 |
| 1572. Lutetia (París). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial concebut com un complement a l'atles del món d'Abraham Ortelius, anomenat Theatrum Orbis Terrarum de 1570, que va esdevenir la més completa selecció de vistes panoràmiques, plànols i comentaris textuals de ciutats publicada durant l'Edat Moderna. En el detall del blasó de la ciutat, les flors de lis d'or dels reis de França sobre camper d'atzur. El vaixell és el símbol de l'antiga Confraria dels Marxants de l'Aigua, formada per comerciants del Sena i que es va fer càrrec del govern de París durant part de l'Edat Mitjana. |
 |
| 1572. Lutetia (París). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La banda dreta del Sena, emmurallada, i l'esquerra, menor que l'altra. La ubicació de París ha estat un factor important al llarg de la història de la ciutat, abundantment proveïda d'aigua i de menjar de la rica plana circumdant, alhora que el Sena possibilitava el comerç en vaixell amb altres ciutats i països. L'amplària del riu en aquells segles era el doble que l'actual, sense els murs i banquetes de pedra que el canalitzen. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
L'Illa de la Cité era la més gran del riu i, per tant, el lloc més indicat per estendre-hi el pont de la ciutat, que es convertí en punt d'encreuament de la ruta comercial d'Orléans i del Loira pel sud, i cap a la costa i Flandes al nord. La Cité fou el nucli inicial de la ciutat, i la seua fortificació la féu inexpugnable per als huns al segle V i per als víkings al IX.
|
 |
| 1572. Lutetia (París). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. «Lutetia Parisiorum fertilisimi regni Francici caput... aedificorum, publicorum, privatorum splendore, non modo univesae Galliae, sed maximus totius Europae civitatibus prafertur». Cap a finals del segle XVI, la ciutat tenia més de 150.000 habitants, amb més de 30 temples, 10 monestirs, 16 fonts, 14 portes, 5 ponts. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Lutetia, vulgari nomine Paris, urbs Gallia maxima, sequana navigabili flumine irrigatur, nobili gente, mercatores frequentia, universitate excellenti, stupendi operis templo S. Maria, Palatio Regio, aliisque praestantissimis aedificiis, tribunali aequissimorim judicum et pulcherrimis epitaphiis, florentissima». No li calen més elogis, el xauvisme gavatxo ve de lluny.
|
 |
1572. Lutetia (París).
La part oriental de la ciutat medieval, amb la Torre de Billy que protegia l'entrada de la ciutat pel Sena, a tocar de l'illa de Louvier. Muralla amunt, connectava amb la Bastilla, la fortalesa construïda al segle XIV sobre el model de quatre torres, a les quals se n'hi afegiren quatre més. Fou transformada en presó en època de Richelieu i esdevingué símbol de la revolució francesa. Protegia la Porta de Sant Antoni, que portava al monestir del mateix nom extramurs. La Grand Rue de Saint Antoine anava paral·lela al riu cap al centre ciutat.«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
A la mateixa part de la ciutat, però a l'altra banda del Sena, un autèntic burg extramurs des de l'abadia de Sant Víctor fins al convent dels Cordellers o franciscans.
|
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El convent dels franciscans o cordellers extramurs, a l'est de la ciutat.
|
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall de la porta de Sant Marcel, al nord del burg, i de Sant Víctor al sud.
|
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Alguns molins de gra esbarriats ací i allà, sobre els petits turons que sobresortien a la plana.
|
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La part sud de la muralla, des de la Porte Bordelle i l'abadia de St. Etienne fins a la Porte de St. Jacques, al costat del convent dels jacobins, dins muralla. La Grand Rue de Sant Jaume portava fins al pont de la Cité: era la gran via d'entrada a la ciutat per a tot viatger que vingués de la França interior.
|
 |
1572. Lutetia (París).
Detall del burg extramurs de la Porta de Sant Jaume, amb cases amb grans jardins i horts.«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall de la part meridional de la ciutat tocant a la muralla i la porta de Sant Jaume.
|
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
L'espectacular trama urbana de la ciutat representada per l'autor i el seu escriptori d'ajudants. La plasmació de la vista aèria es feia a partir dels plànols terrestres i dels apunts presos des dels campanars i torres més altes de la ciutat. Un treball del tot impressionant. París ja va necessitar desdoblar el pont des del segle XIV. Els dos ponts primers, el Petit Pont i el Pont de Notre Dame, unien la ciutat de sud a nord. Després encara se n'hi afegiren tres més. A l'interior de la Cité, ben protegits, el Palau del Rei, la Santa Capella, a l'oest, i la catedral de Notre Dame a l'est.
|
 |
1572. Lutetia (París).
La Porta de Sant Miquel i el monestir franciscà al costat de la muralla.«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La part oest de la ciutat, amb la sortida del Sena aigües avall, amb la Torre du Boÿs, que havia de protegir la part més exposada de la ciutat a les incursions angleses provinents de la Normandia.
|
 |
1572. Lutetia (París).
Detall de l'abadia de Sant Germain, poc abans de la porta del mateix nom d'entrada a la ciutat.«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
Elogi de la ciutat en llengua vulgar, en francès. No en va, la intenció encomiàstica de l'autor buscava l'increment de vendes, i París era un mercat imprescindible: «Tres habondante en viures et brevaiges, riche en beaux champs et fluvieux rivages, fecunde en vin, doulce en ses citoÿens, fertile en bled et maintz d'aultres biens».«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La porta nord de la ciutat, de Sant Martí, al costat de l'abadia que li donava nom.
|
 |
1572. Lutetia (París).
El detall dels figurants a la moda de l'època no manca en cap de les vistes de l'autor, per tal de fer-los inservibles com a plànols militars als otomans, que com a musulmans estrictes no podien tolerar representacions humanes. Tot al voltant de la ciutat era plena de molins de vent, ja que les necessitats de gra mòlt eren grans en una població com la del París de mitjan segle XVI.«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
1572. Lutetia (París).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
París prêt-à-porter cinccentista.
|
