QUINA LA FEM?: [47] Al-Idrissí

20110815

[47] Al-Idrissí

1154. Mapamundi d'Al-Idrissí.
Composició del Mapamundi d'Al-Idrissí, fet per encàrrec del rei de Sicília.

Al-Idrissí fou un destacat cartògraf i geògraf musulmà al servei d'un rei cristià a la Sicília normanda del s. XII. Va estudiar i formar-se a l'esplèndida Còrdova de l'època, cosa que assenyala que venia de bona família: era besnét d'Idrís II, rei de la taifa de Màlaga. Aviat es féu conegut per la qualitat dels seus treballs: va viatjar pels regnes del nord de la península, pel nord d'Àfrica, i més cap a l'Orient, i hi va recollir molts materials, informacions i fonts antigues de consulta. Nascut a Ceuta amb el canvi de segle (l'any 1100), no va tindre inconvenient, en aquella Mediterrània multicultural de l'època, d'anar-se'n a treballar a la Sicília cristiana. Roger II va encomanar-li un repte molt atractiu: dibuixar el mapamundi de l'època, que mostrés tot el món conegut, cosa que fóra l'enveja de tots els altres reis de l'Europa medieval i donaria llustre i prestigi a la seua cort. Al-Idrissí ja creia que el món era rodó i havia construït una esfera celeste per al seu reial protector.

La Sicília del s. XII era una cruïlla de civilitzacions, centre comercial de la Mediterrània cap a totes les latituds. Durant anys, els ajudants d'Al-Idrissí va interrogar els tripulants dels vaixells que atracaven a Palerm i Siracusa: d'on venien, quina llengua parlaven, quin alfabet feien servir, com se'n deia d'aquell país, quins rius, llacs o muntanyes hi havia, de què vivien, quin comerç tenien, quines meravelles. També Roger II féu enviar exploradors a zones més remotes. Amb tota aquesta informació, Al-Idrissí va anar confegint la seua enciclopèdia il·lustrada: va construir un atles dividit en set climes (o latituds) i deu regions (o longituds), amb les explicacions corresponents. Ajuntant els fulls de la seua obra, s'obté el mapamundi d'Al-Idrissí o Carta Rogeriana, en honor al rei mecenes, capiculat de sud-nord, segons costum de la cartografia aràbiga del moment.

Un mapa, a més a més, realment bell: les aigües de mar de color blau marí, com toca. Les aigües dolces dels rius en verd, les serralades amarronades i les ciutats assenyalades amb unes petites rosetes. I és clar, hom no pot estar-se'n de la curiositat de saber quines ciutats hi foren considerades. Si no oblidem que l'autor era nascut a al-Àndalus i que l'obra es féu a Sicília, les terres mediterrànies hi havien d'estar especialment ben il·lustrades. El mapa que veiem m'és la restauració i transliteració en alfabet llatí que l'estudiós alemany Konrad Miller en féu el 1927 (Library of the Congress). Catalunya hi apareix exactament partida entre la Catalunya cristiana vella i la nova d'al-Àndalus, i això vol dir que la conquesta de Tarragona (1117), i de Lleida, Fraga i Tortosa (1148-49), encara no s'havien produït o eren molt recents o simplement eren considerades circumstancials. Efectivament, els mapes són els ulls de la història... i nosaltres no tenim prou ulls per admirar-los!

1154. Mapamundi d'Al-Idrissí.
Detall. la Catalunya Vella sota nom de «gaskonia», i la Catalunya Nova sota el d'al-Àndalus, amb els Pirineus al mig. El nom del nostre país, Catalunya, encara no es coneixia.

1154. Mapamundi d'Al-Idrissí.
Detall: el riu Segre, com un braç de l'Ebre, amb «tarakuna» i «tartusa» a dins.

1154. Mapamundi d'Al-Idrissí.
Detall: «lerida» Lleida. «afraga» Fraga.

1154. Mapamundi d'Al-Idrissí.
Detall del País Valencià: «baniskala» Peníscola, «balinsia» València, «satiba» Xativa, «boriana» Borriana, «lekant» Alacant, «dania» Dénia».