 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). La banqueta de Blondel i les hortes de Cappont a l'altre costat. Fons fotogràfic del geògraf Gonzalo de Reparaz Ruiz (Sèvres 1901 - Lima, 1984).
Hainaut, 1728 — Palma, Mallorca, 1797.Primer titular del marquesat de Blondel de l'Estany i mariscal de camp de l’exercit espanyol. Aquest títol nobiliari fou concedit pel Borbó espanyol Carles IV a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, l'any 1789, sobre la propietat que a l’estany de Bellcaire d’Empordà tenia la seva muller Maria Francesca de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià. Com que no hi hagué successors de cap dels seus fills, el títol passà a sa filla Maria Genoveva de Blondel i Wytts, que va esposar-se amb Joan de Miquel i Vilaplana, baró de Púbol. Els descendents d'aquest matrimoni s'intitularen barons de Púbol, però mai no varen fer servir el títol de marquesos de Blondel de l'Estany, que romangué oblidat. Al 1915, fou rehabilitat pel general de brigada espanyol Luís José de Miguel y Bassols, II marquès de Blondel de l'Estany, però finalment fou declarat caducat al 1923 per falta de pagament dels impostos corresponents. Mai més no s'ha tornat a fer servir i ara roman com un títol ja històric. Lluís, primer marquès de Blondel, l’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal. Fou nomenat coronel (1762) i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit. Al 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i al 1783 fou ascendit a mariscal de camp. Al 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya. Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques; urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és origen de l’actual avinguda de Blondel. Malalt, es retirà al 1794 (font: GREC). |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detalls de la nova banqueta de Blondel, urbanitzada i embalustrada durant els anys 1923-24, en plena dictadura primo-riverista espanyola. |
En els dies en què el general Lluís Blondel va arribar a Lleida, la tarda del 14 de maig de 1786, els arenys del Segre al costat de la ciutat oferien el mateix aspecte com els presentaven els cadastres del 1716 i d'anys posteriors. Des de l'antic camí en passava un que, procedent del camí de Gardeny, tombava el baluard de Sant Antoni i es dirigia al pont del Segre, carrer que es feia malbé a cadascuna de les avingudes del Segre, massa freqüents aleshores. En aquells anys, precisament, l'Ajuntament havia iniciat alguns projectes urbanitzadors: repoblació del antic Pla dels Gramàtics, dipòsit d'aigües per al proveïment de la ciutat, nou clavegueram, enllambordament dels carrers i sobretot la construcció d'un dic protector per salvar les cases veïnes de les crescudes del riu, obra tantes vegades començada i mai duta a terme. Tots aquests plans van constituir una feliç realitat gràcies a l'esperit emprenedor de Blondel, durant son mandat de vuit anys.
Una gran riuada pocs mesos després de l'arribada de Blondel, va animar el governador a prosseguir amb més ganes la gran empresa. La riuada va arribar al seu punt culminant la nit del 14 de gener de 1787. Les aigües del Segre van envair el portal de la Barca i es van endur els grans blocs del dic en construcció de la Banqueta, sense que l'enorme pes de 30 quilos cadascun en fos cap obstacle, tot i que havien estat fixats amb argamassa. El general Lluís de Blondel de Drouhot presenciava la catàstrofe i, reunit amb la Paeria, es va oferir desinteressadament a posar tota la seva influència i ànim, i fins i tot els seus interessos, perquè es comencés l'obra sòlidament i sense estalviar mitjans ni sacrificis.
Mentre es donava punt final a l'escull, l'Ajuntament, impulsat per Blondel, es va proposar construir una posada situada entre el carrer de Sant Antoni i la nova carretera, al lloc on hi havia un corral dels bous. D'aquest corral se'n va utilitzar la part que pertanyia al veí Josep Berga, al costat de l'escorxador, i la compra va sumar 8.730 lliures. La posada tenia la façana que donava al riu de 3 pisos, i la del carrer Sant Antoni, de 2 pisos. A l'esmentada posada se li va dir Sant Lluís, en memòria del governador Blondel, i a la plaça que es va formar al davant, després d'enderrocar la mitja lluna o fortí aixecat per les passades guerres, plaça de Sant Lluís. D'aquesta mitja lluna, al construir-se el gratacels de l'estació d'autobusos, van aparèixer-ne importants vestigis. Francisco de Zamora, que era comissari de policia del rei Carles III i que el 1787 va ser a Lleida, va escriure sobre la posada al seu carnet de notes: La posada de San Luis está hecha con arreglo a la instrucción de posadas, es edificio aislado con buenos cuartos, cuadras y cubiertas para carros, agua viva y todo bueno. Prim i Tarragó diu que a la darreria del segle XVIII la posada de Sant Lluís era la millor entre totes les que es trobaven en el trajecte de Madrid a Barcelona.
La posada de Sant Lluís era d'explotació municipal. El 1835 va recaptar uns 3.733 rals de billó. Es donava en arrendament. Així, durant l'anualitat 1835-1836 estava arrendada a Antoni Reixach, que el 6 d'agost de 1837 va alertar l'Ajuntament del perill de ruïna que corria l'edifici: la posada estava construïda amb fonaments de pedra, els pisos superiors eren de tàpia i el teulat no s'havia tocat des del temps de Blondel, de manera que hi havien aparegut moltes goteres. La seva reparació va costar uns 750 rals de billó. Al llarg del segle XIX, la Banqueta ja es va convertir en avinguda de Blondel: era aleshores un estret carrer. A poc a poc va anar cobrant bellesa amb l'aparició de noves façanes, assolellades, galeries, balcons i finestrals.
