L'homenatge esplèndid de «The Artist» als inicis muts d'aquesta art, que ha triomfat en el regne hollywoodià d'aquesta indústria, és una magnífica notícia. Sempre és bo que l'art triomfi per sobre la indústria. També és remarcable l'esforç pedagògic d'Scorsese a «Hugo» per recuperar la memòria de Méliés. Ara fa cent anys, l'expansió del cinema, també a Lleida, era ràpida i exitosa. Entremig dels espectacles de l'època, dominats per les clàssiques sarsueles i algunes representacions teatrals, el cinema arribava i arrasava amb el seu realisme, la seua vivacitat, la recreació del món i la recuperació del relat sentimental més veraç i apassionat que mai. De seguida, les companyies ambulants deixen pas a les representacions cinematogràfiques en salons i cafès, però ben aviat ja en teatres i en sales construïdes expressament a tal fi.
Seguidors
20120310
20120306
20120304
[110] Canal de Seròs, 100 anys
La Canadiense (modernament normalitzat en La Canadenca) era el nom de l'empresa que va construir els canals de Balaguer i de Seròs, els pantans de Sant Antoni i Camarasa, i algunes altres obres hidràuliques per tal de fer negoci amb l'abastiment elèctric del Cap i Casal, en plena expansió de l'electrificació industrial. Podríem dir que fou la primera multinacional que s'establí a les comarques lleidatanes, del Pirineu a la plana, i en aquells temps d'ara fa justament cent anys, va donar feina a nombrosos pagesos dels encontorns. El meu repadrí del Soleràs hi acudí tota la temporada de construcció, des de la tardor de 1912 a la primavera de 1914, amb un carro de trabuc, ideal per al transport de terra, runes i pedres. Hi guanyà (hi suà a pic i pala) una petita «fortuna» per a l'època, i amb aquests diners pogueren comprar un petit tros d'«aulivers» a Granyena de les Garrigues. De fet, un bon tros ho esdevindria amb el temps i amb les espones que el repadrí hi va refer amb els dos fills rascant serra amunt, abans que tots dos morissin per atacs d'apèndix, ja que a pas de carro no pogueren ésser a temps d'arribar a l'hospital a Lleida. D'aquesta forma tràgica, aquest tros passà a l'herència de la meua padrina, i a través d'ella a les mans del meu pare, que l'acabà d'adobar i de posar en plena producció (per tant, cal prendre's el significat de «passar a les mans» en sentit literal). En definitiva, una família lligada a la història de la construcció del Canal de Seròs i de l'electrificació i modernitat de les nostres contrades. Tot i que el lligam no vingué per les accions que posseïssin de l'empresa, sinó de la força dels braços i de la pudor de la suor que hi esmerçaren.
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall d'un dels «trenquets» de vapor per al trasllat de materials. Tots a punt per al «retrato» i per a la història. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Els encofrats de fusta per al revestiment formigonat del canal, un cop ja excavat, prop del campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les embastides. Al fons, el campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del camí de Granyena. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes i del pont del camí de Granyena. Un dels traginers, amb carro de trabuc i mula, qui sap si l'atzar va fer retratar el meu repadrí? |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del tren, amb el canal ja revestit. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall dels treballs d'encoframent, amb la Seu Vella al fons (foto: GREC). |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de la construcció cap a Albatàrrec (foto: MDC). |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Homes, mules i màquines, tots junts en l'esforç per la construcció del canal, cap a Torres de Segre (foto: MDC). |
20120302
[109] «Portfolio Fotográfico: Lérida»
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Patio del Hospital». L'Hospital de Santa Maria, actual IEI, llavors encara pròpiament hospital. |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Seminario conciliar». L'antic seminari i ara recorat de la UdL: «Es de moderna construcción, habiendose empezado en 1893. Tiene un magnífico salón de actos, capilla y un notable museo arqueológico instalado en la planta baja». |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Claustro de la antigua catedral». La Seu, encara caserna ocupada: «Originalísima obra de la primera mitad del siglo XIV, en la que aparecen encadenados elementos de ornamentación románica en los capitales, en donde se apoyan las grandes ojivas de las galerías». |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Calle de Caballeros». El rètol de LICEO ESCOLAR, al començament del carrer, llavors edifici de l'escola de noies. «Es una de las principales calles, perpendicular á la Calle Mayor, comunicando ésta con la parte superior de la ciudad». |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Rambla de Fernando». El passeig que sorgí de l'enderroc de la muralla «constituye uno de los principales paseos, comunicando las afueras de la estación con el centro de la capital». S'hi observa un passeig encara sense cap mena d'enllambordat. |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Vista parcial». Hi observem el nou pont del 1911 al costat de les restes del vell pont medieval que la riuada de 1907 s'endugué «Destácase en primer término el nuevo puente sobre el Segre inaugurado en Septiembre de 1911, dominando la ciudad la inmensa mole de la antigua catedral convertida en castillo». |
