poc que allí val la terra». Per aquesta poca transmissió patrimonial, els plets escassegen molt  a raó d'un a l'any per cadascun dels tres advocats que hi havia a Tremp.

L'emigració, a final del segle XIX, era el principal problema de la Conca. A Isona, al 1897, «se'ns ha assegurat passaren de mil los qui n'eren fora». Per Isona hi passava l'antic camí de Comiols, d'Artesa de Segre a Tremp. La construcció de la nova carretera la deixà fora del circuit: «los enginyers, al traçar-la pel cantó oposat a la vall d'Isona, ocasionaren evident perjudici a sos habitants». Ells mateixos començaren a construir-se un enllaç amb la nova via, però en deixar-la a mans del govern («gobierno»), «los mateixos isonesos s'han convençut que passaran molts anys abans de veure-la prosseguida per l'administració pública».

1920. Isona (la Conca de Tremp, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-MdC).
Detall del campanar amb l'espadanya. S'hi aprecia bé, també en el detall de les cases, la pedra emprada. Al peu de la imatge, la canalla, disposada pel retratista perquè sortissin a l'angle de l'enquadrament.

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
L'administració (espanyola, llavors) no sols no s'hi ajudava, sinó que a més hi posava la pota fins al fons, com en l'incident recollit per l'autor de principi d'aquell any: «Lo governador civil [espanyol] volgué que es complissin les prescripcions relatives a mides dels carruatges, càrregues que poden portar, etc., puix que allí el reglament de carruatges era lletra morta. Un dia la Guardia Civil rebé l'ordre de no permetre circular-ne cap que no reunís les condicions prescrites. En conseqüència, les comunicacions quedaren sobtadament interrompudes».

Destaca també l'autor l'apreciada pedra blanca de les construccions del lloc, amb la qual ja al segle XI s'aixecà el castell de Llordà: «es fama que aital pedra flonja, com més temps està exposada a l'acció de l'aire, més s'endureix i es millora en sa qualitat».

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
Reflexió de l'autor sobre la conservació i tracte del patrimoni històric en son temps, tant a muntanya com a la capital. Desitja que les làpides d'origen romà recollides pel municipi i col·locades al passeig i de la font puguin conservar-se, «a no ésser que la mainada impunement les fes servir de punt de mira per exercitar-se en l'art de tirar pedres, a què tanta afició sempre ha tingut».

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
L'any 1895 s'enderrocà a Isona un dels antics portals medievals de la vila.

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
Finalment, l'autor fa esment dels vestigis del castell de Llordà, a dos hores d'Isona: «És dels del segle XI més ben conservats que havem vist». La part inferior del recinte, a on hi hagué l'església, ja era enrunat, però el recinte superior «s'aguanta tan ferm i tan bé, que el primer i segon pis serveixen per tancar-hi ramats de bestiar en les hores de calor o temps de pluja».«Pels pobles on passem tinc costum de demanar als pagesos si hi han trobat xavos o monedes velles. Al llogaret de Galliner, «preguntant-li a un d'ells [pagesos] si cavant n'havia trobada cap, respongué que era tan pobre aquell terme, que no creia fàcil s'hi hagués perdut mai cap moneda. Contestació tan apropiada nos feu riure molt».

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
Altres cops la resposta dels llogarrencs sobre troballes numismàtiques ha tingut resultats sorprenents, com una moneda siscentesca de Graus trobada a Salàs, o la que aquest autor trobà a Conques.

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, setembre, núm. 32.
Descripció de la moneda trobada a Conques, del segle XVII, d'encunyació local per causa «de les guerres catalanes de Felip III (IV de Castella), en quin temps la importància de la vila de Conques no seria menor que la de Graus, Escaló, Pobla de Segur, etc., si havem de creure lo que afirma el diccionari de Pasqual Madoz».

[1385] Les Potades del Dimoni i el megàlit de Susterris