En aquells anys, l'administració de correus i el servei de postes encara es trobava al carrer del Correu Vell, fet que donava molta vida a la posada de Sant Lluís, on paraven les diligències de Tremp i les de la Seu d'Urgell, cap a Puigcerdà i França.
Posteriorment, ja al segle XX, s'hi va construir al costat un museu de formigó armat, però amb la façana evocant el Partenó d'Atenes. S'hi van traslladar les peces del Museu Arqueològic instal·lat a l'Institut de Segona Ensenyança (antic Roser), gairebé totes procedents de la Seu Vella. Una de les sales es va dedicar a l'exposició de pintures, amb el llegat cedit a la ciutat de Lleida per Jaume Morera i Galícia, i la rica col·lecció del pintor holandès Carles de Haes, mestre de Morera. Aquest museu va acabar esdevenint l'actual Museu Morera i la plaça veïna, anomenada aleshores del General Prim, es va denominar plaça del Pintor Morera.
Cap al 1890, la Paeria aprovava el projecte i plànols per a la construcció de la claveguera general de l'avinguda Blondel. Hi naixien noves indústries, comerços, tallers i altres instal·lacions al carrer: al número 48 hi havia una ebenisteria, taller de cadirer i tapisseria de Joaquim López, que també era decorador d'habitacions; el taller de pompes fúnebres de Francesc Castanera era al núm. 23; la fusteria Mostany i Cia, al núm. 16, i el taller de Josep Ninyals i Carles, el manxaire, on es construïen tota classe de manxes. La posada de Sant Lluís es trobava en el seu apogeu, ja que s'anunciava a la guia de Lleida del 1882, de Pleyan i de Porta. La gran riuada del 1907 va deixar molt malmès el pont vell i el mur construït per Blondel. A l'acabament de la Guerra Civil es volar el pont metàl·lic de 1911, que calgué substituir durant la postguerra per altre pont, de ciment, inaugurat al 1947, juntament amb la reconstrucció de la banqueta i del mur de Blondel, que va originar l'avinguda de Madrid.
La projecció de l'esmentat mur, des del pont del Ferrocarril fins al Campus Escolar, que va costar molts milions, va donar a Lleida un caràcter cosmopolita, amb el gratacels del Montepio (1949) i l'estació d'autobusos, al costat de l'avinguda de Madrid, que substituïa la parada que hi hagué a l'estret carrer de Riquer, al costat del govern civil espanyol. La situació de l'avinguda de Blondel és esplèndida. La consolidació del pis del terreny guanyat al riu, amb la nova barana, el nou traçat de voreres i el sistema de clavegueram que va substituir el del 1890, els seus jardins i amples carreteres per al trànsit convertirien aquesta via en un dels llocs més amens de la ciutat franquista (adaptat de: www.eixcomerciallleida.com).
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). L'avinguda de Blondel llavors començava a tocar de l'edifici del Cinema Vinyes, conegut com la tasseta de plata, davant per davant del Casal de la Joventut Republicana de Lleida. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del carrer de Blondel, per on passava la carretera de Barcelona a Madrid, que tombava cap a l'avinguda de Catalunya al fons. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del tràfec barrejat de camions i carros. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall dels jardins que hi havia a Blondel, davant del carrer Cavallers. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). Vista de la Banqueta enjardinada des del començament dels anys 20 i durant l'època republicana. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). Detalls de la Banqueta i del Cappont agrícola de l'altre costat del Segre. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). La cruïlla del carrer Major amb el carrer Cavallers, a tocar de la capella de Sant Jaume, del segle XIV. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Esplèndid detall de les parades de gelats (sembla) i de fruita. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del Sant Jaume de la façana. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). El carrer Major, l'artèria principal de la ciutat durant segles, ara relegat al simple paper de carrer per a fer bitllets, sense vida popular fora de l'horari comercial. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del balcó, amb les persianes tirades al damunt, que permetien guaitar al carrer a tothora. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del tràfec del carrer Major, ben enllambordat. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida (ICC, arxiu Reparaz). Una esplèndida vista de la Banqueta de Blondel i del pont vell de ferro de 1911. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall de la Banqueta enjardinada, i del pont vell i el del ferrocarril al fons. La urbanització de la banqueta pont amunt hauria d'esperar a ben entrada la postguerra. |
 |
| Anys 1930. Banqueta de Blondel, Lleida. Detall del Cappont de l'època, amb l'entrada dels Camps Elisis al fons. |
 |
| Anys 1930. Canal d'Urgell (ICC, arxiu Reparaz). Preciosa fotografia del Canal ple fins dalt, en algun punt de la part alta, perquè hi és encara molt ample i cabalós. |
 |
| Anys 1930. Canal d'Urgell (ICC, arxiu Reparaz). El fotògraf hi captà l'altra gran banqueta de Ponent: la del Canal d'Urgell, actualment conservada a trossos amb feines i treballs, sempre pendents que no se'n tallin els plataners amb qualsevol excusa. |
