[360] Balaguer, anys 1920

Anys 1920-30. Balaguer.
El Sant Crist amb els dipòsits de l'aigua potable del poble al davant (foto L.Amirola, núm.3).

Anys 1920-30. Balaguer.
Detall de la centenària façana (1912) del convent restaurat del s.XVII sobre la capella primitiva del s.XII, edificada damunt l'antiga mesquita de la ciutat.

Anys 1920-30. Balaguer.
La imatge del Sant Crist que, segons la llegenda del segle XVI, uns angelets van haver d'acabar, ja que Nicodem, l''escultor, no aconseguia de representar-ne el dolor i sofriment al rostre (foto L.Amirola, núm.18). 

Anys 1920-30. Balaguer.
L'interior de l'església de Sant Josep, antic convent de Santa Teresa (foto L.Amirola, núm.5).

Anys 1920-30. Balaguer.
Detall de l'altar major, de cara a la imatge i d'esquena a la concurrència, segons ritual preconciliar Vaticà II.

Anys 1920-30. Balaguer.
La Mare de Déu del Miracle, imatge del segle XV, de l'església gòtica construïda sobre l'antiga sinagoga de la ciutat, un cop foragitats els jueus. L'antiga església fou derruïda cap a les acaballes del segle XVII (foto L.Amirola, núm.2).

Anys 1920-30. Balaguer.
L'altar de l'església de l'Hospital, a l'antic convent de Sant Domènec (foto L.Amirola, núm.6).

Anys 1920-30. Balaguer.
L'església gòtica de Santa Maria, començada añ s.XIV i no consagrada fins al s.XVI (foto L.Amirola, núm.4).

Anys 1920-30. Balaguer.
La creu de terme dels erals (foto L.Amirola, núm.9).

Anys 1920-30. Balaguer.
Detall de la canalleta al peu de la creu de terme.

[292] Balaguer franquista, 1963

[361] Balaguer, anys 1920, més

[359] Girona del vuit-cents

1901. Girona.
Porxos de la Plaça del Vi, amb l'aire del segle XIX.

1901. Girona.
Porxos de la Plaça del Vi. Detall.

1901. Girona.
Escales del claustre convent de Sant Domènec.

1901. Girona.
Detall.

1901. Girona.
Pont de Ferro i vista a Sant Feliu i la Catedral.

1901. Girona.
Detall de l'Onyar.

1901. Girona.
Plaça de la Independència en un dia de mercat.

1901. Girona.
Detall de la noia amb el cistell.

1901. Girona.
Claustre del convent de Sant Domènec.

1901. Girona.
Detall de la font del claustre.

1901. Girona.
Font en un pati gironí.

1901. Girona.
Detall de la font.

1901. Girona.
Sant Feliu des de fora muralla.

1901. Girona.
Detall del campanar escapçat.

1901. Girona.
La muralla de la ciutat.

1901. Girona.

Detall de la muralla.

[342] Sant Pere de Galligants

[358] L'exèrcit borbònic bombardeja Lleida

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Setge de la ciutat de Lleida durant la Guerra de Successió per les tropes gavatxes de Felip III, duc d'Orléans, que sotmeteren la ciutat a un intensíssim bombardeig. La nit del 12 de setembre s'assalta la ciutat pel baluard del Carme i la Magdalena i en tan sols quatre hores és presa. Les tropes borbòniques perpetraran la massacre del Convent del Roser, i iniciaran a continuació l'assalt del turó de la Seu Vella, que resistirà fins al 14 de novembre.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau» (Gallica).
L'exèrcit francès col·locà fins a nou bateries de canons per tal de debilitar les defenses del castell de Lleida. La llegenda del mapa detalla la localització i composició de cada bateria (d'entre 3 i 5 peces).