![]() | |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Puerta de los Apóstoles de la Catedral vieja». Els apòstols foren substituïts per soldadesca espanyola pel primer Borbó: «Fué construida en el siglo XV, pudiéndose apreciar la delicadeza de sus detalles, á pesar de los desperfectos que ha sufrido». |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. La Banqueta i calle de Blondel». El passeig sorgit de l'enderroc de la muralla pont avall, amb un riu amb de valenta aigua i la façana de la Paeria antiga: «Constituye uno de las calles más populares de la ciudad por donde pasa la carretera general de Madrid á Barcelona y Francia, disfrutándose de hermosas perspectiva á lo largo del río Segre». |
![]() |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. La Banqueta i calle de Blondel». El pati gòtic de l'Hospital de Santa Maria, «fue comenzado el año 1454, continuándose en el siglo siguiente las obras de este benéfico establecimiento». |
Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Alberto Martín, editor». El mapa provincial amb l'escut que acompanyava les edicions dels àlbums. Encara sense túnel de Vielha. Enllaç |
[58] Tàrrega acolorida
Posted by
JM
20120228
[108] A vista de «golondrina» del s. XVIII
Matthäus Seutter era un jovenet alemany aprenent de cerveser, que desmotivat del món dels negocis de la birra, va canviar ofici pel d'aprenent de gravador fins que aconseguí implantar-se com a autònom. La persistència en aquest negoci (sembla que el xicot tenia talent), el convertí en un dels més prolífics editors de mapes, plànols i gravats de l'Europa de mitjans del XVIII. L'emperador del Sacre Imperi Germànic, Carles VI, el nomenà «Geògraf Imperial», un títol que comportava passar a viure de l'erari públic, com una mena de funcionari d'alt rang. Aquest gravat frontal de la Barcelona de 1750 és una bella expressió del talent propi i del dels ajudants que segurament l'acompanyaven en el seu obrador, com un passeig en golondrina per la façana litoral de la ciutat fa prou més de dos segles.
![]() |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. La ciutat tancada entre murs als peus de Montjuïc i la imponent silueta del massís de Montserrat com a decorat a l'horitzó. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. La muntanya de Montserrat ha presidit durant segles tota la plana barcelonina, ben visible des de mar endins i tot. No és gens estrany, doncs, que es convertís en la muntanya «sagrada» per excel·lència. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. Una dàrsena realment majestuosa per a un tràfec continu d'importació-exportació des de temps immemorials. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 1. Montjuïc, 2. Bastió de defensa de les Drassanes, 3. Santa Maria Madrona (més o menys a l'actual Palau Nacional-MNAC), 4. L'arsenal de les Drassanes, 5. La porta de la Rambla. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 6. Sant Francesc, 7. Palau del virrei, 8. La Mercè. Montserrat presidint l'horitzó. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 9. Nostra Senyora del Pi, 10. Convent del Carme, 11. La catedral de «Santa Eulària», 12. Edifici de la «Santa» Inquisició (sempre me n'ha fet gràcia, la santa ironia de l'adjectiu), 23. La torre del Palau Reial Major i el campanar de la capella de Santa Àgata. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 13. «La gallerie pres le Barreau» (potser la presó), 14. «Le Barreu» o la Sala dels Cavallers, 15. Santa Maria del Mar, 16. Santa Caterina, 17. L'edifici de la duana davant la catedral dels pescadors. 18. La plaça d'armes rere la porta de mar. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 20. Església de Nostra Senyora de Montserrat o el refugi, 22. Les quatre torres dels molins, al costat del rec que surt sota muralla. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. Uns magatzems de càrrega i descàrrega, primera versió del futur Palau de Mar, i l'atrafegada vida dels pescadors. O potser les casetes són ja les seues, les primeres de la futura Barceloneta. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. Els vaixells ben aparcats (amarrats) davant el moll. Més que comercials, semblen galeres de guerra, amb les llargues rengleres de rems, on portaven els condemnats «a galeres». |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall. 21. La «torre del fanal», l'antic far del port d'antany, que mantenia la llum de l'alimara durant tota la nit. No estic segur que es tracti del mateix far que al cap dels anys seria reconvertit a principis del segle XX com a «torre del rellotge». |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall d'un galió, amb la doble rastellera d'espitlleres per als canons. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall de Montserrat. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall de la catedral de la ciutat. |
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. Detall lateral de la Catedral dels pescadors, Santa Maria del Mar. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)