Seguidors

20140715

[776] Postals lleidatanes de Sol i Benet

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista del pont vell modernista, inaugurat al 1911, després de la riuada de 1907.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Catedral Nova, amb l'antiga església que tenia al costat.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La façana de la Paeria abans de la remodelació de final dels anys 1920. Desaparegueren el pis superior, que era un afegit a l'edifici original, i també el gran rellotge.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla de Ferran, sempre popularment dita de Fernando. L'origen del nom, a l'època isabelina en què s'obrí el passeig, remet al Borbó espanyol Ferran VII. Sortosament, la memòria popular se n'ha oblidat. 
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La nova Església i Plaça de Sant Joan, dita de la Constitución a l'època de la Restauració monàrquica espanyola. Aquests espanyols sempre han tingut una fixació amb la seua Constitución. Com ells mateixos solen dir: dime de qué presumes i te diré de qué careces.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La banda de riu de la Plaça Sant Joan. Fins a la guerra encara existí l'antic carrer Estereries, al fons. Després, s'hi faria un edifici amb porxades, que encara és el que hi ha, i que tanca l'angle de la plaça.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major, nervi mil·lenari de la ciutat.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major davant de la plaça de Sant Francesc.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla d'Aragó, l'altre gran carrer del primer eixample lleidatà de l'últim quart del segle XIX. Al fons, sobresurt per damunt de la presó, l'espadanya de Sant Martí.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Sant Llorenç original abans de la reconstrucció franquista de la postguerra.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Plaça de la Llibertat, o Plaça de Sant Francesc, encara sense l'actual portalada, baixada des de l'Ereta.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El mercat de Lleida, a la plaça Sant Joan, amb les venedores al costat de panistres i cabassos plens de fato de l'horta lleidatana.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'antic edifici del Montepío lleidatà, a la Rambla d'Aragó, modernament seu del Departament de Cultura del Govern.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Al costat, tirant amunt, l'edifici de l'antiga Maternitat, de final del segle XIX, actualment Biblioteca de Lleida. Se'n deia Casa Inclusa, i s'hi acollien els nens expòsits, o sigui, abandonats o bé donats pels propis pares perquè no se'n podien fer càrrec.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Davant per davant, l'edifici del Seminari Conciliar, llavors destinat als usos religiosos originals, la formació de capellans. Actualment, seu del rectorat, destinat als usos acadèmics i docents. De la religió a la ciència: una metàfora de l'avanç cultural d'una societat al llarg d'un segle.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'entrada al Seminari, amb la l'alta paret que circumdava el grandiós edifici. Els arbres de banda i banda, fins a la Rambla d'Aragó, s'hi han conservat. Ara potser són plataners.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El final del carrer Sant Antoni i cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Llavors s'hi destacava el campanar de l'església i convent de Sant Antoni.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La vella i cantada presó de Lleida. Desapareguda als anys 60-70, d'infausta memòria com a lloc de repressió de presoners polítics durant la postguerra franquista, és actualment seu d'una altra presó: la dels nostres calés per part de la hisenda espanyola. Potser per poc temps (creuem els dits!).
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Plaça de la Panera, llavors dita dels Cuarteles, perquè al peu de la Seu Vella, seu militar de l'ocupació espanyola, hi continuava aquesta presència aquarterada. 
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La popular font de la Costa del Jan, un dels llocs més castissos de la vella ciutat.

20140714

[775] Quatre pobles lleidatans al Vuit-cents

1881. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

La Mare de Déu del Claustre, imatge de pedra del segle XII, feta per l'escultor Gilabert de Tolosa.
1881. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

Es considera una de les talles de pedra més destacades dell romànic europeu. Fa un metre i cinc centímetres. La Verge és asseguda en son tron, amb l'infant a la falda i dos monstres aixafats als peus.
1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

El pont de pedra de 12 arcades de Solsona, construït a finals del segle XVIII.
1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall de la Seu solsonina.
1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

El pont ben animat. Tocant del portal, l'antiga Posada de Toldrà, amb els carros aparcats fora vila. 
1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

El portal del pont fou refet l'any 1805, i a finals de gener de 1939 fou volat per les tropes republicanes per evitar l'avanç dels franquistes espanyols. 
1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

La plaça de la Universitat cerverina.
1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall de la façana.
1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

L'altar major de Santa Maria.
1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall de la creueria gòtica.
1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall del conjunt barroc de l'altar.
1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

Dibuix d'Utrillo de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, llavors encara amb les fortificacions superiors afegides.
1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall de la façana principal.
1888. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

Façana principal de la catedral romànica, dibuix d'Utrillo.
1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].

Detall de la part superior de la façana.
1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

Detall de la portalada.
1888. Bossost, la Vall d'Aran.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

L'església romànica de l'Assumpció de Maria, segle XII.
1888. Bossost, la Vall d'Aran.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).

L'església té un ferreny campanar i una petita espadanya. Llavors estava envoltada per una tàpia, avui tombada.

20140711

[774] L'Aneto en blanc i negre

1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
Uns alpinistes de l'època a la gelera o glacera de l'Aneto, amb el Portilló superior al fons.
La relació de l'excursionisme amb la descoberta del patrimoni natural i arquitectònic nacional ha estat posada de relleu a bastament per la historiografia. En canvi, encara falta un profund reconeixement de com l'excursionisme fou també essencial per al desenvolupament i evolució de l'art fotogràfic a Catalunya.



1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça  (AFCEC) 
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
Alpinistes a la glacera amb l'Aneto al fons.
1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
El Pas de Mahoma i el cim de l'Aneto al darrere. Detall dels caminaires de fa un segle dalt del cim, on no hi havia la creu actual, sinó una gran fita de pedres.
1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.
Alpinistes a la glacera. Detall dels magnífics jerseis de llana gruixuda.
1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.

El Pas de Mahoma amb el cim al fons.
1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.
Alpinistes al Portilló. Detall de l'equipament.
19o7. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Juli Solé i Santaló.

Alpinistes a la glacera de l'Aneto, i detall de les indumentàries, i de com agafar forces amb un bon trago de la bóta de vi. Sens dubte, una de les fotografies més antigues del massís pirinenc.
1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.

Al cim de l'Aneto, asseguts a la mateixa torreta que marcava llavors el punt més alt del Pirineu.
Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Josep Domènec i Sàbat.

Cordada d'ascensió a l'Aneto.
Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Josep Domènec i Sàbat.

Alpinistes encordats amb la cresta de l'Aneto al darrere. Lligats simplement de la soga, sense arnès, però això sí, ben encorbatats.
Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Lluís Estasen i Pla.

Alpinistes a la riba del riu Éssera gelat als peus del massís de l'Aneto.
1924. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Albert Oliveras i Folch.

Autoretrat al cim de l'Aneto.
1935. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC) 
Fot. Albert Oliveras i Folch.

Coll de Corones. Detall dels excursionistes enmig de la glacera de l'Aneto.

[216] Mil anys de «Secla» de Fontanet