 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Gardeny fou un autèntic turó fortificat, seu dels templers establerts a Lleida amb la conquesta de 1149, després comanda hospitalera. Per arribar a la ciutat calia travessar el rierol que baixava de la vall de la Mariola, que no devia ésser ni gaire ample ni fondo, però que va motivar la construcció d'un pont abans del seu desguàs al riu, al camí de Fraga, tot sortint de la ciutat per la Porta de Sant Antoni. |
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Per sobre el conjunt emmurallat amb diverses torres de defensa, destaca l'espadanya del campanar romànic de Santa Maria de Gardeny, avui ja desaparegut. L'edifici al peu del turó podria ésser el primer convent mercedari de la ciutat, que acabà derruït durant la Guerra dels Segadors, després de la qual l'Orde de la Mercè es traslladà al barri de Sant Antoni.
|
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. La vista de la ciutat des de l'altre costat de riu. Actualment en aquest mateix indret hi ha el Pont de la Universitat, i una mica més amunt la passarel·la del Montepio, dita del Liceu Escolar. Llavors, en aquesta part de Cappont, només hi havia el camí d'Albatàrrec, que anava riu avall pel marge esquerre. La ciutat s'acabava a la cantonada de Blondel amb l'Av. de Catalunya. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. La muralla correspon a la part de dalt de l'actual carrer de Blondel. Els terrenys que hi ha actualment fins al riu (estació d'autobusos, Av. de Madrid) són banqueta guanyada al riu al llarg del segle XX. S'aprecien bé el tomb que feia la muralla per encarar l'acutal Av. de Catalunya fins que tornava a tombar cap a Boters, i les nombroses torres defensives quadrangulars que hi havia. Damunt l'última torre, s'aprecia la vella església de Sant Antoni i la seua espadanya. Sobre l'areny sembla que s'hi escoli alguna petita sèquia, que també devia fer funcions de clavegueram, i un artesà, potser preparant una barca, aixecada damunt uns pals. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. La muralla lleidatana de Blondel, oberta amb portes ací i allà per permetre el pas dels lleidatans a buscar aigua al riu. Al barri de Sant Antoni hi havia l'assoc musulmà de la ciutat, a tocar del barri de Sant Llorenç. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Destaca l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, a tocar de la muralla i on s'acabava la ciutat pel costat del riu. Crida l'atenció la galeria porxada superior, avui desapareguda. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. S'hi observa, encaixonat entre els edificis, el portal del carrer Cavallers, que donava a l'areny del riu. La ciutat vella, atapeïda de cases, comptava amb uns 5000 habitants. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Detall dels campanars de Sant Llorenç i de Sant Martí per damunt de les teulades. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Dalt del carrer Cavallers, a la zona del Mercat del Pla i el peu del turó de la Seu s'hi dreçava el barri noble i universitari, arrasat pel Borbó espanyol Felip V al 1707 en la seua venjança contra Catalunya. Allà dalt hi hagué la parròquia de Sant Andreu, formada com les seues veïnes de Sant Llorenç i Sant Martí, per llauradors, menestrals i jornalers. L'església medieval fou destruïda per una explosió durant l'assalt borbònic. Des de dalt el barri i fins al Carrer Major, als voltants de la Costa del Jan, hi hagué el barri jueu lleidatà, el Call o Cuirassa, nom aquest darrer derivat d'una molt antiga fortificació, potser fins i tot d'època hispano-romana, després sarraïna. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Detall del barri universitari medieval, des dels límits del Canyeret fins al voltant del Pla dels Gramàtics i de l'actual carrer Sant Martí, on s'hi establí l'Estudi General. S'hi observa un portal d'entrada, que donava pas a un barri ple d'escoles universitàries, residències de religiosos i professors, i col·legis que eren alberg d'estudiants. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Detall de l'antic edifici de la Paeria, amb els porxos del segon pis de la façana, quatre cases més avall que l'arc del pont, l'entrada principal de la ciutat des de temps dels romans. Llavors era una torre dobla i ferrenya, diferent a la porta d'estil clàssic que s'hi reféu al segle XVIII i que és la que conservem actualment. Tampoc el pont actual és el medieval de sis ulls, amb els reforçats pilars que veiem a la il·lustració. Des de finals del segle XIX i fins al 1940 va haver d'ésser refet fins a tres vegades. Sembla que una alta creu s'aixecava just a la meitat del pont. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. El castell reial o Suda rere la Seu Vella. Des que el primer Borbó espanyol enderrocà el barri més acostat al recinte per fortificar el turó de baluards, els peus de la Seu Vella s'han vist despullats per sempre més. Però en segles anteriors, hi havia tot un barri residencial de senyors i eclesiàstics, ple de palauets i grans casalicis. Des de l'ocupació espanyola, desaparegut aquest barri, als peus dels nous baluards hi sorgí el barri més popular i castís de Lleida, el Canyeret. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Darrere l'arc del pont, l'església gòtica de Sant Joan, enderrocada i substituïda per una de neogòtica al segle XIX, fa despuntar el campanar i la rosassa que tenia damunt la portalada romànica. Barri preferentment de comerciants i mercaders, com encara actualment és el carrer Major, hi hagué les residències dels llinatges més influents i acabalats de la burgesia lleidatana. Avui conformen part de la jet-set lleidatana, però només hi mantenen les botigues, no pas la residència, i alguns fins i tot han preferit viure de les rendes de la venda del patrimoni a grans cadenes de marques de roba. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. La magna i sempre esplèndida Seu Vella lleidatana, presidint la ciutat des de fa 800 anys. En aquell segle XVI, es mostrava amb alguns edificis i el reforçat Palau episcopal construïts davant dels arcs del Claustre, de la porta dels Fillols i del creuer, que no la deixaven tan a la vista com actualment. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Detall del Palau episcopal, a la dreta. En el dibuix del campanar, s'aprecia el toc d'estil de l'artista, que no respectà la sobrietat rectilínia de la torre de la Seu Vella, sinó que la decorà en pisos que es van estrenyent de baix cap a dalt. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. Detall de la muralla del Carrer Major, que llavors tancaven la ciutat, i on s'hi havia instal·lat el gremi dels adobers, gràcies a l'abundància d'aigua. Als seus peus, el Noguerola feia funcions de fossat fins que desguassava al Segre. |
 |
| 1563. Lleida, Van den Wyngaerde. L'antiga muralla que pujava cap a la Seu marcava els límits primitius de la ciutat, ampliada ja des de poc després de la conquesta amb el raval de Magdalena més enllà de la Porta Ferrissa de la ciutat. |
