 |
| 1810. Setge napoleònic de Lleida. Bonica vista acolorida del setge de Lleida per les tropes gavatxes del mariscal Suchet entre l'abril i el maig d'aquell any. El gravat pertany probablement a alguna de les obres laudatòries del mariscal publicades en els anys successiu, i que foren acolorides en alguna edició posterior. Hi veiem la característica vista de la ciutat des des dels turons del Secà, amb el riu i el pont a l'esquerra, i el baluard del Carme en primer terme. Al fons, la ciutat fumejant dels atacs artillers, arraulida sota la Seu Vella fortificada. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Lleida. El turó de Gardeny, al fons, esdevingué inservible per a la defensa de la ciutat des del segle XVII, en traslladar-se els setges a la part septentrional de la muralla. Les dos torres de la Catedral Nova, llavors realment nova de trinca, es retallen per davant del turó. El pont vell medieval, tot envoltat de fum, i un petit desguàs pintat de blau davant del baluard del Carme, que no és altra cosa que el tram final del Noguerola. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Lleida. La ciutat fumejant, i els canons defensiu de la Seu Vella en plena sarsuela de fum i foc. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Lleida. Napoleó tenia cent soldats... marxant al mateix pas... Això deia una cançoneta de joc infantil de fa... anys, molts anys. La trinxera s'ha construït amb les panistres plenes de terra, darrere les quals es parapeten els canons. En ziga-zaga, la trinxera avança cap al baluard, per acostar la infanteria a la bretxa, mentre es retiren els ferits en camilles. Ah, la France mai no abandona els seus caiguts! |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Mequinensa. Després de Lleida, aquell maig mateix, fou el torn de Mequinensa, que es rendí al juny, un importat nus de comunicació fluvial per a l'avituallament dels exèrcits. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Mequinensa. El gran i fortificat castell protegeix la vila i els passos dels rius davant mateix de l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb l'Ebre. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Mequinensa. La vila vella de Mequinensa, a tocar tocar de les aigües fluvials, llavors no empantanades -ni pensaments-, amb la silueta de l'església dreçant-se sobre les teulades de les cases. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Tortosa. Al juliol fou el torn de Tortosa. Les tropes napoleòniques del mariscal Suchet l'encerclaren al 4 de juliol amb prop de 8 o 9.000 soldats d'infanteria i artilleria, tot i que el setge no començà fins al desembre. La ciutat caigué la nit de Cap d'Any de 1811, després que els gavatxos aconseguissin l'obertura d'algunes bretxes a la muralla. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Tortosa. Les bateries d'artilleria emplaçades a la marge dreta. Al fons, el pont sobre l'Ebre i la catedral, poc ajustada a la realitat. |
 |
| 1810. Setge napoleònic de Tortosa. Dalt dels turons, la Suda tortosina i les diverses fortificacions, s'entreveuen entre el fum de la ciutat sotmesa a un sever càstig artiller. |