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Detall de les línies atacants de banda nord de la ciutat, davant els baluards de la Magdalena. L'església de Sant Ruf «ruinée» (enrunada) des de la Guerra dels Segadors, i el riu Noguerola tombant per aquesta banda la muralla.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Podem apreciar les torres rodones que la formaven la muralla fins arribar a la Porta del Sant Esperit, amb un pontet sobre el Noguerola al camí de Balaguer, i un altre pont més avall davant la porta de Magdalena. A la dreta, el Convent de Sant Francesc extramurs, del qual només en restava dempeus l'església des de la Guerra dels Segadors.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Detall de la llegenda amb les obres fetes en dos tandes, i marcades amb colors diferents. El cos d'enginyeria dels exèrcits gavatxos de l'època moderna fou realment extraordinari, i un dels fonaments del seu domini pràcticament arreu d'Europa.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
L'església de la Magdalena era un magnífic edifici gòtic a raval medieval del mateix nom, aprox on avui hi ha el carrer Democràcia entre el de Magdalena i el del Carme. La bateria núm. 9 disparava contra la Seu des dels peus del turó, aprox poc més enllà del carrer Salmeron actual. El Noguerola feia de fossat natural a tota aquesta banda de la muralla de la ciutat.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Detall dels bombardejos des de les diferents bateries, la majoria a la part posterior del turó de la Seu, des del Camp de Mart. També des de darrere el Noguerola, més a menys al recte de la baixada del Monrabà.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
També bateries de canons a la muralla de Boters i a dins la ciutat, per vèncer el baluard de la llengua de serp. La línia atacant (més grogosa) s'allarga avall del carrer Cavallers. El detall del pont amb el baluard de Cappont hi està ben reflectit.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Detall de la porta de la ciutat, davant del pont, que donava accés al carrer Major i a la plaça de l'església de Sant Joan, segons son antic emplaçament. L'altra creu potser marca aprox. l'església de Sant Andreu, i la de més amunt, la de Sant Llorenç.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Amb tanta bombarda, com pogué resistir dempeus la Seu Vella? Les fotografies més antigues conservades, sense la pedra restaurada, donen fe dels danys causats als murs de la catedral antiga.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Detall de la bateria de fora muralla, aprox. a l'actual Rambla de Ferran a l'alçada de la costa de l'Audiència o del Monrabà. El triangle que s'observa en la cruïlla de carrers és la placeta triangular al començament del Carrer Carme i Magdalena.

1707. Lleida, «Plan de Lerida avec les attaques par A. Bertau».
Signatura del dibuixant, a l'esquerra de l'escalímetre: «Par Bertau». Probablement el riu del peu del mapa és l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre, i el de més amunt algun rierol que baixant de Balàfia desembocava al Segre per Pardinyes.

[75] 14 de novembre

[357] BCN 1913, més en blanc i negre

1913. BCN.
La Duana del port amb vista a Montjuïc.

1913. BCN.
El carrer del Paral·lel, amb una de les fumeres de l'elèctrica i un vapor al fons, el mateix que es veu en la foto anterior. A l'altra banda, el monument de Colom.

1913. BCN.
La Rambla de les Flors.

1913. BCN.
La Rambla dels Estudis, a la part baixa del passeig, on antigament hi hagué l'Estudi General o Universitat, clausurada pel primer borbó espanyol i enderrocat a mitjan segle XIX.

1913. BCN.
La plaça de Palau amb les torres de Santa Maria del Mar al darrere.

1913. BCN.
L'altar major de la Catedral. 

1913. BCN.
Claustre de la Catedral.

1913. BCN.
El pati i escala del Palau Dalmases, al carrer Montcada.

1913. BCN.
Baixador del Passeig de Gràcia.

1913. BCN.
L'església dels Josepets, carmelites descalços, a la Plaça de Lesseps.

1913. BCN.
Funicular del Tibidabo, en funcionament des del 1901.

1913. BCN.
El portal de l'Àngel quan anava a pleret de tramvies.

1913. BCN.
L'elevació de la Sagrada Família.

1913. BCN.
L'antic carrer Nou de la Rambla, abans amb nom de títol nobiliari concedit pel darrer dels Àustries Carles III al segle XVIII.

1913. BCN.
El treball en sèrie de les màquines de vapor aplicat al tèxtil. 

[77] BCN, de cent anys