 |
| 1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Lluís M. Vidal), «Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès. El clixé és probablement del tombant del segle XIX al XX, amb el camí que puja cap al poble, entre espones de pedra. Damunt de les cases, sempre amb amples galeries obertes, «l'alterós campanar», |
 |
1929. El Cogul, les Garrigues.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les pintures rupestres del Cogul «són en la bauma d'una gran roca, despresa del cingle oligocènica que voreja el riu Set», amb les escenes de caça i la famosa dansa de les nou dones al voltant d'un home, amb els genitals ben marcats. Al gravat superior, s'hi observa la porteta i la paret de pedra que s'hi féu per resguardar-les.
|
 |
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El retaule gòtic, «primorosament treballat en pedra del país» de l'església parroquial romànica, amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, catalogat dins de l'escola de Jordi de Déu a Santa Coloma de Queralt.
|
 |
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Detall de la figura de Sant Joan Baptista al centre del retaule gòtic de pedra.
|
 | ||
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església parroquial romànica de Sant Salvador.
|
 |
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Sant Joan i Sant Llorenç, al centre del retaule, desaparegut durant la darrera Guerra d'Espanya. Aquest darrer amb unes grans graelles, en representació del seu martiri.
|
 |
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda esquerra del retaule, tres escenes de la vida de Sant Joan Baptista: el bateig de Jesús, la decapitació del sant instigada per Salomé, i la presentació del cap del sant davant d'Herodes Antipas.
|
 | ||
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda dreta, simètricament, tres escenes de la vida de Sant Llorenç: en ses tasques de diaca i arxiver (per la qual cosa és considerat patró dels bibliotecaris), aconsolant els cristians que sofrien martiri, com el Papa Sixt II, crucificat, i en el seu martiri a les graelles romanes.
|
 |
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La plaça de l'església amb l'antiga creu de terme que hi hagué al davant i la preciosa escalinata davant la portalada abarrocada i l'esvelt campanar vuitavat, a la base del qual s'hi havia emplaçat el rellotge mecànic.
|
 |
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«Reproducció del tan anomenat Sant Crist de Cogul, més famós, indubtablement, per l'aurèola llegendària que l'envolta i per la veneració que gaudeix entre els comarcans, que pel seu valor artístic», d'influència gòtica (s. XVI) «i no pas desproveït de mèrit». |
 |
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El Crist del Cogul, desaparegut durant la darrera guerra espanyola.
|
 |
2014. El Cogul, les Garrigues (Goigs i devocions populars),
La treta del Crist del Cogul del dia de Sant Josep de 1924, on s'aplegaren nombrosos pobles de la comarca, i que a la fi aconseguí de fer ploure:
Torrebesses i Sarroca, l'albagés i Soleràs,
Granyena, Torms i Juncosa, de Puigverd i Castelldans,
de Sunyer i d'Artesa, Alfés, Aspa i Alcanó,
pel Sant Crist que s'hi venera, a Cogul fan processó.
|
 |
1929. Castelldans, les Garrigues (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge de la Mare de Déu del segle XV, a l'altar major.
|
 |
1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge gòtica de Santa Bàrbara, venerada a la Capella de Nostra Senyora de Loreto.
|
 |
1929. Adà, Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«A 7 qms. de Llardecans, prop de la bifurcació dels antics camins d'Aitona i Seròs, existien aquestes imposant ruïnes que ens parlen de l'existència d'un antic poblat», de nom Adà, potser una residència templera.
|
 |
1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un bonic carrer de l'antiga vila closa «d'aquesta vella població garriguenca, a l'extrem del qual existeixen els fonaments del derruït castell, avui dels comtes de Santa Clara».
|
 |
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Dos vistes de carrers del poble antic.
|
 |
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les dones assegudes a l'ombra del portal de l'antiga vila closa.
|
 |
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un ruquet a la sortida del portal de la vila closa.
|
 |
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La població, «que fou murada», també «presenta mants detalls medievals, com són portals característics, carrers estrets amb arcs apuntats, cases de traçat senyorial». El gravat «ens mostra, clarament, on estava aposentada dins aquest recinte una església del segle XIII».
|
 |
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església vella de Santa Maria, avui totalment desapareguda. La fotografia deu remetre als inicis de segle XX.
«L'església vella de Santa Maria de Maials és avui en dia un edifici en ruïnes. Per les restes que en queden i fotografies antigues podem saber com era aquest temple. Es tracta d'una església romànica de planta rectangular amb una sola nau i absis semicircular orientat a llevant decorat amb una cornisa motllurada sostinguda per mènsules. La coberta era formada per una volta de maó arrebossat apuntada sostinguda per arcs torals. En els murs laterals eren resseguits per una cornisa, punt d'unió entre la nau i els arcs torals. L'aparell és de carreus de pedra sorrenca, en alguns s'hi pot veure la marca del picapedrer. Es conserva una de les capelles laterals, la segona del costat nord, amb coberta d'arc apuntat. La capella més propera a l'altar fou modificada i ampliada durant el segle XVI. La porta d'accés és d'arc de mig punt emmarcat per una cornisa motllurada de gust classicista i dues pilastres, a la base de les quals hi ha un escut amb una àliga. De l'edifici però, només en resta una façana interior i una capella lateral. Es troba desprotegida dels agents meteorològics i per tant en estat de degradació.
«L'església vella de Santa Maria de Maials està ubicada al carrer de la vila closa. Està en ruïna parcial i té pràcticament adossat l'actual casal parroquial construïda al segle XX. Aquesta església va fer funcions de capella de cementiri fins que al segle XIX els fossars es varen traslladar fora de les poblacions i aquesta va quedar sense culte. L'església es va anar enrunant i fins i tot les pedres varen ser aprofitades per bastir altres construccions. L'església va fer les funcions de presó durant un temps i també rebia el nom del fortí. Podria ser que les ruïnes de l'església s'haguessin fet servir con a defensa durant les guerres carlines, o bé per la proximitat amb el castell» (pat.mapa.gencat.cat).
|
 |
1900 ca. Maials, les Garrigues històriques.
Una altra imatge de començament de segle XX de les runes de l'antiga església de Santa Maria de Maials (Catalunya Medieval).
|
 |
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les runes del magne castell de la població. Dalt del primer mur, un personatge observa les velles pedres. Un parell més de figurants apareixen a la finestra central.
|
 |
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La preciosa alta galeria renaixentista de què disposava el castell.
|
 |
1929. L'Albi, les Garrigues, pintura de B. Gili i Roig,
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'abeurador i els porxos en un antic carrer empedrat de l'Albi.
|
